'Paraísos a ciegas', publicat per Acantilado, es el darrer recull de poemes de l'autor masnoví Juan Antonio Masoliver Ródenas.
Un llibre que sense cap mena de dubte mostra l'alt nivell i procés de depuració assolit per aquest poeta, narrador, assagista, crític i traductor del Masnou.
No es pot mirar l'abisme sense caure-hi a dins, com es constata en aquest plec de poemes –perfectament estructurat i concebut com a obra global– que comencen parlant del jo i ens porten cap a la memòria, el pas del temps, Déu i la manipulació que n'ha fet la societat, la mort i la destrucció, però per damunt de tot la pervivència de la paraula escrita, el poder que emana dels versos quan aquests connecten amb la font vital.
No cal ser cap erudit ni crític especialitzat per notar des de les primeres pàgines d'aquest volum el magma poderós que brolla d'uns poemes que parteixen del punt de partença elemental: el jo en l'espai i el temps; per esquarterar-lo i projectar-lo, vers a vers, en l'amplitud de miralls dels laberints de l'existència, els vels de Maia; catapultant el lector pel present, el passat, l'imprecís futur i el buit, destil·lant, alhora, tot plegat, l'amarga i profunda soledat vital que l'home ha de combatre fins a la fi dels seus dies.
Soy Masoliver
buscando compañía
como un espejo en una casa oscura.
Si no me miras, no me encuentro
ni encuentro mi pasado.
Antes de ser yo viví
la vida que no recuerdo.
No estaba solo. Vivía
la plenitud del vacío.
Ahora soy
las palabras inútiles que escribo
tratando de encontrarme.
La omnipresència de poderosos símbols que cal assumir i redescobrir –els cavalls en són un exemple–, l'amplitud de referències literàries sinceres, sense cap pedanteria, o els escenaris i paisatges de la memòria que configuren tota una vida, donen forma a aquest recull escrit des de dins i que arriba com una cançó esventrada, l'impacte del xoc de l'esperit i la carn amb un món impietós, carregat de descobriments, planys, sorpreses, laberíntic i de difícil comprensió si es planteja sota el prisma racional.
Nos hiere la nostalgia de todos los paisajes
que no hemos conocido: amores, catástrofes,
sueños y fracasos. Nos llega un viento
parecido al de ahora, entra por las ventanas
cerradas, la oscuridad quema, huele
a hojas quemadas. Hay niñas muertas
mirándose en el espejo, esperando
el día del pubis y los secretos. Hay
carrozas, y sonidos negros de campanas
en el aire azul. Tiempo no vivido y tiempo
olvidado. Regresamos al pasado.
Nos buscamos como quien camina
por un mar despoblado pero lleno
de rumores de calles y de celebraciones.
(...)
Amb 'Paraísos a ciegas', Masoliver Ródenas torna a mostrar-nos que l'escriptura, i sobretot la poesia, és un camí de perfecció, el recte i savi itinerari de trobar-se a un mateix, en essència i trasmetre als altres, a través de la paraula, el que s'ha sentit i viscut. I al final d'aquest poderós llibre impactem frontalment amb una veritat elemental, tan senzilla com contundent, que el bon poeta esdevé sempre un amb la poesia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada