dijous, 14 de març de 2013

EDITORS INDEPENDENTS A DÒRIA LLIBRES

La llibreria Dòria Llibres, de Mataró, dedica aquest mes de març un cicle d’actes als editors independents. 

El programa d’actes va començar el passat divendres 8 de març, a les 19’30h, amb una ‘Trobada amb editors il·lustrats’, amb la participació de A buen paso, Ekaré, Thule i Libros del Zorro Rojo. 

La segona jornada serà demà divendres 15, a les 19’30h, amb ‘Visions del panorama editorial català’, amb la participació de Maria Bohigas, de Club editor; Albert Calls, de La Comarcal Edicions i Jordi Solé Camardons, de Voliana Edicions. 

Finalment, la tercera sessió, divendres 22, a les 19’30h, comptarà amb Aniol Rafel, d’Edicions del periscopi; Laura Huerga, de Raig Verd i Ramon Mas, de Les males herbes.

PRESENTACIÓ DELS LLIBRES D'ANDREA RODÉS I JOAN BOTTA A LA BIBLIOTECA ILTURO

Tres imatges de l'acte de presentació dels llibres 'Lluny de Pequín', d'Andrea Rodés i 'Dues ratlles vol dir positiu', de Joan Botta. El passat dimarts 12 de març, a la biblioteca Ilturo de Cabrera de Mar.

Fotos: Biblioteca Ilturo.


 

dimecres, 13 de març de 2013

REIVINDICACIÓ DE LA LITERATURA ACTUAL AMB CONTINGUT

Visc en un poble que no acaba d'arribar als 5.000 habitants, amb un llegat patrimonial i històric d'excepció, però que en els darrers anys no ha destacat especialment per res que no sigui alguns dels personatges famosos que hi viuen amb tota normalitat i que el castell de Burriac continua aguantant-se dret, dalt de la muntanya des de fa ja molt de temps, malgrat cada cop més turistes ocasionals i maleducats l'omplen durant tot el cap de setmana.

Dins aquesta grisor existencial, el regal cultural d'aquest passat 2012, però, em va arribar en forma de dos llibres d'autors vinculats a Cabrera de Mar, que arrenquen amb les seves obres amb força en un panorama literari marcat per una crisi cojuntural i de valors que posa en primera línia l'economia, per damunt del contingut, el preu per davant de la forma i del fons.

Això, actualment passa amb tot, però especialment amb la cultura que sempre és l'última merda. I precisament en un entorn, el del llibre, en el qual gràcies a la tele i la pallasada mediàtica de torn, s'ha idiotitzat un lector majoritari al qual li venen productes enllaunats de personatges que surten per la petita pantalla imbècil i que ni tan sols han escrit l'obra que signen.

I dic això intentant de no menysprear un petit grup d'editors que no juguen a aquest joc i de gent que aposta per la cultura directament, que per sort encara n'hi ha.

Tornant, però, als dos autors que destaco, em refereixo a Andrea Rodés i la seva novel·la 'Lluny de Pequín', publicada per Columna i  a Joan Botta, amb 'Dues ratlles vol dir positiu', editada en aquest cas per La Galera Jove (Premi Ciutat d'Olot de narrativa Juvenil 2011).

Rodés i Botta són autors joves, tots dos periodistes. Escriuen per a un món global. Viuen en el presumpte context de normalització cultural del català del segle XXI, ben allunyat d'aquells moments resistencials i de clandestinitat que no són massa distants en el temps, quan publicar era una utopia solament per a uns pocs escollits. Són, també, fills del 2.0 i d'una època que prometia molt i que ha generat desencís, aturats, dificultats, mentides digitals que acaben esdevenint fum.



A l'obra de Botta, la trama narrativa de la història té com a protagonista en Jordi, “que va començar a existir quan dues ratlles van indicar positiu. Un positiu del test d'embaràs que va trastocar per sempre les vides dels seus pares”, com es sintetitza d’aquesta narració. Punt d’arrencada micro dins el macrooceà de la vida carregada de patacades. 

Infantesa feliç i i segura, adolescència amb desitjos i somnis, joventut amb ganes de menjar-se el món, la primera feina, el desengany, la maduresa, seguir l’establert, la reinvenció... fins a la degeneració, el final, la destrucció, una existència que l’autor ens mostra sintètica i a tota velocitat, plena d’errades, que a la manera de Scott Fitzgerald i el seu Benjamin Button però en progressió cap endavant, en aquest cas, ens acosta al buit vital, a com es pot llençar tota una vida a les escombraries, gairebé sense adonar-se’n. 

En primer lloc caldria premiar al jurat per guardonar un llibre tan valent escrit per un jove i que trenca l’ortodòxia habitual del que coneixem per literatura juvenil. Tant de bo m’equivoqui quan asseguro que aquesta obra tindrà un grau de dificultat per entrar al cicle d’ensenyament de secundària, cosa que juga, en aquest cas, favor del seu alt nivell qualitatiu.

Perquè precisament està en trencar aquesta barrera l’ambició literària de l’autor: crític, càustic, cínic, cruel observador de la vida i que malgrat pugui semblar que guia el lector cap al nihilisme i el desengay, el que està fent és donar-li l’opció per decidir el camí adequat: (Spoiler) un missatge sobre el buit que ens deixa al final del llibre amb la decisió de si en farem ús o no, si ens abocarem al no-res existencial o per contra redreçarem, canviarem d’actitud i replantejarem la nostra trajectòria. 

‘Dues ratlles és massa’ és un llibre dur que ens parla clar de la vida, (Spoiler) mostrada amb una marxa manipulada expressament per l’autor –i aquí està també la seva gran habilitat narrativa–, molt més ràpida, una existència a la deriva i amb els horitzonts que imposa, per defecte, la societat, que provoquen la degradació vital del protagonista que no fa res per evitar-ho.

El llibre de Joan Botta té un to molt sec, com un whiskie barat marca Carrefour. Amb economia de discurs i paraules ens acosta al buit de l’abisme existencial mirat de prop, amb tota la seva obscuritat i alhora amb un clam nihilista que convida a viure el dia a dia amb tota intensitat. Tempus fugit.



Andrea Rodés, la Xina i el món

Vaig conèixer Andrea Rodés un Sant Jordi a Cabrera de Mar, quan encara treballava de corresponsal d’un diari espanyol a la Xina. Aleshores acabava de publicar el seu primer llibre, ‘Por China con palillos’ (Destino, 2008), retrat i reportatge del gegant asiàtic vist per una europea del Maresme. Des d’aleshores ha passat un temps prudencial fins que ha arribat la seva novel·la ‘Lluny de Pequín’. 

Un text, aquest, d'aquells que sorgeixen de dins l'autor per arreglar 'comptes pendents' amb la pròpia trajectòria vital, es nota en cada ratlla i per aquest motiu gaudeix, en aquest sentit, d'una força inusual en el que es troba habitualment al mercat, sobresaturat de peces per encàrrec i productes manufacturats. 

La idea de fons d’aquesta novel·la és el coneixement i descobriment de Xina a través de la seva protagonista, (Spoiler) una persona estrangera però alhora amb lligams  d’ADN que s’aniran descobrint a mesura que avanci la història. 

Rodés acosta amb habilitat al lector poder entendre el que vol dir estar tan llun de casa, fora, enmig d'una cultura completament diferent, trànsit vital que les circumstàncies del món actual, global i més proper i amorf que mai, converteixen en realitat del dia a dia. Hi ha en aquesta novel·la, a més, en un context encara més actual i vigent, una certa defensa de l'internacionalisme apàtrida –crec entendre–, que el país el portem a dins, va amb les persones i no amb els territoris.

Més enfocaments d’aquesta sòlida narració són la percepció del món de la premsa, de l'art, de la política... d'un cert 'mainstream', que amaguen, penso també, un to de crítica a la superficialitat i frivolitat d'aquests entorns. Escrivint i mostrant-los despullats es fa una certa denúncia –sòbria, fina, però denúncia al cap i a la fi– d'aquest àmbits on hi ha excés d'ego, de mentida i punyalades, un parany en el que es cau fàcilment i en el que és difícil sortir. 

La protagonista d’aquesta història busca l'autèntic dins de si mateixa, i ho va trobant allunyat d'aquesta vida social, encara que no sigui fàcil. I també li passa en les relacions amb els altres, que tenen un paper destacat en la trama de la història. Ens trobem, per tant, davant d’una novel·la existencialista i psicològica amb plantejaments de nivell. 

A més, narrativament, el relat funciona molt bé perquè el lector va recollint trossos i al final tot s'encaixa molt acuradament, les peces deixades anar s'acoblen, per donar com a resultat una història amb gran profunditat de camp dels seus personatges, amb referents culturals i literaris que apareixen i desapareixen i van amarant la lectura sense ofegar-la.

‘Lluny de Pequín’ és, alhora, una novel·la amb un cert toc de 'modernitat' que reivindica l'antimodernitat, la recerca de l'autenticitat –‘Lost in translation’– i que el que valen són les relacions entre les persones, encara que siguin de diferents cultures, més enllà d'una certa hipocresia social; és també un pas literari cap endavant que convida a demanar el següent llibre que escrigui aquesta autora.

divendres, 1 de març de 2013

EVOLUTION


¿CÓMO NACIÓ 20 RELATOS DEL FIN DEL MUNDO?

¿Cómo nació 20 Relatos del Fin del Mundo?

Últimamente hablamos mucho sobre 20 Relatos del Fin del Mundo / 20 Relats de la Fi del Món, el nuevo libro de la editorial Otros Mundos, pero os preguntaréis, ¿cómo nació la idea?
En el mes de septiembre, aún con el abrasador y pegajoso calor de Barcelona (quizá uno de los motivos por los que pensamos en el Fin del Mundo), quedé con un buen amigo (y uno de los autores de la antología). En un principio íbamos a comer a un japonés y hablar cómo había ido el verano y en qué andábamos metidos, cuando, al comentar el nacimiento de Otros Mundos surgió una lucecita en nuestras cabezas: ¿y si planeábamos una antología de relatos con autores amigos para ayudar a arrancar a la editorial? 
Hablamos sobre ello durante toda la comida. Tan emocionados estábamos que ni nos dábamos cuenta de lo que nos traía el camarero (o de que Messi nos pasó al lado después de comer en un salón privado). Pero entonces llegó otro interrogante: El Tema. 
En ese momento todo el mundo hablaba del fin del mundo Maya, pero sinceramente, ninguno de los dos creíamos que fuera a terminarse el mundo, así que una antología sobre el fin del mundo no nos parecía gran cosa. Pero entonces sonreí y dije: Bueno, eso depende, si vemos el fin del mundo como un nuevo principio, la cosa cambia mucho.
Pagamos la cuenta y salimos del establecimiento. Y como suele ser normal en mi querido amigo, tenía una sorpresa preparada. Me llevó a toda prisa (pues yo entraba a trabajar en media hora) a tomar un café exprés con un antiguo editor y galerista. 
Después de presentarnos y admirar las obras de artistas como Warhol que decoraban la entrada, nuestro anfitrión nos hizo pasar al salón del loft que se había montado en la planta baja de la casa. Allí, frente a la mesa donde dejó las tazas de café instantáneo, estaba el cuadro. Me quedé plantada sin saber qué decir y mi amigo preguntó: ¿Qué te pasa?
Miré el cuadro, miré a los dos pares de ojos que me observaban en plan “a esta tía se le ha frito el cerebro por el calor” y dije: ¡Es la portada perfecta! ¡¡El Pavocalipsis!!
Bien, así nació la idea. Por supuesto, después de aquel día hemos trabajado muy duro para que este libro sea posible y, desde Otros Mundos, deseamos que lo disfrutéis a tope. 

Isabel del Río

Últimamente hablamos mucho sobre 20 Relatos del Fin del Mundo / 20 Relats de la Fi del Món, el nuevo libro de la editorial Otros Mundos, pero os preguntaréis, ¿cómo nació la idea?

En el mes de septiembre, aún con el abrasador y pegajoso calor de Barcelona (quizá uno de los motivos por los que pensamos en el Fin del Mundo), quedé con un buen amigo (y uno de los autores de la antología). En un principio íbamos a comer a un japonés y hablar cómo había ido el verano y en qué andábamos metidos, cuando, al comentar el nacimiento de Otros Mundos surgió una lucecita en nuestras cabezas: ¿y si planeábamos una antología de relatos con autores amigos para ayudar a arrancar a la editorial?
 
Hablamos sobre ello durante toda la comida. Tan emocionados estábamos que ni nos dábamos cuenta de lo que nos traía el camarero (o de que Messi nos pasó al lado después de comer en un salón privado). Pero entonces llegó otro interrogante: El Tema.
 
En ese momento todo el mundo hablaba del fin del mundo Maya, pero sinceramente, ninguno de los dos creíamos que fuera a terminarse el mundo, así que una antología sobre el fin del mundo no nos parecía gran cosa. Pero entonces sonreí y dije: Bueno, eso depende, si vemos el fin del mundo como un nuevo principio, la cosa cambia mucho.
 
Pagamos la cuenta y salimos del establecimiento. Y como suele ser normal en mi querido amigo, tenía una sorpresa preparada. Me llevó a toda prisa (pues yo entraba a trabajar en media hora) a tomar un café exprés con un antiguo editor y galerista.
 
Después de presentarnos y admirar las obras de artistas como Warhol que decoraban la entrada, nuestro anfitrión nos hizo pasar al salón del loft que se había montado en la planta baja de la casa. Allí, frente a la mesa donde dejó las tazas de café instantáneo, estaba el cuadro. Me quedé plantada sin saber qué decir y mi amigo preguntó: ¿Qué te pasa?
 
Miré el cuadro, miré a los dos pares de ojos que me observaban en plan “a esta tía se le ha frito el cerebro por el calor” y dije: ¡Es la portada perfecta! ¡¡El Pavocalipsis!!
 
Bien, así nació la idea. Por supuesto, después de aquel día hemos trabajado muy duro para que este libro sea posible y, desde Otros Mundos, deseamos que lo disfrutéis a tope.

Isabel del Río

"HAY OTROS MUNDOS PERO ESTÁN EN ÉSTE"