dilluns, 17 de desembre del 2012

PASSA EL FINAL DEL MÓN AMB NOSALTRES




Aquest divendres 21 de desembre no us deixem sols a casa esperant el final del món segons la profecia maia.

A Mataró Ràdio, dins el programa 'Viu la vida', conduït per Maria Lluïsa Aranaz, amb el suport d’Albert Calls, us donarem les claus d’aquest fenomen durant 4 hores, des de les 10 del matí a les 2 del migdia.

Seran amb vosaltres, a través de les ones, Isabel del Río (editora del segell Otros Mundos) i promotora d’una antologia de relats apocalíptics; els escriptors Care Santos i Jordi Lopesino; Jesús González parlant de cinema del final del món… i molts convidats més, que donaran les seves perspectives personals i de diversos àmbits dels possibles finals que ens esperen… Carme Ferrer, Joan Salicrú, Jordi Dòria, Toni Segarra, Manuel Roca Cuadrada, Pere Badia, Cristina Salad, Gwen Perry

No t’ho perdis, en aquests moments val més estar ben acompanyat!!!!

89.3 FM
www.mataroradio.cat

dilluns, 19 de novembre del 2012

'EL MISTERI DEL PANTOCRÀTOR'

Divendres 23 de novembre a les 7 de la tarda, a la llibreria Abacus de Mataró, presentació de 'El misteri del Pantocràtor', de Joan Riera, publicat per La Comarcal Edicions.



divendres, 26 d’octubre del 2012

ACTE EN RECORD DE VALERIÀ PUJOL





La biblioteca de l'IES "Valerià Pujol i Bosch", de Premià de Dalt, serà el marc de la Jornada Valerià Pujol (en el 20è aniversari de la seva absència), que es farà el proper divendres, 9 de novembre, en dues sessions, a les 8 i a les 10.20h del matí.

                         
L’acte està centrat en el record a l’escriptor, intel·lectual, activista cultural i polític Valerià Pujol, nom de referència de la cultura i autor d’una sòlida obra literària amb llibres com Palmira, Terra de crims, Interruptus o La trista veu d’Orfeu i el tornaveu de Tàntal,  entre d’altres.  

En l’acte hi participaran els escriptors Rafael Vallbona, Pep Bras, Albert Calls i Jaume Cases, així com també alumnes del centre de 4t d'eso i de 1r de Batxillerat. 
                        
Aquesta proposta  l’han organitzada els professors de Llengua i de Literatura Catalanes Josep M. Clopés i M. Antònia Grau i Abadal.

dilluns, 15 d’octubre del 2012

L'ESCRIPTURA ESSENCIAL


L’editorial valenciana El Toll ve desenvolupant en els darrers temps una important tasca d’edició d’autors en llengua catalana –alguns d'ells, per cert, del Maresme,– en el marc d'un singular projecte dins l'àmbit –sí, existeix, malgrat els que ho neguen– dels Països Catalans. 

Es tracta d'una feina cultural que posa sobre la mirada del lector autors que probablement, d’una altra manera, passarien de forma invisible, que serveix per descobrir el ric potencial d'escriptors en la llengua compartida, molt més enllà de les editorials de sempre, marcades principalment per temes econòmics i incapaces de sortir del marc establert.

En aquest sentit, El Toll es visibilitza com un projecte independent, que pas a pas va fent camí i ens sorprèn, a més, amb títols de notable qualitat.

Aquest és el cas de ‘Les bicicletes no es mengen’, recull d’articles d'Alexandra Grebennikova. L'autora, nascuda a Ekaterinburg (Rússia) el 1974 es va llicenciar en Creació Literària i Traducció a Moscou i treballa a Andorra des de 1997, on ha col·laborat amb nombroses publicacions i programes de ràdio i televisió.

En el recull de 'Les bicicletes no es mengen' el lector trobarà una mostra destacada dels seus articles, publicats entre els anys 2009 i 2012, acompanyats, a més, del saber fer gràfic de Jordi Casamajor Esteban, il·lustrador i artista andorrà, que vesteix amb bon ofici la part gràfica d'aquest treball.

Dit això per donar unes coordenades elementals, toca apuntar que no estem davant d'un recull d'articles habitual, perquè aguanta plenament i sense problemes sortir del marc en el qual han estat escrits, també les inclemències del temps i mostren, alhora, com és possible fer periodisme amb una certa i clara voluntat literària.

Grebennikova desplega, al llarg dels diversos apartats del volum, cròniques, retrats, reflexions i percepcions i ho fa amb la voluntat de regalar al lector textos de singular bellesa, construccions literàries que ens acosten la seva visualització del món –des del seu racó en l'espai i el temps–, però amb la clara voluntat de qui està explicant històries que vol que recordem, que perdurin amb nosaltres.

Així es constata des de la primera ratlla a l'última, tot i la declaració d'intencions manifestada al text inicial adreçat al lector: 

"M'agrada pensar que les paraules que recordaràs de les meves petites històries les hem inventat junts, entre tu i jo, la meva ment amb la teva, els meus pensaments barrejats amb els teus. Si tornes a explicar-les, seran històries nostres, les que tenim en comú, l'escriptora i el lector, dues imaginacins unides". 

Un plantejament que es compleix als apartats del llibre fins al colofó final que és 'Talismà. Àmbits que coincideixen amb apartats temàtics de fets, gent, i coses que fascinen a l'autora, noves tecnologies i desventures de la vida moderna (d'aquí el títol del llibre), l'escriptura, Andorra, retrats o temes personals, entre d'altres.

'Les bicicletes no es mengen' és més que un llibre una capsa de música deliciosa de la qual en surten molts sons  sensitius i cap d'estrident, malgrat no es defugi la denúncia quan es considera necessària, plantar cara amb el que no s'està d'acord o no agrada.

La seva autora ens regala textos que amaguen una flama viva que ens convida a llegir i rellegir, a saltar endavant i endarrera sense pressa i a paladejar aquesta literatura de la vivència, del moment, de l'anhel, i sobretot de la connexió amb la vida i les persones a través d'un link personal i intransferible.

A més, deixo de banda l'enriquiment que suposa l'autora, d'origen rus, per a una cultura, la catalana, necessitada d'aquestes glopades d'aire fresc.  I constato que sí, es pot injectar poesia als articles i sortir-se'n ben parat.

Només un petit tast final per acabar:

"Hi creieu, en la vida secreta del cor? Aquells que escrivim o dibuixem a mode de vida, gairebé no en tenim. Portem els nostres cors a les nostres mànigues, com diuen els anglesos: tot un brodat detallat de cavitats i de venes. Ja gràcies si no traïm els cors dels altres. Els nostres cors són transparents, o com a mínim, translúcids, amb un grau d'opacitat semblant al de l'òpal o l'ambre. Només necessitem un raig de llum, solar o elèctrica, perquè tots els seus defectes acabin descoberts. Sí, a dins, tenim bombolles d'aire, mosques o formigues dissecades, o altres objectes forans i propensos a provocar la curiositat de l'amable públic, som encara més interessants que els altres trossos de roca o resina fossilitzada més uniforme. Les inclusions que ens són pròpies, ja siguin orquídies, gotes d'aigua o papallones, ja siguin cucs, tèrmits o escorpins, ens confereixen bellesa." (...)

diumenge, 14 d’octubre del 2012

POESIA EN ESTAT PUR


'Paraísos a ciegas', publicat per Acantilado, es el darrer recull de poemes de l'autor masnoví Juan Antonio Masoliver Ródenas.

Un llibre que sense cap mena de dubte mostra l'alt nivell i procés de depuració assolit per aquest poeta, narrador, assagista, crític i traductor del Masnou.

No es pot mirar l'abisme sense caure-hi a dins, com es constata en aquest plec de poemes –perfectament estructurat i concebut com a obra global– que comencen parlant del jo i ens porten cap a la memòria, el pas del temps, Déu i la manipulació que n'ha fet la societat, la mort i la destrucció, però per damunt de tot la pervivència de la paraula escrita, el poder que emana dels versos quan aquests connecten amb la font vital.

No cal ser cap erudit ni crític especialitzat per notar des de les primeres pàgines d'aquest volum el magma poderós que brolla d'uns poemes que parteixen del punt de partença elemental: el jo en l'espai i el temps; per esquarterar-lo i projectar-lo, vers a vers, en l'amplitud de miralls dels laberints de l'existència, els vels de Maia; catapultant el lector pel present,  el passat, l'imprecís futur i  el buit, destil·lant, alhora, tot plegat, l'amarga i profunda soledat vital que l'home ha de combatre fins a la fi dels seus dies.

Soy Masoliver
buscando compañía
como un espejo en una casa oscura.
Si no me miras, no me encuentro
ni encuentro mi pasado.
Antes de ser yo viví
la vida que no recuerdo.
No estaba solo. Vivía
la plenitud del vacío.
Ahora soy
las palabras inútiles que escribo
tratando de encontrarme.

La omnipresència de poderosos símbols que cal assumir i redescobrir –els cavalls en són un exemple–, l'amplitud de referències literàries sinceres, sense cap pedanteria, o els escenaris i paisatges de la memòria que configuren tota una vida, donen forma a aquest recull escrit des de dins i que arriba com una cançó esventrada, l'impacte del xoc de l'esperit i la carn amb un món impietós, carregat de descobriments, planys, sorpreses, laberíntic i de difícil comprensió si es planteja  sota el prisma racional.

Hay mucha tristeza en el pasado del mundo.
Nos hiere la nostalgia de todos los paisajes
que no hemos conocido: amores, catástrofes,
sueños y fracasos. Nos llega un viento
parecido al de ahora, entra por las ventanas
cerradas, la oscuridad quema, huele
a hojas quemadas. Hay niñas muertas
mirándose en el espejo, esperando
el día del pubis y los secretos. Hay
carrozas, y sonidos negros de campanas
en el aire azul. Tiempo no vivido y tiempo
olvidado. Regresamos al pasado.
Nos buscamos como quien camina
por un mar despoblado pero lleno
de rumores de calles y de celebraciones.
(...)

Amb 'Paraísos a ciegas', Masoliver Ródenas torna a mostrar-nos que l'escriptura, i sobretot la poesia, és un camí de perfecció, el recte i savi itinerari de trobar-se a un mateix, en essència i trasmetre als altres, a través de la paraula, el que s'ha sentit i viscut. I al final d'aquest poderós llibre impactem frontalment amb una veritat elemental, tan senzilla com contundent, que el bon poeta esdevé sempre un amb la poesia.

EL VIAJE INICIÁTICO


'Bitácora de un Masón. Enigma secreto de una travesía iniciática', de Gaspard Galland y Hiram Muaddib, es una propuesta editorial de riesgo que plantea numerosos interrogantes pero da también muchas respuestas al lector, aúnque hay que leer este libro con prudencia, poco a poco, saboreándolo sin prisas. 

El autor y protagonista de este voluminoso trabajo –cerca de 800 páginas– y Maestro Francmasón, trabajó como alto directivo más de 30 años en importantes empresas multinacionales. Despedido de su trabajo de forma brutal, pero ya en sintonía con un cambio interior que le marca que debe cumplir su sueño secreto, decide dar la vuelta al mundo en solitario con el velero Odiseo.

En el volumen se trata, por tanto, este viaje de 3 años lleno de adversidades, retos y en pleno proceso de transformación espiritual y personal de su autor-aventurero, entrelazado con la figura mítica del laberinto. 

Más allá de la clave novelada de esta narración, en conjunto transpira amor por los océanos –al final del volumen hay un pequeño diccionario de terminología náutica, un alfabeto radiofónico y mapas del itinerario–, y la profunda sabiduría que da la experiencia, que nos transmiten episodios de todo tipo, personas y hechos de un periplo titánico que revive el mito de Ulises con todas sus consecuencias: el hombre enfrentándose a su destino.

L'ARTISTA COMPROMÈS AMB LA SOCIETAT


Tortell Poltrona va conversar amb Miquel Osset. I d'aquesta conversa en va sortir un llibre publicat per Proetus a la seva col·lecció Panorama.

 'Tortell Poltrona. Opinions d'un pallasso. El compromís social de l'artista', és un ltreball en el qual Jaume Mateu i Bullich, el popular pallasso català, fundador i director del Circ Cric, del Centre de Recerca de les Arts del Circ i impulsor de Pallassos Sense Fronteres, mostra la seva actitud i visió del món.

A través d'una conversa d'agradable lectura, dividida en quatre parts, s'acosta els lectors al món dels seus inicis, al de l'espectacle, al de Pallassos Sense Fronteres i al que vivim.

Opinions sinceres i una gran panoràmica vital que abasta des dels difícils anys del franquisme fins als convulsos temps actuals, passant per l'experiència 'sense fronteres', amunt i avall del món i la d'apostar amb fermesa pel circ com a art. Un llibre,  també, 'Opinions d'un pallasso', que ens acosta al geni i figura de Tortell Poltrona i que ens parla del món més immediat, el que tenim més a prop, de la vida i del seu sentit.

EL TEATRE DELS TEMPS ACTUALS


Durant la passada Setmana del llibre en Català em vaig trobar en Joquim Auladell, a qui no veia feia temps.

Auladell és profesor i estudiós de la cultura popular i la de masses. I al llarg dels anys, ha anat desenvolupant una obra molt intensa, de títols discrets però essencials, que ens acosten a territoris sovint ignorats socialment però que en ser il·luminats ens sorprenen.

Em va fer a mans la seva obra 'Els setze de la 26. Oratori NY', publicada per Llibres de L'Índex a la col·lecció Teatre.

'Els setze de la 26. Oratori NY' representa una sessió memorial per a un grup de bombers de Nova York morts l'11S. Es planteja com una peça sobre un tema d'actualitat d'abast mundial feta a Barcelona, nascuda l'11S, i és una reflexió feta al llarg de deu anys amb moltes persones.

L'obra, guardonada amb el IV Premi de Teatre Bambolina, és una experiència i un exemple de teatre no professional, "un teatre que pot fer gairebé tothom que vulgui", ens assegura l'autor. 

TRES O QUATRE Obrador TNP, entitat especialitzada en la realització de monòlegs l'ha representada els anys 2011, 2011 i 2012.

UNA MIRADA A LA HISTÒRIA LOCAL


Jesús Sáez Martínez, cabrerenc afincat al Pla de l'Avellà, continua treballant per la cultura i especialment pel municipi.

La seva darrera proposta, publicada per l'Ajuntament de Cabrera de Mar i La Comarcal Edicions, és el treball 'Pergamí llatí, datat en 1353 (Parròquia de Cabrera de Mar)'.

Sáez ha traduït l'acta notarial de la donació de l'Hort de la Rectoria, del llatí al català i al castellà, i aprofita per explicar-nos algunes de les claus de com era Cabrera de Mar el 1353.

El treball mostra la mirada senzilla i clara d'un cabrerenc que es capbussa en el passat sense pretensions d'historiador, amb la voluntat de l'apreci a les coses properes i d'intentar entendre l'entorn. més immediat. Precisament, Sáez és essencialment poeta, amb diversos llibres publicats.

L'ÀVIA REMEI EN FORMAT PRÀCTIC


'Els millors plats de l'Àvia Remei. Trucs i recomanacions', de Remei Ribas, publicat per Cossetània Edicions recentement, en format gairebé de butxaca, és la versió pràctica dels llibres de la popular cuinera mataronina. És a dir, en un format que permet tenir-lo a mà a la cuina o endur-se'l amunt i avall, a diferència de la versió més de regal.

En aquest llibre de la col·lecció Escudella, de 192 pàgines, profusament il·lustrat i al bon preu de 15'50 euros,  hi podeu trobar un recull de les millors receptes de la seva cuina tradicional i catalana. Des dels entrants fins a les postres, hi ha nous plats que no s'havien publicat mai en cap dels seus receptaris.

Propostes casolanes i d'elaboració senzilla, algunes demanen més estona que d'altres, i n'hi ha, també, per solucionar els dies de festa. A més, en els 'Consells de l'Àvia Remei sobre fruites i verdures', poden trobar-se unes petites recomanacions per a la utilització d'aquests aliments naturals a la cuina, amb l'objectiu de treure el màxim porfit dels productes de la terra.

dissabte, 13 d’octubre del 2012

LA VIDA DE MOSSÈN PERE RIBOT



'Podran arranar, però no desarrelar. Vida de mossèn Pere Ribot i Sunyer', és una excel·lent obra d'Andreu Pujol Mas, editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Estem davant d'una singular biografia que explora l'univers vital, emocional i espiritual del gran poeta i sacerdot de Vilassar de Mar, afincat a Riells del Montseny.

Aquesta obra, escrita per un jove autor, amb pròlegs de Martí Boada i Quim Torra, acosta al lector amb rigor i alhora didàctica i senzillesa, a la trajectòria de Mossèn Pere. És a dir, que es fa de bon llegir, encara que sigui un exhaustiu treball de recerca, a diferència d'altres obres biogràfiques que no han sabut trobar un to tan encertat.

El llibre, que va presentar-se recentment a la Biblioteca Ernest Lluch de Vilassar de Mar, enllaça directament amb la voluntat de la Regidoria de Cultura del municipi, de reivindicar i projectar la figura d'un dels fills reconeguts que ha donat la localitat.

LA MILLOR SUSANA HERNÁNDEZ

 
Més enllà del que penso és un excés de relacions personals –que segur que té el seu públic, però no és el meu cas– 'Contra las cuerdas', segona entrega de la sèrie protagonitzada per les subinspectores Rebeca Santana i Miriam Vázquez, ens mostra la millor Susana Hernández com autora i ens fa esperar una tercera novel·la amb ganes.

Després de la primera entrega, 'Curvas peligrosas' (Odisea Editorial, 2010), Alrevés publica ara una nova obra que enganxa des del primer moment, té molt de tremp literari i connecta amb el món actual 2.0, amb les preocupacions de les persones d'avui en dia i heretant de manera directa el poder que emana de les sèries televisives.

L'assassinat pervers de referons, però també el maltractament omnipresent cada dia i malauradament en aquesta societat; així com les problemàtiques personals i familiars de les protagonistes,  s'entrellacen amb encert en la trama d'aquesta novel·la on anem coneixent millor Santana i Vázquez, dues dones polícies de perfils molt diferents però complementaris. 

En agafar aquest llibre un té ganes de seguir i arribar al final, amb la consciència que està acostant-se al món real  i immediat, el que vivim i sentim, i que més enllà dels tòpics de sempre, un dia apareix algú amb ganes de renovar el gènere i aportar-hi noves sintonies.

Santana i Vázquez són perfectes pel llenguatge televisiu. M'imagino una sèrie. Els llibres que fa la Susana entenen aquests nous codis i que el món 2012 ha canviat, és un altre de diferent però que arrossega els vells problemes de sempre.

Ja tinc ganes de llegir la tercera novel·la, en la qual l'evolució literària, de fons i forma de l'autora, i la  de les dues protes, serà molt més sòlida, continuarà enganxant i ens convidarà a un quart llibre que esperarem amb ganes.


POESIA A LA RÀDIO




Maria José Robledo impulsa el programa 'Poesia en viu', a Mataró Ràdio (89.3 FM). 

Es tracta d'una proposta que acosta, a través de les ones, la poesia més actual i de proximitat que s'està fent. 

El mèrit principal d'aquest programa, a més de l'empenta de la seva presentadora, és mantenir viu un caliu poètic i acostar-lo al públic, que pot arribar-hi sintonitzant l'emissora, o bé a través de l'oferta on line de l'emissora.

En uns moments en els quals la proposta televisiva, en general,  és un carregament de brossa de dimensions descomunals; a la xarxa, tothom s'està barallant tot el dia pel tema de Catalunya-Espanya, i la societat pateix una greu crisi a tots els nivells, Maria José Robledo manté viva la petita gran flama de la poesia.

La poesia no ha estat mai un gènere literari de masses, sinó sovint un petit rajolí d'aigua fresca que s'escola pels marges del gran riu de la vida.

La gent que s'estima la poesia i els poetes, normalment, són els principals motors que contribueixen a què es perpetuï. Aquest programa de Mataró Ràdio i les activitats culturals en paral·lel que genera, en són una bona prova d'això.

Més informació a: 
poesiaenviu.blogspot.com. 

divendres, 5 d’octubre del 2012

BITÁCORA DE UN MASÓN/Presentació


 Bon vespre a tothom,

comencem. Faré unes breus consideracions sobre l’obra i entrarem en conversa amb el seu autor, per fer l’acte més àgil.

Comencem, doncs.

Presentar aquest llibre és un d’aquells actes que ve de gust. Només tocar-lo ja em va donar bona sintonia.

Malgrat vam canviar la data inicial de presentació i que l’he pogut llegir força, no he tingut temps de concloure la lectura, el que facilitarà que no desvetlli allò que s’anomenen spoilers, és a dir, avançar parts de la trama que puguin interferir la lectura. Si que m’he endut, però, amb la bona part llegida, una perspectiva general.

Bitácora de un Masón. Enigma secreto de una travesá iniciática, de Gaspard Galland i Hiram Muaddib, publicat per Labyrinthus, és més que una obra amb voluntat literària estrictament de ficció –és a dir, aquell treball que posa una cortina escènica entre autor i lector–; és per tant una caixa d’eines perquè qui el llegeixi descobreixi elements que li permetin millorar la seva perspectiva vital.

La Bitácora no és tampoc un llibre d’autoajuda sinó un instrument de coneixement de dimensions extraordinàries perquè qui el llegeixio entri de ple en diversos àmbits de la vida del Gaspard –després en explicarà qui hi ha al darrera de Hiram Muaddib–, i en paral·lel al món de la masoneria o francmasoneria, al qual ell està vinculat. Probablement aquest és un dels grans treballs que ens acosta a entendre el que hi ha al darrera d’aquest entorn, sempre tenyit d’un cert hàlit de misteri i de desconeixement sobretot. I aquesta tasca el Gaspard no l’ha fet perquè sí, contribuint, d’aquesta manaera, a il·luminar un coneixement que encara avui continua en una certa obscuritat.

Aquest és també un llibre de viatges i d’amor al mar i a les persones.

L’amor al mar és visible en tots els aspectes que s’ns expliquen i les pistes que se’ns donen, amb important informació bibliogràfica i cartogràfica. L’amor a les persones i a la vida jo crec que l’heu d’anar descobrint vosaltres mateixos en la lectura.

Però aquest també és un llibre filosòfic, inciàtic i de transformació personal. Al protagonista li ha tocat de viure els difícils moment actual, això que en diuen ara la realitat líquida.

Després d’una vida dedicada al treball en una multinacional és acomiadat a sac i en lloc d’enfonsar-se es reconstrueix i replanteja, buscant els mestres del canvi en el seu entorn. Per això, aquest llibre amaga codis que ens acompanyen als humans des de temps antics: el protagonista, com Ulisses, s’enfronta als déus, al destí i sense recursos desafia l’impossible, com és donar la volta al món.

El el seu itinerari vital va trobant, com Ulisses, personatges de tot tipus que el condicionen i fan que evolucioni; l’espera Penèlope –i a més l’acompanya–, construint un itinerari de recerca personal, que en el fons és la vida, la vida plena, la de veritat, no tancar-se en un despatx pert produir al servei d’unes persones grises que tot ho converteixen en números buits de continguts sinó buscar la font, els orígens.

La inquietud vital del Gaspard és generacional i universalista. Molts l’hem sentida i l’hem compartida, és la necessitat d’esborarr-se del mapa diari i connectar amb l’energia creativa de l’existència. No és un pas fàcil, com es detecta en aquest llibre, però les dificultats estan carregades de recompenses.

Vivim temps difícils, temps d’enderrocs, temps en el quals les coses que ens han ensenyart que eren la seguretat s’esvaeixen en segons: la família, les estructures polítiques, els bancs, el treball, temps d’incerteses i realitats líquides, inaprehensibles, que han accelerat la nostra consciència i ens manifesten que tot és efímer, que la vida passa excessivament ràpida i tot desapareix.

Llegiu-vos aquets llibre a poc a poc, perquè està escrit amb voluntat de transmetre informació útil ii diria que també amb una bona fe que no és habitual. S’ha de paladejar i anar descobrint, com el bon vi. És un llibre per anar fent. Està ple de descobriments personals i un final a l’illa de Creta amb la  perspectiva de la figura laberíntica de fons. Hi ha final? Hi ha principi?

Jo al Gaspard el veig com el personatge de còmic d’Hugo Pratt, Corto Maltés, amic de francmasons i venecià universal, que es movia pels mars de la literatura, de la vida i dels mites per trobar-se a si mateix, en una eterrna recerca que perdura.

En els temps de la digitalitat ens ha escrit un llibre que és la seva vida i que si llegim l’integrem en la nostra.

Tot això és el que m’ha transmès, de moment, el seu treball, a l’alçada de navegació com a lector de la pàgina 417.

I ara toca que comencem a parlar amb el seu autor.

Gràcies.

dimarts, 25 de setembre del 2012

'BITÁCORA DE UN MASÓN', A LA BIBLIOTECA ILTURO


El proper dijous 4 d'octubre, a les 19h., presentació del llibre 'Bitácora de un Masón. Enigma secreto de una travesía iniciática', de Gaspard Galland i Hiram Muaddib, publicat per Labyrinthus.

El llibre, en síntesi, narra la volta al món que va fer Galland en vaixell –després de perdre la feina i tenir una crisi personal, de replanteig vital. També el món de la masoneria –molt interessant tot plegat–, però per damunt d'això penso que és una novel·la memorialística que ens ajuda a entendre l'existència, el món i a nosaltres mateixos, escrita de manera planera, sense defugir una certa precisió documental i explicar en profunditat el món del mar.

Perquè sigui amè tot plegat, la presentació l'enfocarem en clau de conversa-entrevista amb el Gaspard –per cert que en un dels seus viatges previs a la travessia va conèixer personalment la Mare Teresa de Calcuta–, el qual ens donarà notícia de les seves vivències i la transformació interior que li va comportar aquest itinerari.
 

Us hi esperem!

diumenge, 16 de setembre del 2012

PRESENTACIÓ LLIBRE D’HISTÒRIA A LA BIBLIOTECA ILTURO DE CABRERA



L’Ajuntament de Cabrera de Mar, a través de la regidoria de Cultura, ha impulsat l’edició de l’estudi històric Pergamí llatí, datat en 1353 (Parròquia de Cabrera de Mar): acta notarial de la donació de l’Hort de la rectoria.

Es tracta d’un treball realitzat per Jesús Saéz Martínez, que interpreta, tradueix del llatí i exposa els seus comentaris sobre aquest document, confegint un interessant llibre que aprofundeix en la història de Cabrera de Mar i la seva gent i en la qual el lector hi pot descobrir com era el municipi a l’època, a través de la feina interpretativa que n’ha fet l’autor.

Aquesta obra, publicada dins la col·lecció 'Història', de La Comarcal Edicions, es presentarà a la biblioteca Ilturo de Cabrera de Mar el proper dijous dia 20 de setembre, a 2/4 de 8 del vespre. 

Us hi esperem!


Els assistents a l'acte seran obsequiats amb un exemplar del llibre.

dijous, 13 de setembre del 2012

EN MARXA UNA NOVA COL·LECCIÓ DE LLIBRES D'HISTÒRIA DE LA COMARCAL EDICIONS


Seguint en la línia de remodelació de les col·leccions de La Comarcal, ara li ha tocat el torn a la col·lecció d’història 

El primer volum de la nova col·lecció es presentarà a la biblioteca Ilturo de Cabrera de Mar el proper dijous dia 20 de setembre, a 2/4 de 8 del vespre. 

Es tracta del treball d’estudi històric Pergamí llatí, datat en 1353 (Parròquia de Cabrera de Mar): acta notarial de la donació de l’Hort de la rectoria. 

La interpretació, traducció del llatí i comentaris d’aquest treball, han estat realitzats per Jesús Sáez Martínez. 

El lector hi pot descobrir com era el municipi a l’època, a través de la feina interpretativa que ha fet l’autor.

dilluns, 27 d’agost del 2012

EL RETORN DE "LOS MERCENARIOS"




CÒMIC

Editores de Tebeos (EDT) ha reeditat en la col·lecció Integral el còmic ‘Los mercenarios’, de Carrillo, tot un clàssic de la historieta que molts lectors recordaran haver llegit. L’obra compta amb el pròleg d’Enrique S. Abulí.

Antonio Pérez Carrillo, vinculat al Masnou, és considerat el rei de l’aventura als Mars del Sud. Precisament, aquesta passió l’ha convertit en el major representant del tebeo espanyol especialiitzat en els marcs exòtics.

Los Mercenarios acosta al lector les aventures del capità Tom Rowe, enfrontant-se a pirates ‘moderns’ de tota mena pels Mars del Sud. Dones exhuberants –i dolents per a tots els gustos–, a més de Guillermina, la filla del propietari de la naviliera per qui treballa Rowe, serveixen de contrapunt a aquest mercenari excèptic i valent, acompanyat sempre d’audaços camarades.

El lector recuperarà, gràcies a aquesta obra, una imatge gràfica que molts recorden i d’altres podran ara descobrir-la de nou, una obra, a  més, plenament vigent en els temps actuals. Sortosament, també, amb bon encert editorial, les historietes d’aventures van acompanyades de diversos textos que complementen el coneixement de l’obra.

Autor d’una dilatada trajectòria com a dibuixant de còmic, de l’obra de Carrillo destaca el seu pas per Bruguera, a Joyas Literarias, i personatges com Mr. Toki, Kala-bacín de Damasco, Los Plim..., El Capitán Pantera o El Javanés, entre d’altres.

dijous, 23 d’agost del 2012

ESCRIPTORS

Els escriptors que viuen a Catalunya són catalans que escriuen en castellà (o espanyol, si voleu).

Sota aquest axioma hem de treballar, ni negar ni silenciar: assumir, sumar i enriquir.

Separar la cultura de la política, en alguns casos, és un exercici més necessari que mai, ara mateix.

Sóc independentista i considero que els escriptors catalans que escriuen en castellà són part del nostre patrimoni.

I què?...

PER UN CATALANISME OBERT

El catalanisme, l'independentisme, només funcionarà si és internacionalista i obert, amb una amplitud de mires que fa temps que no es demostra per norma general.

El catalanisme d'aquests paios que juguen al Barca i criden "Visca Catalunya!" o una altra cosa segons qui els paga, no m'interessa.

El que m'interessa, de veritat, és el catalisme que vol construir un projecte propi des del respecte i l'obertura al món.

Si caiem en els mateixos defectes que els 'espanyolitzadors', serem com ells...

ELS LLOPS (MUNICIPALS) SOTA LA PELL DE XAI

Molts dels ajuntaments espanyols –catalans també– dels darrers anys –comparats especialment amb els de la represa de la democràcia–, són els del xanxullo i el més vil descrèdit.

Les ideologies polítiques s'han aparcat a la cuneta per imposar en la majoria dels casos els interessos privats i personalistes. L'imperi de la totxana i el financer han fet i desfet mentre molts guinyols –l'electes que vulgueu però titelles al cap i a la fi– ballaven al so del manubri la canço que més els interessava.

Bona prova d'això són els pactes establerts –presumptament sota l'interès col·lectiu– però que amaguen, en fons i forma, repartir-se el pastís de cada part. 

L'objectiu, en un verb popular, és "pillar"; noble direccionalitat des de la perspectiva individual, que va adjunta amb l'adn humà, però que no encaixa amb la voluntat pretesa d'obtenir el bé col·lectiu.

Així, el ciutadà ha vist –i veu– com uns i altres pacten i se les fan i desfan per arribar a entrar dins els governs, suposadament "pel bé de tots" i la "representativitat majoritària", prometent-nos gaudis i meravelles millors que la vida eterna i al final, passa el més lògic, el que preval és que la vida municipal, en molts casos, esdevé el refugi laboral d'alguns i el negoci d'altres. Els que entren eliminen els d'abans i quan tornin els que hi havia, ho faran amb els d'ara. L'etern cercle viciós.

Una equació senzilla que esdevé en la seva escenificació més patètica quan adversaris de sempre s'asseuen a la mateixa taula, la dels llops, per menjar-se el xai, que és el poble, cuit i amb patates.

En aquest context, al qual ja estem molt acostumats, a ningú li estranyi que hi hagi gent a qui li agradi –en un extrem– l'alcalde de Marinaleda del Campo i els seus col·legues destroyer del SAT. A l'altre, una Plataforma per Catalunya (PxC) que només ha de recollir vots enmig del descrèdit permanent dels  que s'autoanomenen "forces democràtiques". I segurament, si no obrissin la boca, encara tindrien millor rèdit electoral.

Les regles del joc són les que són, ésclar, però negar les evidències porta a l'abisme. Com en una República de Weimar prèvia a l'adveniment del nazisme, l'ou es va covant, els extrems creixen mentre els de tota la vida han esgotat el seu discurs i de res serveix  ja l'excusa de la crisi i que tothom foti la culpa als altres. 

Les idees, la voluntat política, la convicció, com en d'altres temps s'ha demostrat a bastament, poden saltar marcs imposats i convencions de tota mena si hi ha connexió amb el poble. Però aquest és el problema, el final d'un model caduc i un cert abisme que s'entrelluca però que molts es neguen a visualitzar, cap al que avancem a poc a poc i que neix de  la mateixa misèria de la condició humana, un efecte pútrid que cap maquillatge pot amagar.

dimarts, 21 d’agost del 2012

BREVETATS

Fer una bona piulada és un art, alguns les saben fer amb notable encert.

Però també per la brevetat, es cau sovint en el parany de la frivolitat, de l'escriure perquè sí, per ocupar solament espai a la xarxa.

El Twitter ha substituït els blocs perquè demana menys feina i suposa a priori un impacte més ràpid amb menys esforç.

És l'equació de la brevetat mental en uns temps de gran migradesa intel·lectual, en els quals cada cop més, la paraula –reflexió i treball– és substituïda per la imatge no treballada o el pensament autòmatic.

Són temps de brevetat, la mirada a l'abisme, la demostració d'un món que s'acaba en el qual tothom pot dir el que vol i comunicar-ho instantàniament, encara que la majoria de les vegades no serveixi per res, sigui només un miratge.

On estan els intel·lectuals enmig del circ mediàtic digital?

TEMPS DOLENTS, MÉS TRANSPARÈNCIA

Són temps dolents per a moltes coses bones. Són temps de supervivència més aviat, uns moments en els quals veiem (i veurem) desaparèixer moltes coses a les quals estàvem acostumats.

Aquests també són temps en què es demana la col·laboració de les persones per fer moltes coses socials i culturals, però aquells que ho fan haurien de partir que la primera premissa ha de ser la transparència.

En els temps de finals en els quals estem abocats és lícit demanar el suport de la societat, però també és més necessari que mai, per aquest mateix motiu, mostrar obertament els números, els suports, les despeses.

No s'hi val a demanar i després amagar els comptes. Quan es sol·licita ajut, res més lícit que ensenyar la casa i si s'escau, convidar a qui t'ajuda a visitar-la   mostrant-li els enderrocs, per evitar suspicàcies.

dijous, 9 d’agost del 2012

L'OPOSITOR



Foto: Toni Guardiola. / A la BMR de Premià de Mar.

MANEL ALONSO I ELS TORSIMANYS



Quadern dels torsimanys/Cuaderno de los trujimanes, publicat per Germania, és una nova antologia del poeta valencià de Puçol Manel Alonso i Català.

D’entre tots els seus treballs, aquest és el que té una vocació de projecció més universalista, per això els poemes en llengua catalana estan traduïts al castellà, en un senzill pas que permetrà que la veu personal de l’autor de ‘Can Perla’ arribi a un públic molt més ampli.

Aquesta nova experiència literària se suma, a més, a poemes seus publicats en d’altres llengües com el gallec, l’asturià, el portuguès, el basc, l’occità, el romanès, el sard, el croat, l’eslové, l’alemany, l’anglès, el francès o l’italià. “Tot un luxe del qual m’agrada gaudir en privat com si de música es tractara, perquè la poesia és parenta directa de la música quan no esposa amatent”, apunta l’escriptor en el text introductori del llibre.

