Després de ‘Llum d’Irlanda’, llibre amb el qual
Marcel Riera –badaloní resident a Premià de Dalt– va guanyar el Premi
Carles Riba de Poesia, redescobreixo el seu poemari ‘L’edat del coure’, XXXII
Premi de Poesia Vila de Martorell 2007, publicat per Viena el 2008.
Riera és l’artífex d’una poesia pausada, treballada, d’engranatge acurat, a voltes situada en una imprecisa frontera de tocs narratius que ens remeten al món actual de l’audiovisual, sense defugir tampoc estructures de fons que apunten una profunda lectura i relectura dels clàssics.
Tot i que la poesia no es pot explicar i
intentar-ho sempre és un fracàs anunciat, el lector que s’acosta a l’obra de
Riera té la impressió d’estar llegint un sol llibre que s’autoalimenta a si
mateix, que creix en constant progressió i que ens porta cap a aquests
territoris sense límits però carregats de densitat, palpables en el seu àmbit
inconcret, necessaris per a la vida i als quals podem arribar solament per
mitjà del poema.
De ‘L’edat del coure’, a més del ritme intens
d’un bategar que ens acosta a la immensitat de les coses properes (infantesa,
pas del temps, immediatesa i desaparició de les coses), destacar també la
imatge del Pont del Petroli en la portada del llibre que d’entrada ja ens
suggereix moltes proximitats i viaranys per descobrir, convidant-nos que ens
endinsem rera el mirall de les paraules.
A tall de tast, aquest fragment del seu poema ‘Funció
de circ’:
FUNCIÓ DE CIRC
El
circ trist dormisqueja a peu de carretera.
Sembla
ben bé el mateix de fa quaranta anys: Krone.
Tornelli, Munidal, noms d’encanteris llunyans
que
altaveus cridaners anunciaven damunt
del
capó geperut d’un sis-cents. Cada vespre
el so
d’una orquestrina arribava somort.
Matinal
els diumenges, funcions de tarda i nit
els
dissabtes. Al mig d’un descampat, la carpa
amb
gallardets d’un pal a l’altre i, al voltant,
tràilers
i rulots llargues amb matrícules velles”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada