La calle Fontanills, recull de relats de Juan Antonio Masoliver Ródenas publicat per Acantilado, ens acosta el seu particular món narratiu, un retorn al món obsessiu de la infantesa i de la pubertad, amb el Masnou com a centre.
És difícil trobar paraules per a l'obra de Masoliver, que s'amplia a d'altres camps com la poesia i l'assaig i també, en definitiva, a aquesta passió pels llibres que desenvolupa també en la seva tasca com a crític literari.
Com pot veure's en el primer relat de l'obra, 'Escombros', en els paisatges més propers es pot trobar la profunditat i els abismes, aprop nostre tenim l'horror i la bellesa de l'existència i la dalla de la Mort que esguarda el nostre caminar com a funambulistes pel prim filferro de l'existència.
D'altra banda, a la última història del llibre, "Inmolación", es reflexiona sobre la creació literària i l'autenticitat de l'artista.
Enmig, però, un conjunt d'històries que demostren l'ofici del poeta que domina l'art narratiu, l'escriptor que sap creuar els seus límits, arriscar-se i jugar-se-la perquè el lector el segueixi en el camí cap al que hi ha a l'altra banda de la creació: un gran forat negre, el final i el principi, l'atracció inevitable envers un destí que no es comprèn, ple d'incerteses però també de meravelles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada