Llegeixo l'obra aforística de l'escriptor valencià Agustí Peiró. En concret, els reculls Tot està permés i Primeres propostes, publicats per llibres de L'Aljamia.
Peiró ve treballant l'obra aforística des de fa anys, molt abans que es tornés a posar de moda la brevetat. En els seus textos de Primeres propostes hi ha la voluntat d'aprofundir en el cor de les coses, partint dels grans pensaments filosòfics i la necessitat i la intenció de reflexionar sobre les qüestions humanes i vitals.
A l'altre recull, Tot està permès, s'hi poden trobar 126 microtextos en els quals la ironia i la brevetat es donen de la mà, amb la voluntat d'aclarir el casos del món. Entre el pensament, l'acudit intel·lectual, el poema i la necessitat de trobar l'infinit, passen com píndoles i el consum de cadascun oxigena el cervell, demostrant que allò que és breu no és mai fàcil de fer, si està ben fet però.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada