ENTREVISTA A L'ESCRIPTOR ORIOL VERGÉS

Entrevista per a "La Clau".

EL MARESME, PERSONA A PERSONA: Oriol Vergés, escriptor.

“Un bon llibre sempre pot captivar els joves”

Oriol Vergés (Barcelona, 1939), és sens dubte un dels escriptors per a infants i joves més importants, populars i prolífics de la Literatura Catalana. Vinculat a Vilassar de Mar des de fa molts anys, la seva obra l’han llegida diverses generacions de la mateixa família, alguns dels quals vam aprendre el català a través de les seves novel·les, que interrelacionen història, coneixement, entreteniment i diversió alhora. Fins a la seva jubilació, Vergés va exercir de professor d’institut i entre les seves obres destaquen La ciutat sense muralles, Quin curs el meu tercer o la sèrie de novel·les “Les arrels, l’aventura i la història”. La seva trajectòria ha estat reconeguda amb nombrosos guardons i la seva obra és molt extensa.

Són molts anys dedicats a escriure per a infants i joves. Com va néixer en vostè aquesta vocació?

A casa, a la postguerra, van conservar llibres infantils en català, la col·lecció d’”El Patufet” i les novel·les d’en Folch i Torres i aquests relats m’emocionaven... A més, el pare, Josep Vergés, catedràtic de llatí, traduïa els clàssics al català i jo veia que es passava un matí per trobar la cadència i la bellesa d’un vers d’Horaci en la nostra llengua. Aquest amor per la llengua m’impressionava i jo intuïa que la parla i l’escriptura devia ser molt en la vida...

Escriure en català per als més petits ha estat també una manera de salvar la llengua?

Certament, durant el franquisme hi van contribuir editorials amb molt d’esforç, La Galera, posem per cas. I també cal destacar la labor dels mestres... La tasca dels mestres de Rosa Sensat, entre d’altres grups, va ser decisiva...

Avui, però, davant de la Sentència del Tribunal Constitucional, la bel·licositat de Madrid i el desori del govern català, cal que tots ens esforcem en mantenir la llengua. Hem de llegir i parlar en català, sempre i amb tothom... 

La Història ha estat sempre al darrera de la seva obra, per què?

Jo he estat catedràtic d’Història i sempre he cregut que el coneixement del passat reafirma la nostra personalitat com a nació i ens mostra un tarannà que hem de mantenir.

En aquest sentit, he escrit llibres de text i una col·lecció de vint-i-tres novel·les “Les arrels, l’aventura i la història” sobre el nostre passat.

Hi ha diverses generacions que s’han educat amb els seus llibres. Jo mateix en sóc deutor. En plena era audiovisual, costa més que la gent jove llegeixi?

Els nois i noies tenen ara moltes ocasions de distreure’s amb coses noves i molt atractives. De tota manera, un bon llibre, ben segur, sempre els pot captivar.

Em causa gran alegria quan un pare adult recorda alguna novel·la meva i em diu que el seu fill també l’ha llegida...

Hi ha un llibre dels que ha escrit amb el qual se senti més lligat?

Fa poc he tret L’auca d’en Junceda. Montserrat abans d’ahir. Tracta de les excursions a Montserrat els anys trenta –viscudes pel gran dibuixant Joan Junceda-  i les dels anys cinquanta que vaig viure de jove... A mesura que ens fem grans- avui ja no ens fem vells- es bonic reviure les alegries i els neguits d’altre temps.      

La seva relació amb Vilassar de Mar ve de molt lluny. Com hi va anar a parar?

La meva dona, Rosa Maria Ramon, pertany als molts Ramon del poble. La família eren masovers de “Ca la Maria dels Bous” i sempre hem tingut lligams amb els parents...

Vilassar de Mar s’esforça per mantenir l’aire bonic i agradable d’abans... Però, per a mi, l’Eixample de Barcelona, la Rambla de Catalunya, el Passeig de Gràcia i la salvada Diagonal, tenen l’atractiu del Modernisme i d’una època enlluernadora...

Les noves tecnologies han canviat la feina de l’escriptor amb la societat. Vostè s’ha adaptat als canvis?

Les màquines i jo no hem estat mai gaire compatibles. Mai no he enviat un missatge pel mòbil, una manera d’escriure que destrossa la llengua. I pel que fa al llibre digital tampoc no és compatible amb la meva manera de ser... Un llibre s’ha d’acaronar, ensumar les tintes, passar el full amb el dit índex lleugerament ensalivat. És un ritual que es completa quan et ve la son tot llegint i les lletres comencen a ballar i el relat es barreja amb el teu somni...

El contacte amb els lectors, en els escriptors per a infants i joves, continua sent important?

Molt. Ara que ja no sóc docent, faig moltes xerrades a escoles i instituts. Els alumnes desmitifiquen l’escriptor... “Ha vingut, encara és viu”, vaig sentir una vegada abans d’entrar a una aula...

Crec que la presència de l’autor i els seus comentaris ajuden a fomentar la lectura.

Quin llibre no ha fet encara i tindria ganes d’escriure?

No ho sé pas. Quan et balla una idea o un argument pel cap, hi vas pensant, hi vas fent voltes, fins que arriba un moment que els dits et cremen per escriure...

La seva obra amb més difusió quina és?

La novel·la Quin curs el meu tercer, que tracta d’una separació matrimonial vista per un noi de setze anys, deu anar pels cent mil exemplars... I ara la tornarà a reeditar una altra editorial, Edicions 62. I de La ciutat sense muralles n’han fet més de vint-i-cinc edicions...


Fer literatura al segle XXI és un compromís amb la societat o un servei?
Les dues coses. I més, com deia abans, en uns moments en que poders exteriors ataquen tant la nostra llengua i la nostra identitat nacional.