Habitacions tancades, de Care Santos, és una suma de totes les habilitats narratives que aquesta autora ens ha anat mostrant al llarg dels anys de la seva trajectòria literària.
Un resultat que aglutina en un puzle polièdric gènere, història, misteri... pensat per a un públic majoritari (l’autora trenca per fi la barrera adults-joves i se situa en un únic espai-temps), amb moments genials d’una escriptora que té molt d'ofici i sap utilitzar el discurs més actual: 2.0, amb la imbricació en el text de la història de correus, articles, posts de blocs, actes d’assemblees, cartes, crítiques, textos en un quadern Moleskine i totes les formes i maneres possibles per aportar a la història una gran mobilitat fragmentària i seduir alhora el lector, que no abandoni, que busqui amb desesperació l’última ratlla del relat.
En aquestes batalles de capturar lectors i fer-los fidels seguidors, Care Santos és ja una lluitadora professional, curtida en mil combats literaris i havent escrit per a tots els públics, però molt especialment per a un de molt exigent, el jove, on aconseguir que no es deixi la lectura és un exercici de funambulisme en el qual t’ho jugues tot en cada ratlla.
Ara, amb Habitacions tancades, l’autora de Mataró arriba al gran públic en el seu estat natural: gran domini narratiu i capacitat de mostrar sense límits ni barreres aquesta tempesta tel·lúrica que l’ha impulsat de sempre i que dóna com a fruit un gran cabal narratiu, tota una força de la natura literària, abassegadora, embolcalladora, seductora i alhora caníbal. M’explico: el lector que mira per la finestra del llibre, assegut al seu sofà, acaba, sense adonar-se, absorbit per la trama literària, per la manera d’explicar història, sent part d’aquesta diabòlica habilitat narrativa de Care Santos. La història, se l'empassa.
En aquest treball, a més, l’extensió i la intensitat van juntes, avancen en paral·lel. A més, a la Care Santos narradora se suma la periodista i la persona inquieta que explora la xarxa i els nous discursos d’aquest segle XXI confús, fragmentari, partint del passat més recent i determinant i explorant l'àmbit de la mort i la desaparició, una de les seves obsessions permanents.
La família Lax, els magatzems El siglo, espiritisme, un sant popular i la resta d’ingredients que donen forma a aquest artilugi narratiu calibrat i enginyós, demostren un cop més l’evolució d’aquesta autora que sembla haver trobat el seu to, el punt d’equilibri de la seva veu personal, el punt zero en el fons i en la forma que ha de marcar nous horitzonts narratius més amplis.
Equilibrista en el filferro literari, Cares Santos consolida doncs la seva veu i ens demostra que a més de ser una tot terreny, en la llarga distància de la novel·la és on se sent més a gust. També que l’escriptura pot ser plaer i exercici literari alhora, sense que això comporti un càstig per al lector. De fet, l’èxit més gran d’aquesta autora "vampírica", que xucla la sang als lectors amb les seves trames, és haver creat un fil invisible amb milers de persones que a través dels seus llibres i molt especialment d’aquest darrer, reclamen la seva dosi de nous relats.
Les Habitacions tancades, lluny de ser un producte de temporada, combina l’èxit i l’encaix amb el gran públic amb la permanència, és un llibre de llarga durada, dels que no caduquen, per recomanar i guardar a les prestatgeries. I això, en el món de la immediatesa d’avui dia, és ja el més gran dels èxits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada