Amb la novel·la Curvas peligrosas, l'escriptora Susana Hernández, que ja ens havia mostrat el seu bon domini literari en altres obres de poesia i narrativa (destacant, especialment, la novel·la breu La puta que leía a Jack Keroauc), mostra el seu punch i apunta el que segurament vindrà, una obra més sòlida en la qual destaca una gran capacitat narrativa i la voluntat de bastir un univers literari convincent, enginyós, en alguns punts innovadors i plenament actual.
La frontera que separa el gènere, en aquest cas políciac o "negre" de la bona literatura, cada cop és més difusa. Lluny han quedat els tòpics i estereotips que menyspreaven una narrativa que estava destinada principalment a l'evasió i a l'entreteniment, lluny i oblidats i avui en dia el gènere no és cap cotilla sinó al contrari una bona plataforma de llançament per obtenir un públic majoritari i fidel.
Això ho sap Susana Hernández, com també que les paraules marquen el ritme i si són electrificades, com en la poesia, millor, cosa que es veu, especialment en els títols dels capítols d'aquesta novel·la que enganxa el lector i convida a conèixer les inquietuds dels protagonistes que el destí –en aquest cas la mà de l'autora– ha decidit interrelacionar.
La subinspectora Rebeca Santana i la inspectora Miriam Vázquez, a més d'afrontar la vida, han de resoldre un assassinat, en el marc d'una obra que duu un bon ritme de telesèrie. I afirmar això no és cap menyspreu, ja que les sèries que passen per la televisió actualment ocupen una part important de l'imaginari narratiu col·lectiu de les persones del segle XXI i trepitgen ja les pel·lícules de cinema en aquesta funció.
Per tant, doncs, el tàndem Santana-Vázquez podria ser perfectament el protagonista d'una sèrie televisiva. De fet, l'autora ha obert una via de la que cal esperar continuïtat en l'àmbit literari, com a mínim. L'esperem, bona arrencada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada