Homèrides, recull de poemes de l'escriptor valencià Vicent Penya, va rebre el Premi Ibn Hazm de l'Ajuntament de Xàtiva, ha estat publicat per Bromera i és la constatació que el seu autor és una de les veus a tenir en compte de la poesia catalana actual.
El treball de Penya (Rafelbunyol, 1961), al llarg dels anys, ha estat un constant procés d'evolució en el domini de la paraula i l'estrofa, però també amb voluntat de créixer en la construcció d'una obra poètica que es planteja les grans preguntes, les que no tenen resposta.
Així, com en un altre dels seus reculls, titulat El buit, els poemes d'aquest escriptor valencià ens parlen de les eternes preguntes i d'aquest gran viatge que és la vida. No hi ha respstes per al lector, com tampoc n'hi ha per a qui fa les preguntes, però si la constatació que la literatura ens allibera i ens fa conscients que una part de nosaltres té l'energia dels àngels, el poder dels déus, però és una pols còsmica tan mínima com gran és la fragilitat que ens fa humans.
Mnèmosine, Clar i ras, L'àgora, Exhortació, El viatge, Vitaulles, Zero, La muralla..., són alguns dels poemes que donen forma a una obra que està en ple desenvolupament i que segur, encara, ens sorprendrà. Perquè la poesia de Penya és un gran edifici en construcció del qual solament n'hem vist alguns dels pisos i encara ens falta arribar a l'àtic.
Un tros del poema Ombra:
No has deixat mai de mantenir, per cert,
un secret que ben endins del cors serves,
però per tal de ser just, i una mica
íntegre i prudent, no fóra sobrer
que proclamares als quatre vents un
compromís latent que amb la vida afirmes
i reconeixes. D'aquesta manera,
doncs, aquells fantasmes que adesiara
t'escometen –expressament de nits–
s'esvanirien sense més astúcies.
O potser no, qui sap?, no cal ni dir
que aquests cànons no són massa ortodoxos,
car molt sovint empenys una ombra amb què
comparteixes desenganys i gaubances.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada