dilluns, 22 de juliol de 2013

L’HOME DAVANT DE LA SOLITUD


‘Llibre de les enrònies’, de Vicet Penya, XXVIII Premi Roís de Corella de Poesia Ciutat de Valencia, publicat per Bromera, amb un il·luminador pròleg de Ramon Guillem que ens guia per les coordenades de l’obra, és un pas més en la trajectòria poética de l’autor de Rafelbunyol.

A poc a poc, amb  la solidesa que dóna anar fent moviments que consoliden un itinerari, l’obra poética de Penya (…‘El joc’, ‘El buit’, ‘Homèrides’…) s’ha anat compactant, fins arribar a aquest ‘Llibre de les enrònies’ que per si algú no ho havia vist, encercla una baixada personal de l’autor als inferns íntims i contemporanis de l’ésser humà, en plena caiguda lliure del segle XXI.
 
Em vaig llegir aquest llibre durant tota la tarda del passat dissabte, a la platja. En 2’9 quilòmetres quadrats de litoral del meu poble, gairebé ningú parlava català i no vaig trobar ningú més, tampoc, llegint un llibre de poemes. Sí que vaig sentir, però –en sintonia amb aquesta obra– la percepció que l’individu continua –des dels primers homes i encara que no tinguessin mòbil– aclaparat per la realitat, que el domina, l’anorrea i el consumeix sense que hi hagi solució; entenent, també, que a una gran part de l’espècie humana d’aquest suposat Primer Món tot això se li’n fot, ni s’ho planteja o senzillament, dominat per Matrix va passant i empenyent sense voler adonar-se que amb el pas del temps la direcció en la qual avança la nostra societat continua sent una gran paret on esclafar-s’hi.

En les minucioses peces d’aquest recull plantejat amb voluntat arquitectónica i d’homenatge a les paraules i a les idees, l’autor del llibre s’asseu i enraona amb si mateix, es deixa endur per les pors, el pas del temps, la constatació que quan més comunicats estem més ens endinsem en la soledat, la necessitat d’entendre i la reflexió que no es pot fer res contra una realitat immutable i canviant, acelerada, desficiosa, irracional, incomprensible.

 
Des del poema ‘Hades’ que obre el llibre fins a peces finals com ‘Utopia’ o ‘De franc’, passant per temes contundents que ressonen calibrats com ‘Negoci’, Fosc’, ‘Frau’, ‘Perenne’, ‘Cossos’, ‘Fosc’, ‘La trampa’… que cito de forma dispersa perquè, malgrat l’ordre meticulós del poeta, tots s’endinsen per igual en un cercle de foc, un magmàtic i abissal final, la ‘Divina Comèdia’ personal del seu autor que s’arriba a qüestionar, amb duresa, el paper de l’escriptura en un món de tanta fugacitat i volubilitat.

I si bé és cert que en aquest recull hi ha la mirada a l’abisme i el forat negre del nihilisme, també hi és l’esperança de l’home capaç de contemplar-se a l’espill –a ell i al seu entorn– i raonar. Probablement un camí de dolor absurd que no entenem, però també un passeig necessari per la consciència de pertànyer a l’espècia humana i veure com les coses no s’estan fent bé, denunciar-ho i afirmar, alhora, que tenim un profund arrelament espiritual que, tot i en la caiguda cap al no-res, ens apropa a la petita flama de la vida pura, una essència que continua vigent al marge del dolor, la destrucció i la incapacitat individual de resistir amb enteresa el devessall de fets que ens superen.

A Vicent Penya el vaig conèixer fa molts anys, junt a Manel Alonso, entre d’altres autors del País Valencià que contribueixen dia a dia a què els Països Catalans existeixin amb la seva convicció i treball cultural continuat. Al Vicent activista i patriota cal afegir sempre l’autor meticulós, taxidermista de la paraula i del poema, capaç de mirar-se a si mateix i el món i mostrar-nos la materia obscura de què està fet l’univers, amb saviesa i versos que ratllen en molts moments els aforismes creats amb l’habilitat de l’arquer zen. No sé el seu proper llibre quin serà, però promet alhora que esparvera, perquè el dolor de la lucidesa del seu treball poètic ens arrossega cap a la visió del crematori final mentre ens recorda que hi ha una petita flama que es diu ànima que hi aporta, segurament, el sentit.

“Des del meu punt de vista no es pot assegurar
que el cos humà és tan sols una pila de pols.
És clar que és més que això. Ho confirmen els místics.
Per què no definir-lo com un espai anòmal
de disbarats i somnis, de dubtes i certeses,
el punt on s’entrecreuen deliris de grandesa
i execrables instints que tots portem a dintre?”.

dilluns, 8 de juliol de 2013

UNIVERS ‘BENNASAR’


A la prestatgeria de casa comencen a acumular-se  llibres (llegits) de narrativa de l’editorial Meteora (Olga Xirinacs, Màrius Sampere, Júlia Costa...); alguns, veritables apostes per la literatura de qualitat que es fa en català en aquests temps de tecnòcrates i en els quals sembla únicament que l’objectiu és vendre el que sigui i com sigui.

Serveixi aquest preàmbul políticament incorrecte per emmarcar la novel·la Nocturn de Sant Felip Neri, ja que ha trobat una cobertura editorial immillorable, que arrodoneix el projecte del seu autor.

Escrita com una peça musical que va desgranant-se lentament i obrint viaranys insospitats, aquets llibre té un plantejament tàctit senzill, però va desplegant-se per camins laberíntics i oferint al lector un mapa d’alguns dels principals anhels de la història contemporània de les persones normals  i corrents de la nostra societat, però els que tenen la maledicció de les ‘inquietuds culturals’.

Mesurant els spoilers per no estroncar cap lectura plaent, els personatges d’aquesta obra són els pilars d’un projecte literari ambiciós: Clara Bertran, una noia cega d’una antiga família de l’aristocràcia barcelonina, que encarrega a Carles, un escriptor que malviu de la literatura, la redacció d’un llibre sobre un músic de carrer, Franz Bogdanovic, el violinista que prové de Sarajevo.

L’escenografia de la trama se situa en els límits imprecisos d’un casalot medieval de la plaça de Sant Felip Neri; la Barcelona cosmopolita i acollidora però també classista, marcada per les guerres i la desteta, amb ferides incurables malgrat el pas del temps; el Sarajevo que suposa, per a molts, un punt d’inflexió generacional perquè ens va mostrar l’Infern al costat de casa; l’Europa poètica i corcada, contradictòria en l’abisme de l’esplendor i l’horror que comparteix a la cruïlla dels segles XX i el XXI.

Més temes en aquesta capsa de música, paraules i històries que prenen forma de novel·la: l’amor per la cultura i la misèria de l’escriptor o del músic que malviuen en un món de pretesa opulència; els llibres ‘cremats’, vexats i el valor que els dóna qui els estima; la interrelació entre les persones en un escenari que no controlen, la ‘vida’ en definitiva, o aquell vell axioma leninista de què l’individu, en solitari, no pot contra el flux de la història.


I si l’amor als llibres porta a encarregar un llibre sobre un músic i el preu és en llibres, els personatges es desplacen pel cercle laberíntic d’aquells que estimen la cultura, però com a persones que són estan sota la implacable llosa de la història. A més, pel que fa a la forma, la novel·la pren un itinerari musical que té el seu clímax al final, com és de justa mesura i se’ns avisa en el títol d’una obra que té els ecos d’un altre excel·lent treball, El violoncelista de Sarajevo, de Steven Galloway.

L’autor, Sebastià Bennasar (Palma de Mallorca, 1976) ve desenvolupant una intensa activitat cultural i literària en els darres temps, emmarcada en la novel·la de gènere, el periodisme i la passió per l’escriptura en general. Amb el Nocturn ens mostra el seu potencial com a narrador, que ben segur veurem desplegat properament amb tanta força o més que en aquesta obra, solament apte per a gent que estima la cultura i els llibres.

“La vida d’en Franz és una autèntica caixa de sorpreses. Ho ha estat per a tu quan te l’explicava i ho és per a la Clara quan la va sentint a través de la teva veu. El que per als habitants de Sarajevo va ser la normalitat més absoluta, aquets flirteig amb la mort durant cada minut, durant cada instant, no ha estat res, han hagut d’habituar-s’hi, de posar-hi call. Vosaltres, en canvi, assistiu en silenci al testimoni del terror. En Franz Bogdanovic continua tocant el seu violí pels carrers de la ciutat i vosaltres escoltau cada una de les seves manifestacions amb el cor encongit. Com és possible que malgrat tot encara pugui continuar tocant?

- Vol dir això que en Franz ja no pot sentir res?

- Només odi, Clara, però ara fins i tot això està deixant de sentir".

diumenge, 7 de juliol de 2013

LES 100 BARCELONES D’ISABEL DEL RÍO


La crisi apocalíptica que estem vivint, provocada principalment per l’ambició humana sense mesura, ens obliga a assumir aquest tram del segle XXI –als antics membres de l’anomenat Primer Món– amb restriccions de tota mena. Fruit d’aquesta necessitat, precisament, han sorgit interessants llibres que ens donen pistes i fulls de rutes a seguir.

I si una de les restriccions a què ens veiem abocats per motius d’economia domèstica és el poder viatjar, ‘100 coses per fer a Barcelona almenys una vegada a la vida’, d’Isabel del Río, publicat per Cossetània Edicions, ens dóna un ampli ventall de possibilitats de redescobrir la capital de Catalunya amb pocs recursos i moltes opcions.

En aquest context, l’escriptora, editora, activista cultural i per damunt de tot, jo crec, exploradora de la vida, Isabel del Río, ens regala 100 possibles viatges a la Barcelona que tenim a tocar de casa. La guia parteix d’una tasca de redescobriment personal que el lector pot convertir en seu. Alhora, s’obre a multiplicitat de possibilitats i combinacions, perquè cadascú es faci el seu itinerari personal.

El llibre parteix de descobrir les cares que t’observen des del sostre de Barcino i proposa conèixer de prop la torre Agbar, el Laberint d’Horta, el Liceu, la Cereria Subirà, la història dels gegants, el Palau Sant Jordi, el Cafè de l’Òpera, el Mercat de Sant Antoni, els cementiris… entre moltes d’altres opcions, tot un ampli ventall de possibilitats que entrellacen llocs coneguts amb d’altres que no ho són tant: patinar, fer un pínic, emprovar-se barrets…

Un total de petits i àgils apunts, 100, que es poden llegir seguits o de forma aleatòria i que ens conviden a fer un turisme de proximitat senzill i que obre universos inexplorats. En línia amb el signe dels temps.

LITERATURES DEL MARESME


En la recta de l’estiu, aquests són alguns dels títols que han aparegut després de Sant Jordi. Lectura d’autors i autores de la coarca, de tots els gèneres literaris, per llegir durant l’estiu, època de l’any en la qual molta gent es posa al dia amb les seves lectures.

NOVEL·LA

Novel·la històrica sobre la carrera a les Amèriques

Cossetània Edicions ha publicat la novel·la històrica ‘Negra memòria’, de Mireia Vancells, una autora nascuda a Terrassa que viu a Premià de Mar des de 1996. El llibre va rebre el IV Premi de Narrativa Marítima Vila de Cambrils Josep Lluís Savall 2012. L'inici de la trama se situa al Masnou i arrenca l'any 1845. Parla de l'època en què molts maresmencs creuaven l'Atlàntic i se n'anaven a 'fer les Amèriques'. En concret, tracta les memòries de la carrera a les Amèriques del masnoví Gabriel Batalla, mostrant en primera persona les interioritats de la vida dels indians catalans i relatant les peripècies que el narrador es veu obligat a viure a partir d’aquell moment, alhora que explica amb detall la part més fosca d’alguns vaixells del Maresme que feien la carrera de les Amèriques.


Un total de ‘Seixanta mil paraules’

L’obra literària del mataroní Manel Subirats i Costa va prenent volada. Després del títol Aquelles nits de maig, dins el segell Edicions 1984, ara ha publicat una altra novel·la amb el suggerent títol de Seixanta mil paraules. Explorant les relacions humanes aquesta vegada, el protagonista del relat llegeix un matí l’esquela d’una dona que havia estat la seva amant quan ell era molt jove i ella vint anys més gran... el punt d’arrencada d’una narració sensitiva, subtil i exquisida, nova peça que encaixa en l’univers literari d’aquest autor.


El món de l’odontologia en una novel·la

I un altre autor mataroní, però que viu a Vilassar de Mar, J.P. Diví, que debuta amb la novel·la Sonrisas sin cargo, publicada per Editorial Paidotribo, en la col·lecció Straumann. Divertida i mordaç, narració que tracta com en una Barcelona en plena sequera, les obres de l’AVE i una recessió econòmica imminent, un dentista d’èxit projecta una gran ampliació de la seva clínica enmig d’un conflicte personal obert per les sospites de la infidelitat de la seva dona. Amb aquest punt d’arrencada es descriu un elaborat univers literari de personatges que sedueixen el lector i demostren que amb l’ofici de bon narrador, el paisatge de rerefons d’una clínica dental pot donar per molt.  L’autor és metge i cirurgià especialitzat en Estomatologia i ha estat professor col·laborador en diverses universitats espanyoles i conferenciant habitual en cursos i congressos.
RELATS

Una veu pròpia

Emergint com una de les veus literàries a tenir en compte de la literatura seriosa actual, l’autora del Masnou, Sònia Hernández ha publicat poesia i novel·la i ara ens presenta el seu recull relats La propagación del silencio, publicat per Ediciones Alfabia. En aquesta nova obra, Hernández ens presenta històries sobre la impossibilitat de la comunicació que ens fa plantejar-nos una profunda reflexió del món més excessivament comunicat de la història, el nostre en els temps actuals. Més ingredients dels relats d’aquets llibre són el silenci com a negació del llenguatge adquirit i pervertit al desprendre’s de la seva principal funció, en clau de ciència ficció distòpica i mirall literari d’una societat en la qual aquest llenguatge i els seus símbols són propietat d’uns pocs, com ja plantejava l’Orwell de 1984. El llibre presenta literatura d’alt voltatge que cal descobrir a través de la seva lectura. No es pot explicar. En temps de molta remor i obres d’encàrreg, aquesta proposta ens fa pensar que la diferència entre artista i artesà, fins i tot en la literaura, és més present que mai a la societat del segle XXI.


Narrativa negra

‘Crims.cat 2.0’, antologia de relats de gènere negre publicada per Alrevés, obra d’Àlex Martín Escribà i Sebastià Bennasar, aplega la segona collita de narradors negre-criminals d’arreu dels Països catalans, un total de 15 relats. Autors coneguts com Jaume Benavente, Salvador Balcells o Lluís Llort, junt a d’altres que vénen amb força com Teresa Roig. Enmig de tot plegat, l’autor maresmenc Rafael Vallbona que hi aporta una història: ‘Terra cremada (assaig sobre la corrupció)’, de registre ben actual i a la qual, per al lector maresmenc, és fàcil posar-hi ubicacions i coordenades localitzables.

 
20 Relats de la fi del món

L’antologia ’20 relats de la fi del món’, impulsada per l’editorial Otros Mundos, dirigida per Isabel del Rio, aplega una vintena d’històries finiseculars de ciència ficció, fantasia i gènere, amb pròleg de l’escriptor Jordi Sierra i Fabra. L’antologia ha sortit també simultàniament al castellà. Els beneficis obtinguts es destinen a finalitats solidàries i l’editorial treballa en el marc d’un projecte coooperatiu i participatiu. Del Maresme, el llibre inclou relats de Sílvia Tarragón, Alena Pons i Albert Calls.

Amor i bookcrossing

L’associació cultural Planeta Lletra, amb seu a Mataró i impulsada per l’escriptor Jordi Lopesino, empenta el treball de nous autors. I des de fa uns mesos, amb connivència cultural amb l’editorial Mundo Imaginario, dirigida per Claudio Landete, ha obert una col·lecció de llibres. El primer títol és ‘Bookcrossing & Love’. En el volum s’hi recull el treball de 15 escriptors que desenvolupen el que el títol evidencia: amor i llibres amb ingredients molt diversos, que desvetllen el treball d’autors que tenen molt a dir encara.


Contes antiautoritaris

El '7è recull de contes antiautoritaris' aplega una vintena d'històries de ficció de temàtica llibertària. L'aportació anual d'aquest volum, editat des de Barcelona, contribueix a omplir un àmbit literari únic i ens acosta històries que aposten especialment pel seu contingut amb voluntat de transformació. Inclou un relat del periodista i escriptor maresmenc Albert Calls.

Històries de la llengua

'L'estimem perquè és la nostra!' és un llibre que acaba de publicar l'Associació de Relataires en Català (ARC) i que aplega més d'una trentena de textos de ficció (relats i poemes) al voltant de la llengua catalana. L'edició ha anat a cura de Cristina Balaguer Escriche i el llibre surt en uns moments en els quals s'estan vivint fortes agressions contra la nostra llengua. Hi inclou diversos autors maresmencs.

  
POESIA

Guia amb poemes del Maresme
Les Biblioteques Municipals del Maresme, per Sant Jordi, el mes d’abril, presenten cada any una guia de recursos que enguany han dedicat a la poesia local. Amb el títol ‘El Maresme en vers’, enguany les biblioteques proposen a través d’aquesta eina poder conèixer la comarca, els seus pobles i la seva gent, a través dels ulls dels seus poetes. El lectors trobaran en aquest recull, que s’ha publicat en format de calendari de taula, un poema d’un poeta local, acompanyat d’una il·lustració en cada full, a més d’una àmplia bibliografia del fons del qual disposen les biblioteques. D’altra banda, com a novetat aquest any 2013, a més del ja habitual format paper, la guia es publica en versió digital, en una APP gratuïta, accessible des de mòbils i tauletes. Aquest aplicatiu està disponible sota el nom de BibliosMaresme a Google Play i a Apple Store. També s’hi pot accedir escanejant amb el dispositiu el codi QR de la versió en paper.
  
Poesia en viu
El III Certamen de Poesia de Primavera ‘Poesia en viu’, celebrat el passat 25 de maig al Casal L’Aliança de Mataró, va fer visibles una llarga nòmina de poetes que han anat mostrant la seva obra al programa ‘Poesia en viu’, que impulsa Maria José Robledo a Mataró Ràdio amb tenacitat i convicció. A més de la lectura durant l’acte, que també va comptar amb el seu guiatge radiofònic i el de Maria Lluïsa Aranaz, n’ha sortit un llibre que deixa testimoni imprès de tota aquesta tasca en defensa de la poesia més propera. L’alcalde de Mataró, Joan Mora, va ser present a l’acte i va llegir el poema d’un dels autors participants. Del festival se n’ha publicat un llibre i editat un DVD amb l’acte sencer.
Poesia solidària
L’ONG Poesia en Acció, comandada pel poeta i professor masnoví Guillem Vallejo, any rere any continua entrellaçant solidaritat i poemes. De la Marató que organitzen el mes de juny a Barcelona –enguany la que fa 14– en surt un llibre amb poemes d’alumnes de les escoles i autors més coneguts. Els beneficis obtinguts de les activitats es destinen a entitats solidàries. El passat mes de juny va sortir el llibre i els guanys recaptats van anar per la plataforma contra els desnonaments.

ASSAIG I DIVERSOS

La història de l’Escola Pia

El llibre Escola Pia, 275 anys a Mataró, del Pare Joan Florensa, historiador de la capital del Maresme amb una àmplia obra i docent, és una aproximació rigorosa i sòlida a la trajectòria històrica de l’emblemàtic centre d’ensenyament pel qual han passat nombroses generacions. Aquest treball proposa, en clau documental i alhora d’assequible lectura, acompanyada d’imatges i gràfics entenedors, un itinerari per la construcció de l’Escola Pia. Apartats com la novetat del col·legi a Mataró, el cicle constructiu, l’ensenyament, la reestructuració, la seva projecció i les persones impulsores, així com notícia documentada i precisa d’alumnes i d’altres dades d’interès, perfilen un treball clau per entendre la vigència actual del centre.

Memòria de la Plaça Xica

I un altre títol centrat en la memòria de la capital del Maresme. En aquest cas de la mataronina Pilar González Agápito, que ha presentat el llibre La Plaça Xica, un petit món, on hi repassa la historia de les botigues d’aquest cèntric punt de la ciutat. Alhora, fa un recorregut pels establiments de la zona simulant un passeig, sortint de la Creu Blanca i baixant botiga per botiga fins arribar a la Peixateria. En el treball recull la memòria i els canvis viscuts pels comerços tradicionals del cor de Mataró i acosta al públic lector un tros de la història de la ciutat.

Llibre digital de la BMR

‘Pirates del fonema’ és una nova aportació a la cultura comarcal de la Biblioteca Martí Rosselló (BMR) de Premià de Mar. En document digital i a l’abast gratuït de tothom (es pot despenjar en diversos formats de la web de la biblioteca premianenca) aplega un recull de textos del grup literari “La Font del Cargol”, organitzat cap a l’any 1978 sota el lideratge d’autors com valerià Pujol i Martí Rosselló, quan començava la represa de la cultura catalana i que va comptar amb integrants com Rafael Vallbona, Pep Bras, Maria Antònia Grau, Jaume Cases...


Literatura de l’Alt Maresme

‘Deu dies a Eivissa’, de David Alenyà, la impressió del qual ha anat a càrrec de La Impremta d’Argentona, és un relat escrit en clau de diari, en el qual el protagonista, un home de mitjana edat, afectat per una pèrdua de valors que l’ha deixat indefens davant un món cada vegada més inhòspit, s’endinsa en un viatge iniciàtic, en una cerca del jo interior i de respostes a qüestions transcendentals, en el marc d’unes vacances a la mítica Eivissa. Precisament serà en aquesta illa mediterrània on es retrobarà finalment a si mateix, amb el seu jo veritable. Durant l’estada anirà col·leccionant experiències vitals i entrellaçant-se en el seu itinerari amb personatges amb qui compartirà anhels, inquietuds i esperances. Aquest és el segon llibre del maresmenc David Alenyà, que va començar la seva carrera literària amb ‘Dones de Palafolls’. Els pròlegs corren a càrrec d’Evelyn Ferri i Raül Ruiz. Tots dos coincideixen que en concloure el llibre el lector tindrà ganes de visitar l’illa i haurà passat una estona divertida i immillorable. Es tracta d’una obra àgil, divertida i carregada de viaranys que el lector pot anar descobrint.

divendres, 5 de juliol de 2013

PRESENTACIÓ A MATARÓ DE 'LA ÚLTIMA MUJER'

Llibre escrit a quatre mans per Ana Solari i l’autor mataroní  Jordi Buch, l’ha  publicat Parnass Ediciones (Barcelona). La presentació serà el dimecres 17 de juliol a les 19’30, a la sala Begemot Art Gallery de Mataró (carrer Fray Luís de León, núm. 24). Tot seguit us incloc material documental sobre l'obra i els autors.

SINOPSIS

La última mujer narra la historia –ubicada en 1959– de Manel, escritor catalán, y Renata, una joven viuda, italiana. Manel, frustrado por un matrimonio agobiante y por una España franquista, parte a la Toscana en busca de una mujer con la que ha soñado en los últimos meses. La encuentra en la pequeña ciudad de Lucca y se enamora de ella, y ella, de él. Muchos años después, un Manel viejo y solitario, narra sus recuerdos sobre una historia que lo conmovió profundamente, en lo que es su última novela.

