dilluns, 8 d’agost de 2011

ULISSES I ELS 'MARESMENCS'

Aquests dies d'estiu aprofito per portar el DVD 'Nosaltres, els maresmencs' a amics i persones que penso l'han de tenir, cosa que no he pogut fer fins ara per manca de temps.

Com que l'experiència dels 'Maresmencs' arriba a la seva recta final, almenys la primera part, ja que de cara al setembre solament ens queden per fer algunes presentacions per concloure la difusió del ví deo, em permeto fer algunes consideracions.

'Nosaltres, els maresmencs' és un projecte que va arribar a la meva vida quan tenia ben poca fe en el gremi i la tasca periodística. He d'agrair, per tant, a en Joan Salicrú –especialment perquè ha aguantat les meves neures– i a l'Eloi Aymerich, de Clack i a la gent de Claraboia, representats en la persona de Toni Veas, l'haver pogut participar en aquest projecte de reflexió sobre el Maresme i en el fons i la forma, sobre el meu itinerari vital. Un desig que tenia, una ocasió que pocs es poden permetre com jo he pogut.

Potser sí que un determinat Maresme que vaig conèixer ja no existeix, però sens dubte n'hi ha un altre de diferent, fins i tot millor amb el temps. Com sol passar moltes vegades, en aquest viatge d'Ulisses que retorna a la Itaca maresmenca, no es va trobar el que es volia o es buscava, però el propi itinerari amagava el sentit.

Hi ha, per tant, una gent jove que creu en la comunicació, en el periodisme, però també en la cultura i que buscant-se els seus propis recursos se la juga, experimenta i prova de fer coses noves, modernes a l'ús, 2.0, però que reflexionin alhora del de sempre.

La continuïtat està assegurada. Ulisses, agraït als seus companys de viatge, pot tornar a casa i dormir tranquil sota un arbre, amb el seu gos, mentre es grata la barba de vell. Ulisses, ara, se sap jove en els altres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada