divendres, 29 d’octubre de 2010

PRESENTEN EL PROJECTE 'PARTICIPATIU' DE LA PLAÇA DELS PAÏSOS CATALANS

"La Clau".

La plaça, ubicada al centre de la ciutat, s’ha elaborat tenint en compte les suggerències que van fer els veïns en un procés de participació.

El passat 27 d’octubre es va presentar públicament el projecte al Centre Cívic. Durant l’acte, l’arquitecte i l’enginyer que en són autors, van explicar les característiques i funcions de la plaça, que es preveu que s’acabi a principis de l’estiu del 2011. També es va explicar el procés de participació ciutadana que es va fer ara fa poc més d'un any per decidir com havia de ser aquest espai públic.

Les obres d’enderrocament de la plaça dels Països Catalans per construir-hi un aparcament soterrat van començar a finals de juliol.

D’altra banda, la nova plaça,  segons informa l’Ajuntament, serà un espai polivalent i estarà totalment integrada amb els carrers del seu entorn. També hi haurà una zona de grades amb el mateix aforament que hi havia fins ara, amb un espai destinat a espectacles i activitats, una zona de jocs infantils i una altra amb taules de ping-pong i zona de petanca.  A banda, hi haurà jardineres per crear espais d’ombra i tres àmbits diferents dedicats al repòs i la socialització. Finalment, a la vorera de la Gran Via hi haurà un eix de vegetació i ombra, pensat perquè funcioni com a filtre entre la plaça i el soroll del carrer.
 

ELS ECOLOGISTES ALERTEN QUE LA FUTURA RONDA DEL MARESME AFECTARÀ UN CONNECTOR BIOLÒGIC


"La Clau".   

La ronda del Maresme podria afectar greument un dels dos connectors biològics previstos entre els espais naturals protegits del Montnegre-Corredor i el Parc Serralada Litoral a la conca de la Riera d'Argentona, segons avisa l’entitat Natura.

L’entitat maresmenca de medi ambient Natura ha explicat que “els connectors biològics son essencials per permetre la reproducció de les espècies, així com l'increment d'hàbitat, la permeabilitat i continuïtat de la vegetació i fauna dels diferents territoris, i si s’impideix aquesta interconnexió, hi haurà un increment de la pèrdua de biodiversitat i a mig i llarg termini”. Segons també asseguren els ecologistes, “es podrien perdre algunes de les espècies més significatives, especialment mamífers, amfibis i rèptils”.

D’altra banda, des de l’entitat també posen com a mostra del valor dels corredors biològics, “exemples tan actuals com el Parc de l'Alba, a Cerdanyola del Vallès, creat amb l'objectiu d'evitar barreres permanents com les autopistes que travessen aquests municipis”.  També, denuncien que ”al Maresme, en canvi, tenim els connectors en una situació precària, amb hàbitats en risc, i ara, a més, i interpolem una nova autopista a banda i banda de l'actual”.

L’avís de Natura s’afegeix a un moment en què l’alternativa a l’N2 al seu pas pel Maresme és motiu de debat entre les forces polítiques que van signar l’acord de mobilitat.

DENUNCIEN EL MAL ESTAT DE LES TANQUES DE PROTECCIÓ DE LA VIA DEL TREN

"La Clau".

L’Ajuntament de Vilassar de Mar ha alertat a ADIF de la mala situació en la qual es troben i el perill que això suposa.

L’estat de bona part de les tanques de protecció de la via del tren, en el tram del passeig Marítim comprès entre l’espigó de Garbí i el pas soterrani de la Xinesca, és tan lamentable com perillós: estan caigudes, trencades, doblades i rovellades. Precisament, aquest és el tram del passeig Marítim que aquest estiu es va estrenar després de l’actuació del Ministeri de Medi Ambient per protegir l’escullera, que des d’aleshores és molt transitat, sobretot a l’estiu i en dies festius.

L’Ajuntament, a través d’una carta, ha denunciat aquesta situació a ADIF i li ha requerit amb urgència la reposició i arranjament de les tanques. Es va enviar el 16 de juny i encara no s’ha rebut resposta.

El consistori també alerta que la situació fa mesos que dura i que pot suposar un greu problema de seguretat, ja que el passeig es troba a tocar de la via del tren.

L'AJUNTAMENT S'HAVIA PREOCUPAT PER LA SITUACIÓ DE L'INDIGENT MORT

"La Clau". 

 El consistori mataroní es defensa i explica les tasques prèvies realitzades pels serveis municipals en relació a l’ocupant de la barraca que va morir per les mossegades de gossos.

La mort de dues persones per les mossegades de gossos, la nit del passat 22 d’octubre, en una zona despoblada de la capital del Maresme, va generar molta polèmica i deixar alguns interrogants.

Precisament, per això, l’Ajuntament ha precisat les seves intervencions i que des de 2009 hi va intervenir a través de diferents serveis municipals: Policia Local, Habitatge, Salut i Benestar Social.

Segons han informat, l’abril de 2009 el Servei d’Habitatge va fer una inspecció dels terrenys i en detectar barraques i horts ho va comunicar a l’entitat propietària, fent-li arribar l’ordre perquè retirés totes les instal·lacions. Els propietaris van informar que van identificar a quatre ocupants de la finca i que els instarien a marxar.

D’altres actuacions són la dels agents forestals, o el juny de 2010, quan la Policia Local i el Servei de Benestar Social van visitar l’ocupant de la barraca per oferir-li els serveis del Centre d’Acollida Municipal. Una altra visita es va fer el setembre de 2010, per tornar a instar-lo utilitzar el Centre d’Acollida, però s’hi va negar. Aleshores, la Policia Local es va posar en contacte amb la gossera municipal per coordinar l’entrada d’aquests animals si el propietari acaba accedint.

El passat 20 d’octubre, se’l va tornar a visitar per tal d’insistir en la necessitat de què s’instal·lés al Centre d’Acollida i per portar els animals a la gossera municipal, cosa que finalment, amb reticències, va acceptar. S’havia acordat fer-li una propera visita els dies 25 o 26 d’octubre per confirmar-li la data de la retirada dels gossos.

REIVINDICACIÓ DE BELÉN ESTEBAN

Recupero per a aquest bloc l'article sobre Belén Esteban publicat a "Valors" i que comentava en Joan, un lector, en un post que es troba en aquest mateix bloc, una mica abans d'aquest sota el títol 'Més sobre Belén Esteban'. Inicialment, l'article que ara reprodueixo a continuació estava penjat al meu altre bloc, 'El Quadern d'Albert Calls'. Vaig llegir aquest text, també, a Ràdio Estel, al programa de 'Valors'.

Si hi ha algú que no sigui discret en aquest país és segurament Belén Esteban, un personatge de la faràndula grostesca espanyola que en els darrers temps ha assolit cotes d’alt nivell, s’ha convertit en un símbol i gairebé en una iconografia de referència.

“La Esteban” és un reflex del que pot donar de sí la puresa de l’obscenitat, o el que és el mateix, la possibilitat de crear monstres que tenen els grans mitjans de comunicació, que entren i surten de la nostra vida, pontifiquen i dogmatitzen, s’inventen mercat i ens obliguen a servir-lo mentre marquen el fet d’existir o no en virtut de si se surt a l’altra banda de la pantalla.

Dins l’espectacle grotesc televisiu que ens empassem dia si i dia també, mentre patim la crisi més gran de la nostra història, hi ha una reflexió que no pot deixar-se de banda: quan més et fas notar més possibilitats tens de triomfar en un entorn que valora, per damunt de tot, la diferència, el friquisme, la provocació, la raresa i l’anormalitat.

Dins la hipocresia social, Belén Esteban és la “princesa del pueblo”, una certa dosi de puresa que demostra que des de baix de tot i amb l’analfabetisme com a bandera es pot arribar al cim, els intel·lectuals parlen de tu, s’escriuen llibres i es fan reportatges de màxima audiència i pots aspirar, fins i tot, a presentar-te a les eleccions al Congrés de diputats i treure escó.

La Belén no ha hagut d’estudiar ni de ser discreta, valors que ens han volgut fer veure que marquen un bon camí a la vida. Forma part d’aquest entorn de l’espectacle on el pallasso més lleig ocupa el centre de la pista. Per això la reivindico, dins el conjunt d’hipòcrites i mamarratxos que triomfen perquè són fills de nobles o estan col·locats per la parentela burgesa o política.

“La Esteban” és l’obrera que triomfa des del graó més baix. No ha fet res, defuig de la discreció i deixa anar el que li passa pel cap sense aturar-se a pensar-s’ho. És, alhora, l’evidència palpable que cal canviar moltes coses a la societat del segle XXI.

dijous, 28 d’octubre de 2010

BLOC DE ROSABEL CANTENYS

Rosabel Cantenys, del PSC de Caldes d'Estrac, ha obert un bloc. Aquesta és la seva direcció per qui estigui interessat en visitar-lo:

http://rosabelcantenys.blogspot.com

dimecres, 27 d’octubre de 2010

MEMÒRIES DIGITALS ARA EN PAPER

Memòries digitals ara en paper


Albert Calls i Xart és un rara avis en els temps que corren, un individu hiperactiu i polifacètic que nodrix la seua caldera, que no la seua butxaca, amb tot un seguit d’interessos que el fan moure en diversos camps amb una gran energia i dedicació. Així, qui escriu l’ha pogut veure treballar com a agitador cultural, editor de fanzines, llibreter, editor literari, narrador, poeta, periodista i blogaire.

El seu univers té un centre físic al voltant del qual gira tota la resta: Cabrera de Mar i la comarca del Maresme. D’alguna manera, m’atreviria a dir que el Maresme o allò que passa al Maresme és la mesura amb la qual Calls registra el batec del món. És més, Albert Calls intenta arribar a l’universal a través d’allò que li és més pròxim.

Calls és un home del seu temps, els temps de l’era digital: porta des de fa cinc anys en dansa uns quants blogs i participa en diverses xarxes socials. S’està parlant molt de la qualitat literària dels textos que se’ns oferixen a través dels blogs; segons diuen, l’oportunitat d’immediatesa i la desaparició d’intermediaris entre el creador i el lector són uns valors positius perquè fan possible l’aparició d’uns textos més frescos i directes; que els blogs junt amb altres elements digitals estan revolucionant el món editorial. La meua opinió és una altra, la literatura necessita d’elaboració i reelaboració, un text literari necessita un temps també de repòs.

Que la revolució digital en el món editorial pot afectar més el continent que el contingut. I que el format de paper encara ens resulta atractiu i està més prestigiat.

Com a mostra un botó: el veterà blogaire Albert Calls ens ofereix ara en format de llibre els textos que durant cinc anys ha anat publicant en el seu blog El Quadern d’Albert Calls. Un llibre que subtitula Memòries digitals i companys de viatge i que ha publicat enguany l’editorial Clavell Cultura. De fet, aquest volum es llig com un dietari.
 
Els textos que apareixen en format paper no són exactament els que aparegueren en el seu moment en el blog, han estat revisats i fins i tot alguns reelaborats, això sí, intentant no perdre la frescor amb què van nàixer. En les diverses entrades d’aquest dietari, que fou abans digital, ens anem trobant les diferents cares d’Albert Calls, el lector voraç amant dels llibres que ens deixa l’apunt crític de la seua darrera lectura, el periodista que durant anys ha estat explicant al seu lector la realitat vital del Maresme, eixe centre físic, però també espiritual del qual els parlava en un principi; l’agitador cultural, el narrador, l’assagista que ens oferix petits artefactes en els quals reflexiona sobre present i futur, el memorialista en qui he trobat el Calls més emotiu.
 
Les entrades majoritàriament són curtes, directes, sintètiques, amb una gran economia de pirotècnia verbal. El Quadern d’Albert Calls està pensat com un instrument tranversal per a explicar des d’un punt de vista subjectiu un temps i un espai concrets. Una eina on he trobat l’Albert Calls molt còmode i a gust literàriament parlant.

POLÍTICA 2.0

La política 2.0 centra l'espai "La Tertúlia"



La presència de la política a les xarxes socials i a Internet està recuperant el ciutadà com a subjecte polític. Aquesta és una de les conclusions de l’espai “La tertúlia”, que els informatius de Mataró Ràdio han centrat en la política 2.0. Una afirmació de Ramon Bassas, primer secretari del PSC de Mataró, regidor d’urbanisme i creador d’un dels blocs més antics de la ciutat. Bassas ha explicat que la xarxa dóna la possibilitat de poder incidir i interpel·lar en la vida política.

Per la seva banda, el periodista i creador del web saul.cat, Saul Gordillo ha apuntat que gràcies a les xarxes socials i els blocs els polítics tenen la possibilitat d’actuar com a mitjans de comunicació en la mesura que poden oferir informació i no només opinió.

D’altra banda, el també periodista Albert Calls ha assegurat que l’explosió de les xarxes socials s’està produint en un context en què hi ha un gran descrèdit envers la política. En aquest sentit, Calls apunta que aquest desinterès i desconfiança es poden traduir als resultats electorals en l’abstenció.

El cap de campanya de CiU a Mataró de les properes eleccions al Parlament, Quim Fernàndez ha explicat que de poc serveix la presència dels polítics o dels partits a Internet si en canvi, al mateix temps, no són a prop del territori.

Josep Lluis de Gabriel, president de Bitlònia, l’empresa que ha impulsat el web internetelecciones.com, ha assegurat que tot i els efectes positius que poden arribar a tenir les xarxes socials sobre la política, el fet d’oferir continguts que no siguin d’interès pot desvirtuar el concepte de Política 2.0.

MÉS SOBRE BELÉN ESTEBAN


Ho he rebut al meu correu electrònic:

Hola Albert, vaig comprar la setmana passada la revista Valors i he llegit l'article que has fet sobre la Belén Esteban: si et fixes, tu al fer l'article com jo per llegir-lo, hem contribuït a fer el que es vol que passi, i és parlar d'ella com altres temes per distreure el personal.

Una distracció que fa anys la teníem en temps de la dictadura en el futbol com la religió dins les nostres vides.

Estic totalment d'acord amb el que dius sobre ella per ser una persona del més ignorant que ha sortit dins els mitjans de comunicació com revistes del cor i que sobta que s'hagi convertit en una desgràcia social, o com altres diuen, en un fenomen social.

Espero que mai tingui un poder, el que sigui, dins la nostra societat.

El que et volia dir, en referència a l'acabament del teu escrit, on dius que cal canviar moltes coses a la nostra societat, que potser ja és hora que parlem mes d'aquest aparell que es diu tele i que ja per costum, tant punt arribem a casa, el primer que fem és apretar el boto del "mando" que diu ON, en comptes de l 'OFF, que valdria mes la pena.

Recordo, ja per l'edat que tinc, que de petit els nens en hores lliures anàvem al carrer a jugar i els pares amb cadires parlàvem amb els veïns de moltes coses.

En una entrevista feta a un personatge conegut per molta gent, ell va dir sobre la caixa tonta que "la televisión es un medio que si te gusta lo que hacen la dejas encendida, o si no te gusta la cierras y aquí se acaba todo ". En una altra entrevista va dir, "si dentro del seno de cada familia hiciéramos un comentario sobre muchos programas que se hacen de televisión, seguro que no tardaríamos en aprender en no apretar la tecla ON para encender esa caja tonta".

Sé que ja han parlat molt sobre el tema de TV, però penso que pot ser valgui més la pena en parlar més i més per aprendre a no engegar tant la caixa i pensar més en tot el que passa al nostre voltant.

Gràcies si veus el meu escrit.

Salutacions.

Joan de Mataro.

diumenge, 24 d’octubre de 2010

MARESME LOW COST, BEN AVIAT



Dues fotografies que va fer en Joan Salicrú del rodatge de la minisèrie 'Maresme Low Cost'.

ELS GUANYADORS DELS PREMIS LITERARIS D'ALELLA 2010



(Aquest any, junt a Montserrat Abelló i Teresa d'Arenys, he format el jurat del XIV Premi Literari de poesia 'Alella a Maria Oleart').

 

Els Premis Literaris Alella 2010 ja tenen guanyadors

 

El record i reconeixement a Guida Alzina va protagonitzar l'acte de lliurament celebrat aquest dissabte a Can Lleonart.
  
Can Lleonart ha acollit aquest dissabte 23 d'octubre l'acte de lliurament dels Premis Literaris Alella 2010:  Alella a Maria Oleart, Alella a Guida Alzina i Alella a Isidre Pòlit. Uns premis que recorden tres persones que van viure al poble i que van deixar una forta empremta en el municipi. 

El premi de poesia Maria Oleart va ser per Lali Ribera, de Vilassar de Mar, per l'obra Enyors i tornes. Una obra que el jurat va qualificar coma plena de frescor, i desimboltura i va destacar gran domini de l'idioma i de la metàfora de l'autora. Enyors i tornes són poemes que parlen d'amor i recullen instants, sensacions i moments, amb textos breus i d'impacte.
 

Albert Pijuan, de Calafell, va ser el guanyador del premi de contes Alella a Guida Alzina, amb l'obra Un refugi turc. Segons Eduard Miró, membre del jurat, es tracta d'un conte molt ben redactat, molt expressiu, que parla de la calor amb una posada en escena plena de detalls i on els pensaments del protagonista es succeeixen de forma trepidant.
 

El premi de relats curts d'astronomia Alella Isidre Pòlit va recaure en l'obra Darrera nit de Sant Llorenç, de Sílvia Guillamot, un relat molt rodó, amb humor i un cert to cínic, que fa sentir al lector com si estigués en una observació astronòmica, segons Jordi Galbany de l'Agrupació d'Astronomia d'Alella. L'obra es publicarà a la Revista Alella.

Homenatge a Guida Alzina

El record i el reconeixement a la poeta alleneca Guida Alzina va protagonitzar la vetllada literària. El senzill homenatge, en els deu anys de la creació del premi de contes que porta el seu nom, va consistir en una lectura de poemes inèdits de l'autora, la projecció d'un audiovisual sobre la seva trajectòria humana i professional i la interpretació de dos dels seus poemes musicats pel cantant alellenc Narcís Pèrich.
 
ELS PREMIS

XIV edició del premi de poesia Alella a Maria Oleart
Obra premiada: Enyors i tornes.
Autora: Lali Ribera.

X edició del premi de contes Alella a Guida Alzina

Obra premiada: Un refugi turc
Autor: Albert Pijuan.
 
VII edició premi de relats curts d'astronomia Alella a Isidre Pòlit 
Obra premiada: Darrera nit de Sant Llorenç
Autora: Sílvia Guillamot Mañé.



- Foto: Lali Ribera, Albert Pijuan i Sílvia Guillamot Mañé, els guanyadors del certamen.

- Font de l'article: Ajuntament d'Alella.

dijous, 21 d’octubre de 2010

AVUI, LECTURA DE POESIA

Avui, a les 19.30h, dins el Festival de poesia de Sant Cugat, llegiré poemes sota el títol 'Poesia i vi', junt a Teresa d'Arenys. A Celler de llibres (Cafè Bahia, Rambla del Celler, 17. Sant Cugat).

Hi esteu convidats!

dimarts, 19 d’octubre de 2010

PER ENTENDRE L'ESQUERRA


Lectura recomanada per entendre les contradiccions de l'esquerra, però també la importància del sentit crític i l'esquerra de veritat davant de tota forma de totalitarisme.

- Text de contraportada: És un llibre molt modest: sembla que digui el mínim que es pot dir d’un tema de gran magnitud. I, en dir-ne el mínim, en diu el màxim. El tema principal és un període de la Guerra Civil espanyola en el qual, durant uns mesos, fins que fou molt greument ferit, l’autor lluità com a soldat en les trinxeres. Tothom sap que la Guerra Civil fou un dels esdeveniments decisius de la nostra època. Però ha passat ja massa temps des d’aleshores, i actualment el nostre sentit de la història va essent destruït: la nostra memòria és curta i la rapidesa amb què ens assalten els esdeveniments encara l’escurça més. El llibre de George Orwell no només ens relata les seves experiències personals en la Guerra Civil, sinó que és un testimoni de la naturalesa de la vida política moderna. Aquesta edició presenta la versió íntegra i sense censura d’aquest relat d’Orwell que ha esdevingut un clàssic del segle XX.

RETORN A LA POESIA (QUE MAI HE DEIXAT)

Aquest proper dijous 21 d'octubre, dins el festival de poesia de Sant Cugat, llegiré poemes junt amb Teresa d'Arenys.

L'acte porta per títol 'Poesia i vi'. Serà a les 19.30h, al Cafè Bahia (Rambla del Celler, 17), coordinat per Celler de Llibres i organitzat per l'Ajuntament de Sant Cugat i la Institució de les Lletres Catalanes.

dilluns, 18 d’octubre de 2010

EXPOSICIÓ D'IMMA BANET

L'artista Imma Banet mostrarà una exposició del seu treball de pintures a l'oli sota el tíol 'Brogit' a Gal-Art (Mataró). S'inaugura el proper 22 d'octubre a les 8 de la tarda i es pot veure fins el 13 de novembre.

diumenge, 17 d’octubre de 2010

ENTREVISTA AL COORDINADOR COMARCAL DEL MARESME DE CCOO, JAUME ROIG


Entrevista per a "La Clau".

EL MARESME, PERSONA A PERSONA: Entrevista a Jaume Roig, coordinador comarcal del Maresme de CCOO.


“La societat hauria d’obrir un debat sobre el dret
a treballar i a tenir un lloc de feina estable”

La vaga general del passat 29 de setembre ha posat  els sindicats al punt de mira de la societat. Entrevistem al coordinador comarcal de CCOO del Maresme, Jaume Roig, que ens explica la seva visió de les conseqüències de la reforma laboral i els problemes dels treballadors en uns moments molt durs per la crisi. Roig va néixer al Baix Llobregat el 1948 i amb 18 anys va entrar a treballar en una empresa de gènere de punt de Mataró, on va contactar amb les aleshores clandestines CCOO. S’hi afilia el 1976, quan ja era un sindicat. Després d’una llarga trajectòria en el món sindical -acompanyada durant els anys 80 i 90 de participació activa en el moviment de mares i pares de les escoles públiques–, coordina el sindicat al Maresme, on actualment és el responsable de Polítiques Socials i Immigració al Vallès Oriental i Maresme i membre del Consell Nacional a Catalunya.


Els sindicats són més necessaris que mai?

Amb la reforma laboral aprovada es fan encara més necessaris. Enfront de la individualització de les relacions laborals que es vol imposar des de les posicions més neoliberals hem de plantar cara amb la defensa col·lectiva, i això es fa des de les organitzacions pròpies dels treballadors: els sindicats. 
Hi ha una campanya contra el paper dels sindicats i en concret contra la figura dels alliberats?

Els sindicats són els únics que a més de defensar els interessos dels treballadors, són garantia per conquerir millors salaris i millors condicions de treball  i també, en aquest període,  per defensar l’estat del benestar al nostre país i a Europa. Amb el tema dels alliberats s’ha volgut confondre a la ciutadania i s’ha posat en el mateix sac el delegat que pot dedicar 15 hores mensuals a tasques sindicals amb els que fan dedicació plena al servei del sindicat i dels treballadors.

Se’ls acusa de ser fluixos i no pressionar prou el govern central.

El sindicalisme de classe és l’únic actor de pes que assumeix la defensa del model social europeu. Només el moviment obrer entén, que al marge de la situació de crisi, els drets socials són el fonament irrenunciable de la democràcia i del benestar dels ciutadans. La campanya mediàtica contra el moviment sindical forma part de l’estratègia dels grans poders econòmics per aconseguir les seves finalitats.


La crisi ha servit de pretext perquè es rebaixin els drets dels treballadors?

Sens dubte. I els més de quatre milions d’aturats han sigut la coartada per fer una reforma laboral que entre d’altres coses ha fet  l’acomiadament més fàcil i més barat. Ara els treballadors i treballadores estan més desprotegits, tenen menys drets, s’ha rebaixat la tutela judicial i administrativa i per tant fa més necessari que mai el paper del sindicat i que a les empreses els treballadors elegeixin els seus representants, gent compromesa en la defensa dels drets dels seus companys i companyes. 

Estem enmig d’un retrocés important en drets laborals? Costarà molt tornar a tirar cap endavant? 
Només hi ha una manera de conquerir drets i defensar els que es tenen i és amb l’autoorganització dels treballadors: el sindicat. Els treballadors han de tenir clara la necessitat de la representació sindical en el si de l’empresa i també la necessitat del sindicat i per tant la importància de l’afiliació. Són els dos factors, la representació i l’afiliació, els que fan que un sindicat tingui força i així pugui esdevenir la garantia que fa possible el defensar i conquerir drets laborals. 

Des del sindicat, però, com plantegen la sortida de la crisi?

El que tenim és una crisi conjuntural de demanda i una crisi estructural de model productiu. Les reformes estructurals que s’han de fer han anar encaminades al necessari canvi de model de creixement econòmic. No és fent perdre valor al factor treball com sortirem reforçats de la crisi.

El treball va camí de ser un bé escàs?
Les societats sempre les hem definit per les formes de treball. Ara sembla com que hom ha decidit que el treball ha de perdre valor. Per nosaltres és un error gravíssim, cal reivindicar el valor del treball com un element bàsic de socialització i de integració social, a més de ser generador de riquesa.

La societat trobarà els mecanismes per evitar una certa desintegració social generada pel final d’un model socioeconòmic?
Aquests canvis de model de societat es poden fer a benefici d’uns pocs o a benefici de la majoria. La globalització no pot comportar igualar per baix. El que cal és que en els països emergents i del Tercer Món els ciutadans tinguin drets laborals i de ciutadania,  i tinguin uns serveis públics homologables amb els de la UE.

Els immigrants encara són el col·lectiu més desfavorit?

Sí i ho serà encara per alguns anys. Els darrers en arribar, amb això el mercat de treball és implacable, s’han de posar a la cua de tot, també pel que fa a la feina i a la seva qualitat. Els canvis en la normativa laboral augmentaran les dificultats en la necessària integració de les persones nouvingudes i no ajudaran gens ni mica a què hi hagi més cohesió social.

La reforma laboral ens afectarà més del que pensem?

Sí,  i ens afectarà encara més a la llarga. De fet ja hem tingut els primers acomiadaments per causes objectives redefinides  i incrementades amb la reforma (12 dies per any treballat i 8 més a càrrec de FOGASA). No és veritat que aquesta reforma no afectarà els que estan fixos. Moltes empreses han aprimat les seves plantilles pagant 45 dies per any, ara ho poden fer més fàcil i més barat.  Baixar el preu del factor treball és l’objectiu que es vol assolir amb la mal anomenada reforma laboral.

I després de la vaga general del 29 de setembre...?
Després de la reforma laboral i de la vaga del 29 de setembre pagaria la pena que a la nostra societat,  afectada de gravetat per l’atur de tantes i tantes persones, i també per la precarietat i la temporalitat,  s’obrís un debat sobre el dret a treballar i sobre el dret a tenir un lloc de treball estable. Al meu entendre la relació laboral ha de durar el màxim possible i s’haurien de posar tots els mecanismes legals i totes les polítiques al servei d’aquest objectiu. La precarietat laboral i la temporalitat són factors que impedeixen que es pugui assolir la figura del treballador-ciutadà o explicitat d’una altra manera,  l’estabilitat del lloc de treball és una garantia irrenunciable per assegurar l’estatus de ciutadania del treballador a l’empresa.

ENTREVISTA A L'ESCRIPTOR ORIOL VERGÉS

Entrevista per a "La Clau".
EL MARESME, PERSONA A PERSONA: Oriol Vergés, escriptor.

“Un bon llibre sempre pot captivar els joves”

Oriol Vergés (Barcelona, 1939), és sens dubte un dels escriptors per a infants i joves més importants, populars i prolífics de la Literatura Catalana. Vinculat a Vilassar de Mar des de fa molts anys, la seva obra l’han llegida diverses generacions de la mateixa família, alguns dels quals vam aprendre el català a través de les seves novel·les, que interrelacionen història, coneixement, entreteniment i diversió alhora. Fins a la seva jubilació, Vergés va exercir de professor d’institut i entre les seves obres destaquen La ciutat sense muralles, Quin curs el meu tercer o la sèrie de novel·les “Les arrels, l’aventura i la història”. La seva trajectòria ha estat reconeguda amb nombrosos guardons i la seva obra és molt extensa.
Són molts anys dedicats a escriure per a infants i joves. Com va néixer en vostè aquesta vocació?
A casa, a la postguerra, van conservar llibres infantils en català, la col·lecció d’”El Patufet” i les novel·les d’en Folch i Torres i aquests relats m’emocionaven... A més, el pare, Josep Vergés, catedràtic de llatí, traduïa els clàssics al català i jo veia que es passava un matí per trobar la cadència i la bellesa d’un vers d’Horaci en la nostra llengua. Aquest amor per la llengua m’impressionava i jo intuïa que la parla i l’escriptura devia ser molt en la vida...

Escriure en català per als més petits ha estat també una manera de salvar la llengua?
Certament, durant el franquisme hi van contribuir editorials amb molt d’esforç, La Galera, posem per cas. I també cal destacar la labor dels mestres... La tasca dels mestres de Rosa Sensat, entre d’altres grups, va ser decisiva...
Avui, però, davant de la Sentència del Tribunal Constitucional, la bel·licositat de Madrid i el desori del govern català, cal que tots ens esforcem en mantenir la llengua. Hem de llegir i parlar en català, sempre i amb tothom... 

La Història ha estat sempre al darrera de la seva obra, per què?
Jo he estat catedràtic d’Història i sempre he cregut que el coneixement del passat reafirma la nostra personalitat com a nació i ens mostra un tarannà que hem de mantenir.
En aquest sentit, he escrit llibres de text i una col·lecció de vint-i-tres novel·les “Les arrels, l’aventura i la història” sobre el nostre passat.

Hi ha diverses generacions que s’han educat amb els seus llibres. Jo mateix en sóc deutor. En plena era audiovisual, costa més que la gent jove llegeixi?
Els nois i noies tenen ara moltes ocasions de distreure’s amb coses noves i molt atractives. De tota manera, un bon llibre, ben segur, sempre els pot captivar.
Em causa gran alegria quan un pare adult recorda alguna novel·la meva i em diu que el seu fill també l’ha llegida...

Hi ha un llibre dels que ha escrit amb el qual se senti més lligat?
Fa poc he tret L’auca d’en Junceda. Montserrat abans d’ahir. Tracta de les excursions a Montserrat els anys trenta –viscudes pel gran dibuixant Joan Junceda-  i les dels anys cinquanta que vaig viure de jove... A mesura que ens fem grans- avui ja no ens fem vells- es bonic reviure les alegries i els neguits d’altre temps.      

La seva relació amb Vilassar de Mar ve de molt lluny. Com hi va anar a parar?
La meva dona, Rosa Maria Ramon, pertany als molts Ramon del poble. La família eren masovers de “Ca la Maria dels Bous” i sempre hem tingut lligams amb els parents...
Vilassar de Mar s’esforça per mantenir l’aire bonic i agradable d’abans... Però, per a mi, l’Eixample de Barcelona, la Rambla de Catalunya, el Passeig de Gràcia i la salvada Diagonal, tenen l’atractiu del Modernisme i d’una època enlluernadora...

Les noves tecnologies han canviat la feina de l’escriptor amb la societat. Vostè s’ha adaptat als canvis?
Les màquines i jo no hem estat mai gaire compatibles. Mai no he enviat un missatge pel mòbil, una manera d’escriure que destrossa la llengua. I pel que fa al llibre digital tampoc no és compatible amb la meva manera de ser... Un llibre s’ha d’acaronar, ensumar les tintes, passar el full amb el dit índex lleugerament ensalivat. És un ritual que es completa quan et ve la son tot llegint i les lletres comencen a ballar i el relat es barreja amb el teu somni...

El contacte amb els lectors, en els escriptors per a infants i joves, continua sent important?
Molt. Ara que ja no sóc docent, faig moltes xerrades a escoles i instituts. Els alumnes desmitifiquen l’escriptor... “Ha vingut, encara és viu”, vaig sentir una vegada abans d’entrar a una aula...
Crec que la presència de l’autor i els seus comentaris ajuden a fomentar la lectura.

Quin llibre no ha fet encara i tindria ganes d’escriure?
No ho sé pas. Quan et balla una idea o un argument pel cap, hi vas pensant, hi vas fent voltes, fins que arriba un moment que els dits et cremen per escriure...

La seva obra amb més difusió quina és?
La novel·la Quin curs el meu tercer, que tracta d’una separació matrimonial vista per un noi de setze anys, deu anar pels cent mil exemplars... I ara la tornarà a reeditar una altra editorial, Edicions 62. I de La ciutat sense muralles n’han fet més de vint-i-cinc edicions...


Fer literatura al segle XXI és un compromís amb la societat o un servei?
Les dues coses. I més, com deia abans, en uns moments en que poders exteriors ataquen tant la nostra llengua i la nostra identitat nacional.

ENTREVISTA A L'ARQUEÒLEG ALBERT MARTÍN

Entrevista per a "La Clau". 
El Maresme, persona a persona: Albert Martín, arqueòleg municipal de Cabrera de Mar (a la foto, el segon començant per l'esquerra).


“Per protegir Burriac, segurament s’hi
hauran d’instal·lar càmeres de vigilància”

El programa de TV3 Sota terra dedicat a Cabrera de Mar que va emetre’s a final de juny i on s’estudiava si va ser una gran ciutat romana durant el segle II aC, va posar sobre la taula la importància patrimonial del municipi. Precisament, d’aquest llegat iber i romà, parlem amb l’arqueòleg municipal, Albert Martín. Llicenciat el 1986 en prehistòria i història antiga per la Universitat de Barcelona, va dedicar-se a l’arqueologia professional fins al 1990, quan en haver-se especialitzat en arqueologia subaquàtica va accedir al Servei d’Arqueologia de la Generalitat per  posar en funcionament el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, on va estar fins al 1994. Fins al 2001 va tornar a l’arqueologia professional i des d’aleshores és l’arqueòleg municipal de Cabrera.

Quina és la tasca d’arqueòleg municipal

Gestionar tots els temes relacionats amb el patrimoni arqueològic i el patrimoni arquitectònic del municipi, així com també dirigir les intervencions arqueològiques que es puguin portar a terme en parcel·les de titularitat municipal o gestionades directament per l’ Ajuntament.

Quins espais són visitables actualment a Cabrera?

Ara per ara, es pot visitar el clos arqueològic de can Modolell i també es pot veure el clos de can Benet (des de l’exterior) i es pot accedir lliurement al castell de Burriac i al poblat ibèric de Burriac (tot i que en aquest últim cas les restes arqueològiques no són gaire visibles).

S’estan excavant alguns jaciments? Quins?

Les excavacions s’estan centrant en el sector de can Rodon de l’Hort, ja que és el que presenta major problemàtica urbanística. Però també es fan tasques de manteniment i petites intervencions puntuals a ca l’Arnau.

Quin és el gran valor arqueològic del món iber a Cabrera?

Sens dubte la presència del poblat ibèric de Burriac, ja que en extensió és possiblement el més gran de Catalunya.

I pel que fa a l’epòca del romans?

El nucli d’ocupació d’època romana republicana que hi ha al centre del poble, el qual ara creiem que s’ha d’anomenar ILTURO. És un dels rars exemples d’urbanisme d’aquesta època  a la península ibèrica.

Els jaciments que estan a l’aire lliure, com el castell de Burriac, pateixen molt el vandalisme. Què es pot fer per evitar-ho?

Sí, últimament s’han hagut de fer intervencions de conservació i manteniment que són conseqüència d’aquesta problemàtica. Segurament s’hauran d’instal·lar càmeres de vigilància que permetin identificar als infractors.

Es pot dir que el patrimoni local del municipi està preservat?

Sí, les eines de gestió administrativa que tenim funcionen bastant bé com a mesura de protecció, però també s’ha de dir que no ens permeten tasques més ambicioses, que permetrien adequar més jaciments per a la seva visita pública.

Què caldria fer, doncs, per avançar en el desenvolupament patrimonial de Cabrera?

És bàsicament un problema de finançament. També cal esperar a què les parcel·les on es situen els jaciments passin a  titularitat pública i també que tinguin la figura de protecció adient, que en molts casos es tractaria d’una declaració de BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional). En aquest últim aspecte s’està treballant hores d’ara.

Les persones del poble entenen el valor del patrimoni local o encara és necessària molta pedagogia?

La pedagogia sempre es necessària i, el fet que elements importants del nostre patrimoni no siguin visitables no ajuda gaire, però s’ha de tenir en compte que en temes d’arqueologia els processos són de vegades una mica lents. És molt difícil canviar una sensació d’indiferència vers el patrimoni arqueològic en una apreciació com a vàlua i com a tret distintiu.

L’arqueologia hauria d’entrar també a les escoles?

Sempre tenint en compte que l’exercici de l’arqueologia és una tasca reservada als professionals que s’hi dediquen. És molt bo que els nens coneguin com es fa aquesta feina i que és el que pot aportar.

REIVINDICACIÓ DE BELÉN ESTEBAN

Article que publico a la revista "Valors" del mes d'octubre.

Si hi ha algú que no sigui discret en aquest país és segurament Belén Esteban, un personatge de la faràndula grostesca espanyola que en els darrers temps ha assolit cotes d’alt nivell, s’ha convertit en un símbol i gairebé en una iconografia de referència.

“La Esteban” és un reflex del que pot donar de sí la puresa de l’obscenitat, o el que és el mateix, la possibilitat de crear monstres que tenen els grans mitjans de comunicació, que entren i surten de la nostra vida, pontifiquen i dogmatitzen, s’inventen mercat i ens obliguen a servir-lo mentre marquen el fet d’existir o no en virtut de si se surt a l’altra banda de la pantalla.

Dins l’espectacle grotesc televisiu que ens empassem dia si i dia també, mentre patim la crisi més gran de la nostra història, hi ha una reflexió que no pot deixar-se de banda: quan més et fas notar més possibilitats tens de triomfar en un entorn que valora, per damunt de tot, la diferència, el friquisme, la provocació, la raresa i l’anormalitat.

Dins la hipocresia social, Belén Esteban és la “princesa del pueblo”, una certa dosi de puresa que demostra que des de baix de tot i amb l’analfabetisme com a bandera es pot arribar al cim, els intel•lectuals parlen de tu, s’escriuen llibres i es fan reportatges de màxima audiència i pots aspirar, fins i tot, a presentar-te a les eleccions al Congrés de diputats i treure escó.

La Belén no ha hagut d’estudiar ni de ser discreta, valors que ens han volgut fer veure que marquen un bon camí a la vida. Forma part d’aquest entorn de l’espectacle on el pallasso més lleig ocupa el centre de la pista. Per això la reivindico, dins el conjunt d’hipòcrites i mamarratxos que triomfen perquè són fills de nobles o estan col•locats per la parentela burgesa o política.

“La Esteban” és l’obrera que triomfa des del graó més baix. No ha fet res, defuig de la discreció i deixa anar el que li passa pel cap sense aturar-se a pensar-s’ho. És, alhora, l’evidència palpable que cal canviar moltes coses a la societat del segle XXI.

dissabte, 16 d’octubre de 2010

NOU BLOC QUE UNIFICA ELS MEUS ESPAIS A LA XARXA

A partir d'aquest post trobareu unificats tots els meus blocs i espais a la xarxa dins aquest bloc: Albert Calls, a l'adreça www.albertcalls.blogspot.com.

En aquest nou espai hi podreu trobar tots els meus textos, articles, comentaris, pensaments i informacions diverses, a més de l'accés als diversos blocs que he fet al llarg dels anys i els grups de facebook que gestiono.