VI, VINYES, POEMES, FOTOS… ART

‘Calidoscopi’ és un llibre publicat per Edicions i Propostes Culturals Andana que aplega el delicat treball literari d'Isabel del Pilar Valero (poemes) i Maria Rosa Ferré (fotografies).

De la síntesi d’aquestes dues artistes, que compten ja amb una consistent trajectòria en els seus respectius àmbits, n’ha sortit un llibre que amb una tendra i sòlida bellesa ens parla del món del vi i de la vinya, del Penedès, de la universalitat del raïm, de la cultura mediterrània que representa i tots els referents mitològics que atresora.

Desplegant-nos nets i purs poemes i belles fotos, les autores d’aquest llibre fan brillar el raïm i l’esplendor de la viticultura amb tota la seva força i ens construeixen una imatge de l’existència en el reflex del sol als pàmpols.

Cendra, L’elixir de Circe, Esbós, Batecs, Florida, Flors de verger, La vinya pintada, Serralada, Vinalia, Buquet,  Aram, Ocàs o Malvasia, entre d’altres petites peces poètiques, donen forma a aquest llibre que funciona com l’engranatge d’un rellotge i la puresa d’una gota d’aigua.

Si el fotògraf i periodista Francesc Bedmar enceta l’obra amb un aclaridor pròleg, amagada rere els càlids poemes i la bellesa subtil de les fotos apareix, al final del recull, amb un postfaci que porta per títol ‘Amb bocams fumats i de vainilla’, l’escriptora Marta Pérez Sierra que arrodoneix tot plegat amb les següents paraules: “Els mots s’embriaguen de la dolçor del most del raïm fet poema, ‘verda ambrosia’, fermenten catalitzadors i amb l’alcohol de les ombres i llums de les fotografies, omplen la copa del millor elixir: un exemplar de ‘Calidoscopi’”.

Tota una descoberta aquest llibre que des del món del vi ens explica qui som, com formem part del paisatge i venim de la terra, un espai del que neixen els nostres somnis, en el que es viu, es mor i es recomença permanentment, com demostra cada part d’aquell delicat, amable i poderós recull.

I a tall de tast final, tres poemes:

CARBONCLE

Carboncle raïmat

al verger empíric,

gronxat entre sarments,

s’infla de sol a sol,

verda ambrosia!

ARAM

Harmònica cadència fa silenci,

el fred s’apressa,

es trasmuda el cep.

Aram cobreix d’intempèrie

la tarda mustigada.

Ofrena tel·lúrica,

apaivaga el bullici

de brillantors adormides,

en l’escalada del sarment,

afermat a la parra.

VINYA VERMELLA

Ritma l’hàlit ressec, l’eco

perfumat de la verema;

majestuós misteri llustrejat

d’octubre. Centelleja,

invisible, la seda tremolosa.

Al sedàs d’hores llunyanes,

esclata sobirà amarant d’absència;

rogenc estiu sobtat, silenciós verd.

Vinya vermella.