 
LOS AUTORES

- Ana Solari (Montevideo, 1957); escritora, dramaturga, música, docente en la Universidad ORT, viajera incansable. Obtuvo las becas de la Fundación John S. Guggenheim (junto con el periodista Andrés Alsina; 2000); de la Fundación Rockefeller (Bellagio, 2004) y de la Fundación Bogliasco (2005). También el patrocinio de la International Writers and Translators Center (Rhodas, 2005); en 2007, la beca del Gobierno de la República Popular China para estudiar chino en Beijing. Ha publicado, entre otros libros, Tarde de compras (Cal y Canto, 1997, Tercer Premio del Ministerio de Educación y Cultura de Uruguay); Scottia (Alfaguara, 2000); El collar de ámbar (2006); El hombre quieto (Planeta, 2007); El señor Fischer (Alfaguara 2011; Primer premio narrativa inédita del Ministerio de Educación y Cultura de Uruguay).

- Jordi Buch i Oliver (Mataró - Barcelona, 1957); escritor, periodista y músico. Tiene cuentos publicados en Estados Unidos, Israel, Italia y Argentina. A los 13 años estudió en el Liceo barcelonés guitarra y piano y con 28 años escribió su primera novela: Carla Tucci, premiada en Madrid (27 premios en total). Desde entonces ha trabajado en prensa y radio: Correo Catalán, Avui, Cadena 13, etc. Ha publicado, entre otros libros, Per les vores de dues pells (La Busca Edicions, 2004); A trenc d'Alba (La Busca Edicions, 2005); Digues que sóc agosarat (La Busca Edicions, 2006); Montilla, de emigrante a presidente (Europa Viva, 2008); Historia misteriosa de España y Portugal (Europa Viva, 2008); Història d'Elena (Alill, 2010); Massa gent a dins l'armari (Alill, 2010); Quandu sò spenti i lumi - Tilda De Reni, attrice (Ajaccio – Córcega, 2013).

dilluns, 1 de juliol de 2013

MÉS LECTURES DEL ROURE DE CAN ROCA


Amb l’arribada de l’estiu és el moment per dedicar més temps a la lectura i posar-se al dia dels títols que tens ganes de llegir i encara no has pogut fer-ho.

Dins el meu llistat de pendents hi ha dos nous llibres editats recentment per Edicions del Roure de Can Roca (www.rouredecanroca.cat), petita editorial independent que gota a gota va tancant un catàleg literari de força interès.


Publicacions seves recents i a tenir en compte són ‘El dinosaure i la sequoia’, conte d’Hermínia Mas il·liustrat per Francesc Rovira, en el qual la natura dóna una lliço al dinosaure, que es pensa que amb força es pot aconseguir tot. Hermínia Mas compta amb una llarga trajectòria escrivint per a infants i joves. En aquest llibre, la història narrada es planteja per explicar a partir de 2 anys i per llegir a partir de 5.

I una segona proposta: la novel·la ‘Sota el signe de Durga’, de Josep-Francesc Delgado, ja apareguda en d‘altres edicions, anteriors, però que aquesta nova publicació posa a l’abast dels lectors actuals. 


Premi nacional de literatura és la història d’una aventura a les ciutats més sagrades del Nepal i d’una ascensió a l’Everest, viatge espiritual i iniciàtic d’un grup de joves, que s’emmarca en la tetralogia novel·lística sobre les valls xerpes de l’Himàlaia que va encetar ‘Si puges al Sagarmatha quan fumeja neu i vent’, va continuar amb ‘Nima el xerpa de Namtxe o la recerca d’un norpa errant’ i culmina amb ‘La tomba de Tiangbotxé’. Literatura per disfrutar-la mentre aprens i et diverteixes, oxigen pur en els moments actuals.