Pertanyo a una generació que ha viscut la marginació absoluta dels gèneres en la literatura, el còmic i el cinema. No és tan llunyà en el temps quan encara havíem d’impulsar antologies gairebé clandestines i des de la més pura militància. Però també he tingut la sort de viure com gràcies a l’esforç d’uns quants cada cop som més aprop d’una pretesa normalitat.
I a ser una país normal
en gènere negre contribueix amb els seus bons treballs Editorial Alrevés. Ara mateix
tinc desplegades tres obres per llegir d’aquest segell que acosta al lector el
gènere criminal dels autors més propers en les coordenades espai-temps.
Dins la col·lecció crims.cat, per exemple, la novel·la ‘Dos metres quadrats de sang jove’, de Xavier Aliaga, a ritme trepident i de la millor sèrie actual que poguem veure per la televisió, amb asssassinats en el món del periodisme de la ciutat de València i dos singulars protagonistes: el descregut inspector de raça negra Feliu Oyono i la seva companya, l’agent Amalia Vigarany. L’arrencada t’enxampa de manera eléctrica.
De l’autor Josep Camps, ‘Melodía quebrada’, amb el sargento Mercado i la seva companya Elvira Sangenís, que han d’investigar la mort de Guillermo Canals, un ric empresari català amb importants connexions polítiques i socials. Corrupció urbanística en la Barcelona contemporània amb ecos de rock and roll.
I tercera proposta: ‘Fundido en negro. Antología de relatos del mejor calibre criminal femenino’, antología coordinada per Inmaculada Pertusa Seva amb l’obra breu de destacades autores del gènere negre com Maria Antònia Oliver, Alicia Giménez Barlett, Rosa Ribas… o la maresmenca Susana Hernández, que ens desplega el seu ofici amb les seves protagonistes, les subinspectores Vázquez y Santana. Història aquesta que em llegiré avui a la nit, quan acabi de veure la sèrie que segueixo després de sopar.
Normalitat pura. No
es pot demanar res millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada