Diada Nacional a Cabrera de Mar.
Acte institucional al Parc de les Corts, al monument de Rafael de Casanova. (No em puc estar de recordar que aquest i l'Avinguda Onze de Setembre, dos dels grans símbols municipals del catalanisme, es deuen a l'acció política d'ERC i PSC una, i d'ERC en solitari, l'altra).
De la Jornada d'avui destaquen un discurs sòlid, amb missatge, de l'alcalde de Cabrera de Mar, Jordi Mir, a l'alçada del moment; la lectura del manifest del Correllengua a càrrec de Pere Rodríguez i la interpretació del Cor Parroquial de Cabrera de Mar, que sota la direcció de Carme Godall, una persona que s'estima la música i la cultura per damunt de tot, va prenent consistència i evoluciona, any rere any. Godall és, sens dubte, un valor a tenir en compte en la cultura del nostre poble, una inversió de present i futur que espero que els polítics sàpiguen apreciar en la seva justa mesura.
A més, dos esments especials.
La primera a mossèn Raimon Canalias, que després d'una situació personal mèdica molt complicada, ha adreçat unes paraules a la gent que ens hi havíem reunit i ens ha recordat el seu compromís amb Catalunya, una marca inesborrable de la seva trajectòria personal.
La segona a la regidora del PP, Yolanda Laspalas, que ha optat per respectar l'acte institucional i ser-hi present, malgrat el seu partit té una manera molt particular d'interpretar el catalanisme. (Ja sé que això que dic no agradarà a alguns, però l'inici sempre està en respectar el marc institucional, després sol venir la resta, malgrat el que pugui semblar a primer cop d'ull).
També –amb tot el respecte personal que els tinc– se'm fa difícil entendre per què els regidors del principal partit de l'oposició –el que va treure més vots a les darreres eleccions municipals– han optar per estar entre el públic en l'acte institucional, malgrat la invitació reiterada de l'alcalde Jordi Mir a què s'integressin amb les autoritats.
Insisteixo, des del respecte personal als regidors d'aquesta força política, em queda aquest dubte. Tot i que estiguin actualment a l'oposició, no s'entén l'escenari polític sense la seva veu, que no es pot menysprear però que ha d'entendre que les regles del joc democràtic han propiciat un altre escenari, el que tenim i que hem de respectar ens agradi més o menys.
Com tampc s'entén que no hi hagués el PSC a l'ofrena (o almenys jo no l'he vist). El PSC és un partit que malgrat la seva minsa representació al consistori en el passat més recent, ha tingut moments clau en l'escenari polític local. No ho oblidem, si us plau, i que no s'adormin els socialistes cabrerencs.
I finalment visca Catalunya, sí, però també, el que ens importa de veritat, visca Cabrera!, que és al cap i a la fi la nostra lluita "nacional". Perquè Cabrera continuï sent un referent!. Aquesta és la meva lluita i espero que la dels nostres polítics.
Insisteixo, des del respecte personal als regidors d'aquesta força política, em queda aquest dubte. Tot i que estiguin actualment a l'oposició, no s'entén l'escenari polític sense la seva veu, que no es pot menysprear però que ha d'entendre que les regles del joc democràtic han propiciat un altre escenari, el que tenim i que hem de respectar ens agradi més o menys.
Com tampc s'entén que no hi hagués el PSC a l'ofrena (o almenys jo no l'he vist). El PSC és un partit que malgrat la seva minsa representació al consistori en el passat més recent, ha tingut moments clau en l'escenari polític local. No ho oblidem, si us plau, i que no s'adormin els socialistes cabrerencs.
I finalment visca Catalunya, sí, però també, el que ens importa de veritat, visca Cabrera!, que és al cap i a la fi la nostra lluita "nacional". Perquè Cabrera continuï sent un referent!. Aquesta és la meva lluita i espero que la dels nostres polítics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada