divendres, 26 d’octubre del 2012

ACTE EN RECORD DE VALERIÀ PUJOL





La biblioteca de l'IES "Valerià Pujol i Bosch", de Premià de Dalt, serà el marc de la Jornada Valerià Pujol (en el 20è aniversari de la seva absència), que es farà el proper divendres, 9 de novembre, en dues sessions, a les 8 i a les 10.20h del matí.

                         
L’acte està centrat en el record a l’escriptor, intel·lectual, activista cultural i polític Valerià Pujol, nom de referència de la cultura i autor d’una sòlida obra literària amb llibres com Palmira, Terra de crims, Interruptus o La trista veu d’Orfeu i el tornaveu de Tàntal,  entre d’altres.  

En l’acte hi participaran els escriptors Rafael Vallbona, Pep Bras, Albert Calls i Jaume Cases, així com també alumnes del centre de 4t d'eso i de 1r de Batxillerat. 
                        
Aquesta proposta  l’han organitzada els professors de Llengua i de Literatura Catalanes Josep M. Clopés i M. Antònia Grau i Abadal.

dilluns, 15 d’octubre del 2012

L'ESCRIPTURA ESSENCIAL


L’editorial valenciana El Toll ve desenvolupant en els darrers temps una important tasca d’edició d’autors en llengua catalana –alguns d'ells, per cert, del Maresme,– en el marc d'un singular projecte dins l'àmbit –sí, existeix, malgrat els que ho neguen– dels Països Catalans. 

Es tracta d'una feina cultural que posa sobre la mirada del lector autors que probablement, d’una altra manera, passarien de forma invisible, que serveix per descobrir el ric potencial d'escriptors en la llengua compartida, molt més enllà de les editorials de sempre, marcades principalment per temes econòmics i incapaces de sortir del marc establert.

En aquest sentit, El Toll es visibilitza com un projecte independent, que pas a pas va fent camí i ens sorprèn, a més, amb títols de notable qualitat.

Aquest és el cas de ‘Les bicicletes no es mengen’, recull d’articles d'Alexandra Grebennikova. L'autora, nascuda a Ekaterinburg (Rússia) el 1974 es va llicenciar en Creació Literària i Traducció a Moscou i treballa a Andorra des de 1997, on ha col·laborat amb nombroses publicacions i programes de ràdio i televisió.

En el recull de 'Les bicicletes no es mengen' el lector trobarà una mostra destacada dels seus articles, publicats entre els anys 2009 i 2012, acompanyats, a més, del saber fer gràfic de Jordi Casamajor Esteban, il·lustrador i artista andorrà, que vesteix amb bon ofici la part gràfica d'aquest treball.

Dit això per donar unes coordenades elementals, toca apuntar que no estem davant d'un recull d'articles habitual, perquè aguanta plenament i sense problemes sortir del marc en el qual han estat escrits, també les inclemències del temps i mostren, alhora, com és possible fer periodisme amb una certa i clara voluntat literària.

Grebennikova desplega, al llarg dels diversos apartats del volum, cròniques, retrats, reflexions i percepcions i ho fa amb la voluntat de regalar al lector textos de singular bellesa, construccions literàries que ens acosten la seva visualització del món –des del seu racó en l'espai i el temps–, però amb la clara voluntat de qui està explicant històries que vol que recordem, que perdurin amb nosaltres.

Així es constata des de la primera ratlla a l'última, tot i la declaració d'intencions manifestada al text inicial adreçat al lector: 

"M'agrada pensar que les paraules que recordaràs de les meves petites històries les hem inventat junts, entre tu i jo, la meva ment amb la teva, els meus pensaments barrejats amb els teus. Si tornes a explicar-les, seran històries nostres, les que tenim en comú, l'escriptora i el lector, dues imaginacins unides". 

Un plantejament que es compleix als apartats del llibre fins al colofó final que és 'Talismà. Àmbits que coincideixen amb apartats temàtics de fets, gent, i coses que fascinen a l'autora, noves tecnologies i desventures de la vida moderna (d'aquí el títol del llibre), l'escriptura, Andorra, retrats o temes personals, entre d'altres.

'Les bicicletes no es mengen' és més que un llibre una capsa de música deliciosa de la qual en surten molts sons  sensitius i cap d'estrident, malgrat no es defugi la denúncia quan es considera necessària, plantar cara amb el que no s'està d'acord o no agrada.

La seva autora ens regala textos que amaguen una flama viva que ens convida a llegir i rellegir, a saltar endavant i endarrera sense pressa i a paladejar aquesta literatura de la vivència, del moment, de l'anhel, i sobretot de la connexió amb la vida i les persones a través d'un link personal i intransferible.

A més, deixo de banda l'enriquiment que suposa l'autora, d'origen rus, per a una cultura, la catalana, necessitada d'aquestes glopades d'aire fresc.  I constato que sí, es pot injectar poesia als articles i sortir-se'n ben parat.

Només un petit tast final per acabar:

"Hi creieu, en la vida secreta del cor? Aquells que escrivim o dibuixem a mode de vida, gairebé no en tenim. Portem els nostres cors a les nostres mànigues, com diuen els anglesos: tot un brodat detallat de cavitats i de venes. Ja gràcies si no traïm els cors dels altres. Els nostres cors són transparents, o com a mínim, translúcids, amb un grau d'opacitat semblant al de l'òpal o l'ambre. Només necessitem un raig de llum, solar o elèctrica, perquè tots els seus defectes acabin descoberts. Sí, a dins, tenim bombolles d'aire, mosques o formigues dissecades, o altres objectes forans i propensos a provocar la curiositat de l'amable públic, som encara més interessants que els altres trossos de roca o resina fossilitzada més uniforme. Les inclusions que ens són pròpies, ja siguin orquídies, gotes d'aigua o papallones, ja siguin cucs, tèrmits o escorpins, ens confereixen bellesa." (...)

diumenge, 14 d’octubre del 2012

POESIA EN ESTAT PUR


'Paraísos a ciegas', publicat per Acantilado, es el darrer recull de poemes de l'autor masnoví Juan Antonio Masoliver Ródenas.

Un llibre que sense cap mena de dubte mostra l'alt nivell i procés de depuració assolit per aquest poeta, narrador, assagista, crític i traductor del Masnou.

No es pot mirar l'abisme sense caure-hi a dins, com es constata en aquest plec de poemes –perfectament estructurat i concebut com a obra global– que comencen parlant del jo i ens porten cap a la memòria, el pas del temps, Déu i la manipulació que n'ha fet la societat, la mort i la destrucció, però per damunt de tot la pervivència de la paraula escrita, el poder que emana dels versos quan aquests connecten amb la font vital.

No cal ser cap erudit ni crític especialitzat per notar des de les primeres pàgines d'aquest volum el magma poderós que brolla d'uns poemes que parteixen del punt de partença elemental: el jo en l'espai i el temps; per esquarterar-lo i projectar-lo, vers a vers, en l'amplitud de miralls dels laberints de l'existència, els vels de Maia; catapultant el lector pel present,  el passat, l'imprecís futur i  el buit, destil·lant, alhora, tot plegat, l'amarga i profunda soledat vital que l'home ha de combatre fins a la fi dels seus dies.

Soy Masoliver
buscando compañía
como un espejo en una casa oscura.
Si no me miras, no me encuentro
ni encuentro mi pasado.
Antes de ser yo viví
la vida que no recuerdo.
No estaba solo. Vivía
la plenitud del vacío.
Ahora soy
las palabras inútiles que escribo
tratando de encontrarme.

La omnipresència de poderosos símbols que cal assumir i redescobrir –els cavalls en són un exemple–, l'amplitud de referències literàries sinceres, sense cap pedanteria, o els escenaris i paisatges de la memòria que configuren tota una vida, donen forma a aquest recull escrit des de dins i que arriba com una cançó esventrada, l'impacte del xoc de l'esperit i la carn amb un món impietós, carregat de descobriments, planys, sorpreses, laberíntic i de difícil comprensió si es planteja  sota el prisma racional.

Hay mucha tristeza en el pasado del mundo.
Nos hiere la nostalgia de todos los paisajes
que no hemos conocido: amores, catástrofes,
sueños y fracasos. Nos llega un viento
parecido al de ahora, entra por las ventanas
cerradas, la oscuridad quema, huele
a hojas quemadas. Hay niñas muertas
mirándose en el espejo, esperando
el día del pubis y los secretos. Hay
carrozas, y sonidos negros de campanas
en el aire azul. Tiempo no vivido y tiempo
olvidado. Regresamos al pasado.
Nos buscamos como quien camina
por un mar despoblado pero lleno
de rumores de calles y de celebraciones.
(...)

Amb 'Paraísos a ciegas', Masoliver Ródenas torna a mostrar-nos que l'escriptura, i sobretot la poesia, és un camí de perfecció, el recte i savi itinerari de trobar-se a un mateix, en essència i trasmetre als altres, a través de la paraula, el que s'ha sentit i viscut. I al final d'aquest poderós llibre impactem frontalment amb una veritat elemental, tan senzilla com contundent, que el bon poeta esdevé sempre un amb la poesia.

EL VIAJE INICIÁTICO


'Bitácora de un Masón. Enigma secreto de una travesía iniciática', de Gaspard Galland y Hiram Muaddib, es una propuesta editorial de riesgo que plantea numerosos interrogantes pero da también muchas respuestas al lector, aúnque hay que leer este libro con prudencia, poco a poco, saboreándolo sin prisas. 

El autor y protagonista de este voluminoso trabajo –cerca de 800 páginas– y Maestro Francmasón, trabajó como alto directivo más de 30 años en importantes empresas multinacionales. Despedido de su trabajo de forma brutal, pero ya en sintonía con un cambio interior que le marca que debe cumplir su sueño secreto, decide dar la vuelta al mundo en solitario con el velero Odiseo.

En el volumen se trata, por tanto, este viaje de 3 años lleno de adversidades, retos y en pleno proceso de transformación espiritual y personal de su autor-aventurero, entrelazado con la figura mítica del laberinto. 

Más allá de la clave novelada de esta narración, en conjunto transpira amor por los océanos –al final del volumen hay un pequeño diccionario de terminología náutica, un alfabeto radiofónico y mapas del itinerario–, y la profunda sabiduría que da la experiencia, que nos transmiten episodios de todo tipo, personas y hechos de un periplo titánico que revive el mito de Ulises con todas sus consecuencias: el hombre enfrentándose a su destino.

L'ARTISTA COMPROMÈS AMB LA SOCIETAT


Tortell Poltrona va conversar amb Miquel Osset. I d'aquesta conversa en va sortir un llibre publicat per Proetus a la seva col·lecció Panorama.

 'Tortell Poltrona. Opinions d'un pallasso. El compromís social de l'artista', és un ltreball en el qual Jaume Mateu i Bullich, el popular pallasso català, fundador i director del Circ Cric, del Centre de Recerca de les Arts del Circ i impulsor de Pallassos Sense Fronteres, mostra la seva actitud i visió del món.

A través d'una conversa d'agradable lectura, dividida en quatre parts, s'acosta els lectors al món dels seus inicis, al de l'espectacle, al de Pallassos Sense Fronteres i al que vivim.

Opinions sinceres i una gran panoràmica vital que abasta des dels difícils anys del franquisme fins als convulsos temps actuals, passant per l'experiència 'sense fronteres', amunt i avall del món i la d'apostar amb fermesa pel circ com a art. Un llibre,  també, 'Opinions d'un pallasso', que ens acosta al geni i figura de Tortell Poltrona i que ens parla del món més immediat, el que tenim més a prop, de la vida i del seu sentit.

EL TEATRE DELS TEMPS ACTUALS


Durant la passada Setmana del llibre en Català em vaig trobar en Joquim Auladell, a qui no veia feia temps.

Auladell és profesor i estudiós de la cultura popular i la de masses. I al llarg dels anys, ha anat desenvolupant una obra molt intensa, de títols discrets però essencials, que ens acosten a territoris sovint ignorats socialment però que en ser il·luminats ens sorprenen.

Em va fer a mans la seva obra 'Els setze de la 26. Oratori NY', publicada per Llibres de L'Índex a la col·lecció Teatre.

'Els setze de la 26. Oratori NY' representa una sessió memorial per a un grup de bombers de Nova York morts l'11S. Es planteja com una peça sobre un tema d'actualitat d'abast mundial feta a Barcelona, nascuda l'11S, i és una reflexió feta al llarg de deu anys amb moltes persones.

L'obra, guardonada amb el IV Premi de Teatre Bambolina, és una experiència i un exemple de teatre no professional, "un teatre que pot fer gairebé tothom que vulgui", ens assegura l'autor. 

TRES O QUATRE Obrador TNP, entitat especialitzada en la realització de monòlegs l'ha representada els anys 2011, 2011 i 2012.

UNA MIRADA A LA HISTÒRIA LOCAL


Jesús Sáez Martínez, cabrerenc afincat al Pla de l'Avellà, continua treballant per la cultura i especialment pel municipi.

La seva darrera proposta, publicada per l'Ajuntament de Cabrera de Mar i La Comarcal Edicions, és el treball 'Pergamí llatí, datat en 1353 (Parròquia de Cabrera de Mar)'.

Sáez ha traduït l'acta notarial de la donació de l'Hort de la Rectoria, del llatí al català i al castellà, i aprofita per explicar-nos algunes de les claus de com era Cabrera de Mar el 1353.

El treball mostra la mirada senzilla i clara d'un cabrerenc que es capbussa en el passat sense pretensions d'historiador, amb la voluntat de l'apreci a les coses properes i d'intentar entendre l'entorn. més immediat. Precisament, Sáez és essencialment poeta, amb diversos llibres publicats.

L'ÀVIA REMEI EN FORMAT PRÀCTIC


'Els millors plats de l'Àvia Remei. Trucs i recomanacions', de Remei Ribas, publicat per Cossetània Edicions recentement, en format gairebé de butxaca, és la versió pràctica dels llibres de la popular cuinera mataronina. És a dir, en un format que permet tenir-lo a mà a la cuina o endur-se'l amunt i avall, a diferència de la versió més de regal.

En aquest llibre de la col·lecció Escudella, de 192 pàgines, profusament il·lustrat i al bon preu de 15'50 euros,  hi podeu trobar un recull de les millors receptes de la seva cuina tradicional i catalana. Des dels entrants fins a les postres, hi ha nous plats que no s'havien publicat mai en cap dels seus receptaris.

Propostes casolanes i d'elaboració senzilla, algunes demanen més estona que d'altres, i n'hi ha, també, per solucionar els dies de festa. A més, en els 'Consells de l'Àvia Remei sobre fruites i verdures', poden trobar-se unes petites recomanacions per a la utilització d'aquests aliments naturals a la cuina, amb l'objectiu de treure el màxim porfit dels productes de la terra.

dissabte, 13 d’octubre del 2012

LA VIDA DE MOSSÈN PERE RIBOT



'Podran arranar, però no desarrelar. Vida de mossèn Pere Ribot i Sunyer', és una excel·lent obra d'Andreu Pujol Mas, editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Estem davant d'una singular biografia que explora l'univers vital, emocional i espiritual del gran poeta i sacerdot de Vilassar de Mar, afincat a Riells del Montseny.

Aquesta obra, escrita per un jove autor, amb pròlegs de Martí Boada i Quim Torra, acosta al lector amb rigor i alhora didàctica i senzillesa, a la trajectòria de Mossèn Pere. És a dir, que es fa de bon llegir, encara que sigui un exhaustiu treball de recerca, a diferència d'altres obres biogràfiques que no han sabut trobar un to tan encertat.

El llibre, que va presentar-se recentment a la Biblioteca Ernest Lluch de Vilassar de Mar, enllaça directament amb la voluntat de la Regidoria de Cultura del municipi, de reivindicar i projectar la figura d'un dels fills reconeguts que ha donat la localitat.

LA MILLOR SUSANA HERNÁNDEZ

 
Més enllà del que penso és un excés de relacions personals –que segur que té el seu públic, però no és el meu cas– 'Contra las cuerdas', segona entrega de la sèrie protagonitzada per les subinspectores Rebeca Santana i Miriam Vázquez, ens mostra la millor Susana Hernández com autora i ens fa esperar una tercera novel·la amb ganes.

Després de la primera entrega, 'Curvas peligrosas' (Odisea Editorial, 2010), Alrevés publica ara una nova obra que enganxa des del primer moment, té molt de tremp literari i connecta amb el món actual 2.0, amb les preocupacions de les persones d'avui en dia i heretant de manera directa el poder que emana de les sèries televisives.

L'assassinat pervers de referons, però també el maltractament omnipresent cada dia i malauradament en aquesta societat; així com les problemàtiques personals i familiars de les protagonistes,  s'entrellacen amb encert en la trama d'aquesta novel·la on anem coneixent millor Santana i Vázquez, dues dones polícies de perfils molt diferents però complementaris. 

En agafar aquest llibre un té ganes de seguir i arribar al final, amb la consciència que està acostant-se al món real  i immediat, el que vivim i sentim, i que més enllà dels tòpics de sempre, un dia apareix algú amb ganes de renovar el gènere i aportar-hi noves sintonies.

Santana i Vázquez són perfectes pel llenguatge televisiu. M'imagino una sèrie. Els llibres que fa la Susana entenen aquests nous codis i que el món 2012 ha canviat, és un altre de diferent però que arrossega els vells problemes de sempre.

Ja tinc ganes de llegir la tercera novel·la, en la qual l'evolució literària, de fons i forma de l'autora, i la  de les dues protes, serà molt més sòlida, continuarà enganxant i ens convidarà a un quart llibre que esperarem amb ganes.


POESIA A LA RÀDIO




Maria José Robledo impulsa el programa 'Poesia en viu', a Mataró Ràdio (89.3 FM). 

Es tracta d'una proposta que acosta, a través de les ones, la poesia més actual i de proximitat que s'està fent. 

El mèrit principal d'aquest programa, a més de l'empenta de la seva presentadora, és mantenir viu un caliu poètic i acostar-lo al públic, que pot arribar-hi sintonitzant l'emissora, o bé a través de l'oferta on line de l'emissora.

En uns moments en els quals la proposta televisiva, en general,  és un carregament de brossa de dimensions descomunals; a la xarxa, tothom s'està barallant tot el dia pel tema de Catalunya-Espanya, i la societat pateix una greu crisi a tots els nivells, Maria José Robledo manté viva la petita gran flama de la poesia.

La poesia no ha estat mai un gènere literari de masses, sinó sovint un petit rajolí d'aigua fresca que s'escola pels marges del gran riu de la vida.

La gent que s'estima la poesia i els poetes, normalment, són els principals motors que contribueixen a què es perpetuï. Aquest programa de Mataró Ràdio i les activitats culturals en paral·lel que genera, en són una bona prova d'això.

Més informació a: 
poesiaenviu.blogspot.com. 

divendres, 5 d’octubre del 2012

BITÁCORA DE UN MASÓN/Presentació


 Bon vespre a tothom,

comencem. Faré unes breus consideracions sobre l’obra i entrarem en conversa amb el seu autor, per fer l’acte més àgil.

Comencem, doncs.

Presentar aquest llibre és un d’aquells actes que ve de gust. Només tocar-lo ja em va donar bona sintonia.

Malgrat vam canviar la data inicial de presentació i que l’he pogut llegir força, no he tingut temps de concloure la lectura, el que facilitarà que no desvetlli allò que s’anomenen spoilers, és a dir, avançar parts de la trama que puguin interferir la lectura. Si que m’he endut, però, amb la bona part llegida, una perspectiva general.

