ENTREVISTA AL COORDINADOR COMARCAL DEL MARESME DE CCOO, JAUME ROIG

Entrevista per a "La Clau".

EL MARESME, PERSONA A PERSONA: Entrevista a Jaume Roig, coordinador comarcal del Maresme de CCOO.

“La societat hauria d’obrir un debat sobre el dret
a treballar i a tenir un lloc de feina estable”

La vaga general del passat 29 de setembre ha posat  els sindicats al punt de mira de la societat. Entrevistem al coordinador comarcal de CCOO del Maresme, Jaume Roig, que ens explica la seva visió de les conseqüències de la reforma laboral i els problemes dels treballadors en uns moments molt durs per la crisi. Roig va néixer al Baix Llobregat el 1948 i amb 18 anys va entrar a treballar en una empresa de gènere de punt de Mataró, on va contactar amb les aleshores clandestines CCOO. S’hi afilia el 1976, quan ja era un sindicat. Després d’una llarga trajectòria en el món sindical -acompanyada durant els anys 80 i 90 de participació activa en el moviment de mares i pares de les escoles públiques–, coordina el sindicat al Maresme, on actualment és el responsable de Polítiques Socials i Immigració al Vallès Oriental i Maresme i membre del Consell Nacional a Catalunya.

Els sindicats són més necessaris que mai?

Amb la reforma laboral aprovada es fan encara més necessaris. Enfront de la individualització de les relacions laborals que es vol imposar des de les posicions més neoliberals hem de plantar cara amb la defensa col·lectiva, i això es fa des de les organitzacions pròpies dels treballadors: els sindicats. 

Hi ha una campanya contra el paper dels sindicats i en concret contra la figura dels alliberats?

Els sindicats són els únics que a més de defensar els interessos dels treballadors, són garantia per conquerir millors salaris i millors condicions de treball  i també, en aquest període,  per defensar l’estat del benestar al nostre país i a Europa. Amb el tema dels alliberats s’ha volgut confondre a la ciutadania i s’ha posat en el mateix sac el delegat que pot dedicar 15 hores mensuals a tasques sindicals amb els que fan dedicació plena al servei del sindicat i dels treballadors.

Se’ls acusa de ser fluixos i no pressionar prou el govern central.

El sindicalisme de classe és l’únic actor de pes que assumeix la defensa del model social europeu. Només el moviment obrer entén, que al marge de la situació de crisi, els drets socials són el fonament irrenunciable de la democràcia i del benestar dels ciutadans. La campanya mediàtica contra el moviment sindical forma part de l’estratègia dels grans poders econòmics per aconseguir les seves finalitats.

La crisi ha servit de pretext perquè es rebaixin els drets dels treballadors?

Sens dubte. I els més de quatre milions d’aturats han sigut la coartada per fer una reforma laboral que entre d’altres coses ha fet  l’acomiadament més fàcil i més barat. Ara els treballadors i treballadores estan més desprotegits, tenen menys drets, s’ha rebaixat la tutela judicial i administrativa i per tant fa més necessari que mai el paper del sindicat i que a les empreses els treballadors elegeixin els seus representants, gent compromesa en la defensa dels drets dels seus companys i companyes. 

Estem enmig d’un retrocés important en drets laborals? Costarà molt tornar a tirar cap endavant? 

Només hi ha una manera de conquerir drets i defensar els que es tenen i és amb l’autoorganització dels treballadors: el sindicat. Els treballadors han de tenir clara la necessitat de la representació sindical en el si de l’empresa i també la necessitat del sindicat i per tant la importància de l’afiliació. Són els dos factors, la representació i l’afiliació, els que fan que un sindicat tingui força i així pugui esdevenir la garantia que fa possible el defensar i conquerir drets laborals. 

Des del sindicat, però, com plantegen la sortida de la crisi?

El que tenim és una crisi conjuntural de demanda i una crisi estructural de model productiu. Les reformes estructurals que s’han de fer han anar encaminades al necessari canvi de model de creixement econòmic. No és fent perdre valor al factor treball com sortirem reforçats de la crisi.

El treball va camí de ser un bé escàs?

Les societats sempre les hem definit per les formes de treball. Ara sembla com que hom ha decidit que el treball ha de perdre valor. Per nosaltres és un error gravíssim, cal reivindicar el valor del treball com un element bàsic de socialització i de integració social, a més de ser generador de riquesa.

La societat trobarà els mecanismes per evitar una certa desintegració social generada pel final d’un model socioeconòmic?

Aquests canvis de model de societat es poden fer a benefici d’uns pocs o a benefici de la majoria. La globalització no pot comportar igualar per baix. El que cal és que en els països emergents i del Tercer Món els ciutadans tinguin drets laborals i de ciutadania,  i tinguin uns serveis públics homologables amb els de la UE.

Els immigrants encara són el col·lectiu més desfavorit?

Sí i ho serà encara per alguns anys. Els darrers en arribar, amb això el mercat de treball és implacable, s’han de posar a la cua de tot, també pel que fa a la feina i a la seva qualitat. Els canvis en la normativa laboral augmentaran les dificultats en la necessària integració de les persones nouvingudes i no ajudaran gens ni mica a què hi hagi més cohesió social.

La reforma laboral ens afectarà més del que pensem?

Sí,  i ens afectarà encara més a la llarga. De fet ja hem tingut els primers acomiadaments per causes objectives redefinides  i incrementades amb la reforma (12 dies per any treballat i 8 més a càrrec de FOGASA). No és veritat que aquesta reforma no afectarà els que estan fixos. Moltes empreses han aprimat les seves plantilles pagant 45 dies per any, ara ho poden fer més fàcil i més barat.  Baixar el preu del factor treball és l’objectiu que es vol assolir amb la mal anomenada reforma laboral.

I després de la vaga general del 29 de setembre...?

Després de la reforma laboral i de la vaga del 29 de setembre pagaria la pena que a la nostra societat,  afectada de gravetat per l’atur de tantes i tantes persones, i també per la precarietat i la temporalitat,  s’obrís un debat sobre el dret a treballar i sobre el dret a tenir un lloc de treball estable. Al meu entendre la relació laboral ha de durar el màxim possible i s’haurien de posar tots els mecanismes legals i totes les polítiques al servei d’aquest objectiu. La precarietat laboral i la temporalitat són factors que impedeixen que es pugui assolir la figura del treballador-ciutadà o explicitat d’una altra manera,  l’estabilitat del lloc de treball és una garantia irrenunciable per assegurar l’estatus de ciutadania del treballador a l’empresa.