Quadern d'ombres, d'Àlex Susanna (Columna, 1999), és un d'aquells llibres que després de llegir vols guardar per tornar-lo a rellegir.
Recull de notes, retalls d'altres autors, impressions, pensaments, moments, bloc abans de l'expanssió a la xarxa dels blocs, Zilbaldone, és en definitiva un calaix de trossos de textos que demostren que no tothom és artista. I que potser, el veritable creador és el que renuncia a ser-ho pel seu art i s'hi integra des d'una percepció profunda, senzilla, plena alhora d'amplis horitzonts.
Algunes de les ombres del quadern de Susanna perviuen en el temps i en la memòria, d'altres se les endú la maregassa... però això és el que l'autor vol amb el seu treball literari, claríssim.
I rera aquest el volum que a la portada té un humil paisatge pictòric, la constatació que el que està ben fet sobreviu al pas del temps, amb la solidesa de les coses senzilles, la fragilitat i alhora la contundència de l'ànima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada