A la
prestatgeria de casa comencen a acumular-se llibres (llegits) de narrativa de l’editorial Meteora (Olga
Xirinacs, Màrius Sampere, Júlia Costa...); alguns, veritables apostes per la
literatura de qualitat que es fa en català en aquests temps de tecnòcrates i en
els quals sembla únicament que l’objectiu és vendre el que sigui i com sigui.
Serveixi aquest preàmbul políticament incorrecte
per emmarcar la novel·la Nocturn de Sant
Felip Neri, ja que ha trobat una cobertura editorial immillorable, que
arrodoneix el projecte del seu autor.
Escrita com una peça musical que va desgranant-se
lentament i obrint viaranys insospitats, aquets llibre té un plantejament
tàctit senzill, però va desplegant-se per camins laberíntics i oferint al
lector un mapa d’alguns dels principals anhels de la història contemporània de
les persones normals i corrents de
la nostra societat, però els que tenen la maledicció de les ‘inquietuds
culturals’.
Mesurant els spoilers
per no estroncar cap lectura plaent, els personatges d’aquesta obra són els
pilars d’un projecte literari ambiciós: Clara Bertran, una noia cega d’una
antiga família de l’aristocràcia barcelonina, que encarrega a Carles, un
escriptor que malviu de la literatura, la redacció d’un llibre sobre un músic
de carrer, Franz Bogdanovic, el violinista que prové de Sarajevo.
L’escenografia de la trama se situa en els límits
imprecisos d’un casalot medieval de la plaça de Sant Felip Neri; la Barcelona
cosmopolita i acollidora però també classista, marcada per les guerres i la
desteta, amb ferides incurables malgrat el pas del temps; el Sarajevo que suposa,
per a molts, un punt d’inflexió generacional perquè ens va mostrar l’Infern al
costat de casa; l’Europa poètica i corcada, contradictòria en l’abisme de
l’esplendor i l’horror que comparteix a la cruïlla dels segles XX i el XXI.
Més temes en aquesta capsa de música, paraules i
històries que prenen forma de novel·la: l’amor per la cultura i la misèria de
l’escriptor o del músic que malviuen en un món de pretesa opulència; els
llibres ‘cremats’, vexats i el valor que els dóna qui els estima; la
interrelació entre les persones en un escenari que no controlen, la ‘vida’ en
definitiva, o aquell vell axioma leninista de què l’individu, en solitari, no
pot contra el flux de la història.
I si l’amor als llibres porta a encarregar un
llibre sobre un músic i el preu és en llibres, els personatges es desplacen pel
cercle laberíntic d’aquells que estimen la cultura, però com a persones que són
estan sota la implacable llosa de la història. A més, pel que fa a la forma, la
novel·la pren un itinerari musical que té el seu clímax al final, com és de
justa mesura i se’ns avisa en el títol d’una obra que té els ecos d’un altre
excel·lent treball, El violoncelista de
Sarajevo, de Steven Galloway.
L’autor, Sebastià Bennasar (Palma de Mallorca,
1976) ve desenvolupant una intensa activitat cultural i literària en els darres
temps, emmarcada en la novel·la de gènere, el periodisme i la passió per
l’escriptura en general. Amb el Nocturn
ens mostra el seu potencial com a narrador, que ben segur veurem desplegat
properament amb tanta força o més que en aquesta obra, solament apte per a gent
que estima la cultura i els llibres.
“La vida d’en Franz és una autèntica caixa de sorpreses. Ho ha estat per a tu quan te l’explicava i ho és per a la Clara quan la va sentint a través de la teva veu. El que per als habitants de Sarajevo va ser la normalitat més absoluta, aquets flirteig amb la mort durant cada minut, durant cada instant, no ha estat res, han hagut d’habituar-s’hi, de posar-hi call. Vosaltres, en canvi, assistiu en silenci al testimoni del terror. En Franz Bogdanovic continua tocant el seu violí pels carrers de la ciutat i vosaltres escoltau cada una de les seves manifestacions amb el cor encongit. Com és possible que malgrat tot encara pugui continuar tocant?
- Vol dir això que en Franz ja no pot
sentir res?
- Només odi, Clara, però ara fins i tot
això està deixant de sentir".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada