El poeta, amic i sobretot amant de Cabrera de Mar, Ramon Bonet i Casanovas, va morir el passat dimart 23 d'agost a l'edat de 89 anys. Avui, familiars, amics i coneguts hem pogut assistir al seu funeral a l'Església Parroquial de Cabrera de Mar.
De Ramon Bonet ens queda el seu record, els seus poemes i articles d'evocació del poble i la memòria i el mirador que duu el seu nom, entre Ca l'Arnau i el Poliesportiu, una talaia privilegiada de la visual del centre històric de Cabrera.
Representant d'una generació que va viure el pes de la història amb majúscules, a alguns ens costarà apartar de la memòria el seu tarannà pausat i conciliador i aquells passejos que feia amb el seu gos i que li permetien caçar moments i records i convertir-los en poemes.
Un poema seu, al recordatori, ens diu un cop més, moltes coses.
El transcric.
"Jo he estimat molt la vida,
perquè Déu és qui me l'ha donat,
per viure aquí a la terra
que és el do més gran i preuat.
Però els anys, que en va no passen,
fan que nostre cos quedi envellit,
immòbil, sense energia,
perquè el seu cicle ha finit.
Si els sentits ja no existeixen
i no es té l'esperit vital,
només bat el cor i respires:
ja ets molt semblant a un vegetal.
Llavors, Senyor, jo us prego,
amb tota la fe: Si a Vós us plau,
lleveu del meu cos la vida
i, a l'ànima, doneu-li la Pau".
Em sap molt de greu; des de mallorca, envio el meu condol a la seva família.
ResponElimina