Bitácora de un Masón. Enigma secreto de una travesá iniciática, de Gaspard Galland i Hiram Muaddib, publicat per Labyrinthus, és més que una obra amb voluntat literària estrictament de ficció –és a dir, aquell treball que posa una cortina escènica entre autor i lector–; és per tant una caixa d’eines perquè qui el llegeixi descobreixi elements que li permetin millorar la seva perspectiva vital.

La Bitácora no és tampoc un llibre d’autoajuda sinó un instrument de coneixement de dimensions extraordinàries perquè qui el llegeixio entri de ple en diversos àmbits de la vida del Gaspard –després en explicarà qui hi ha al darrera de Hiram Muaddib–, i en paral·lel al món de la masoneria o francmasoneria, al qual ell està vinculat. Probablement aquest és un dels grans treballs que ens acosta a entendre el que hi ha al darrera d’aquest entorn, sempre tenyit d’un cert hàlit de misteri i de desconeixement sobretot. I aquesta tasca el Gaspard no l’ha fet perquè sí, contribuint, d’aquesta manaera, a il·luminar un coneixement que encara avui continua en una certa obscuritat.

Aquest és també un llibre de viatges i d’amor al mar i a les persones.

L’amor al mar és visible en tots els aspectes que s’ns expliquen i les pistes que se’ns donen, amb important informació bibliogràfica i cartogràfica. L’amor a les persones i a la vida jo crec que l’heu d’anar descobrint vosaltres mateixos en la lectura.

Però aquest també és un llibre filosòfic, inciàtic i de transformació personal. Al protagonista li ha tocat de viure els difícils moment actual, això que en diuen ara la realitat líquida.

Després d’una vida dedicada al treball en una multinacional és acomiadat a sac i en lloc d’enfonsar-se es reconstrueix i replanteja, buscant els mestres del canvi en el seu entorn. Per això, aquest llibre amaga codis que ens acompanyen als humans des de temps antics: el protagonista, com Ulisses, s’enfronta als déus, al destí i sense recursos desafia l’impossible, com és donar la volta al món.

El el seu itinerari vital va trobant, com Ulisses, personatges de tot tipus que el condicionen i fan que evolucioni; l’espera Penèlope –i a més l’acompanya–, construint un itinerari de recerca personal, que en el fons és la vida, la vida plena, la de veritat, no tancar-se en un despatx pert produir al servei d’unes persones grises que tot ho converteixen en números buits de continguts sinó buscar la font, els orígens.

La inquietud vital del Gaspard és generacional i universalista. Molts l’hem sentida i l’hem compartida, és la necessitat d’esborarr-se del mapa diari i connectar amb l’energia creativa de l’existència. No és un pas fàcil, com es detecta en aquest llibre, però les dificultats estan carregades de recompenses.

Vivim temps difícils, temps d’enderrocs, temps en el quals les coses que ens han ensenyart que eren la seguretat s’esvaeixen en segons: la família, les estructures polítiques, els bancs, el treball, temps d’incerteses i realitats líquides, inaprehensibles, que han accelerat la nostra consciència i ens manifesten que tot és efímer, que la vida passa excessivament ràpida i tot desapareix.

Llegiu-vos aquets llibre a poc a poc, perquè està escrit amb voluntat de transmetre informació útil ii diria que també amb una bona fe que no és habitual. S’ha de paladejar i anar descobrint, com el bon vi. És un llibre per anar fent. Està ple de descobriments personals i un final a l’illa de Creta amb la  perspectiva de la figura laberíntica de fons. Hi ha final? Hi ha principi?

Jo al Gaspard el veig com el personatge de còmic d’Hugo Pratt, Corto Maltés, amic de francmasons i venecià universal, que es movia pels mars de la literatura, de la vida i dels mites per trobar-se a si mateix, en una eterrna recerca que perdura.

En els temps de la digitalitat ens ha escrit un llibre que és la seva vida i que si llegim l’integrem en la nostra.

Tot això és el que m’ha transmès, de moment, el seu treball, a l’alçada de navegació com a lector de la pàgina 417.

I ara toca que comencem a parlar amb el seu autor.

Gràcies.