Textos èdits i d’altres d’inèdits, a dues veus –o millor dit a dues llengües– s’apleguen en aquest condensat i intens volum, que permet el joc de la trasllació i de veure com les altres parles projecten l’obra en l’espai i en el temps, empenten, ajuden a conèixer. Precisament, malgrat Alonso ens avisa al proleg de la traïdoria que pot suposar la traducció, aquest no és el cas, i la possibilitat de poder contrastar algunes de les millors peces d’aquest conjunt del corpus de l‘autor puçolià, fan que en el domini de les dues llengües veïnes es puguin localitzar i absorbir noves formes expressives.

El Quadern dels torsimanys és una nova caixa d’eines literària de Manel Alonso i Català, poeta i escriptor que un dia va començar a escriure preguntant-se per la ‘veu d’un poble’ i que va acabar fusionant-se amb la seva nació primer, i després amb el col·lectiu univeral dels escriptors i la pròpia existència, com es pot constatar en els seus textos.

La poesia aplegada en aquest treball pertany a obres com Correspondència de guerra, Si em parles del desig, Petjagollal, La fulla trèmula de l’ésser, Contrades, Tot escoltant Seven Romances on Poems of Alexander Blok,  de Dmitri Xostakóvitx  i Quadern per a Joan.

També hi ha una llarga nòmina de traductors als quals cal agrair la trasllació de la veu poètica d’Alonso. Ells també són els protagonistes d’aquest nou ‘espectable literari’ que fan possible els torsimanys, reinterpretant els poemes en català.

Alhora, indubtablement, en el llibre s’hi troba el millor Manel Alonso, el que ens parla de la vida, de la mort, de les persones i de la gran comèdia de l’art, la humana en definitiva. Per això, potser, amb tota intencionalitat, un personatge teatral amb màscara dóna forma visual a la portada i ens recorda que tot és pur teatre, evanèscencia, que la vida es fon en la intensitat i alhora en l'immens i efímer poder de cada experiència viscuda, de cada poema, de cada vers.

Albert Calls i Xart

diumenge, 29 de juliol del 2012

CRISI

L'udol dels llops
sobre els bitllets rebregats.

DÍAS DE FUEGO EN LA HABANA

'Días de fuego en La Habana', de Damián Patón,  novel·la publicada per Bohodón Ediciones, tracta el viatge a Cuba d'un escriptor en plena crisi existencial: Moisés Clavijo, però és el pretext per explicar el buit en el qual viuen els personatges que poblen, a la deriva vital, aquesta interessant obra narrativa: 

El buit personal de Clavijo i la frustració personal i col·lectiva del seu país: España vista des de la perspectiva d'una persona que viu a Catalunya. Es planteja, alhora, una gran metàfora del fracàs de projecte que suposa, en sí, el Primer Món del segle XXI, en contraposició amb el Tercer.

El buit del jutge de menors Terré, que ha fracassat des del triomf professional extern, com els seus companys en el viatge que fan a Cuba. Buit personal i sexual, contradicció entre el que fa i el que és, fracàs amb la seva dona que mor, curiosament, un 11M (moment històric no escollit gratuïtament per l'autor).

El buit sexual i la frustració d'Iker. Que aquest personatge sigui basc és una certa crítica que per damunt de la política acaben imposant el seu pes, sempre, els temes personals, els que ens colpegen més durament.

Més buits: buit del transexual cubà Karim; buit del policia Oswaldo; el de la nena cubana que queda embarassada del jutge i que busca diners per tirar cap endavant...

Aquesta és, indubtablement, una novel·la existencial sobre la buidor que viu l'ésser humà, que atrapa el lector des del principi i l'enxampa i sedueix. A més,  amb una certa clau Almodovariana, planteja l'angoixa i la frustració del viure contemporani, lligada amb la recerca de la identitat sexual d'alguns dels protagonistes.

L'autor, Damián Patón, però, ha distorsionat la realitat i amb tints de surrealisme i òptiques tan reals com esperpèntiques, i ens parla del desengany pel propi país i per l'existència humana.

Enmig d'una oferta literària d'encàrreg, en mans dels tecnocràtes que regeixen la majoria d'editorials d'avui en dia i de mercenaris que en la majoria dels casos hi campen lliurament, la novel·la de Patón brilla amb la convicció que la literatura és ser valent i dir les coses.

Les contradiccions dels personatges d'aquesta singular novel·la, són alhora les d'un món a la deriva, sempre a punt del caos, com demostra l'atemptat de Madrid i les últimes ratlles del final del llibre, el que saben fer els bons escriptors de fons: una mirada a l'abisme.

dijous, 7 de juny del 2012

REIVINDICACIÓ D'ANTON ISERN

Aquest diumenge 10 de juny, a les 9'30 del matí, dalt de Burriac, en el marc de la XIII Trobada d'Amics del Castell que es fa a l'emblemàtic monument maresmenc, reivindicaré amb una intervenció la figura del poeta Anton Isern (Alcover, 1883), que va suïcidar-se al castell el dia 3 de juliol de 1906.

Precisament, enguany, Cabrera de Mar ha iniciat un concurs literari –promogut per la Regidoria de Cultura i la Biblioteca Ilturo– que porta el seu nom, després de molts anys que l'obra d'aquest interessant autor  vinculat al municipi quedès en l'oblit.

Durant la meva intervenció al castell explicaré breument la trajectòria literària i vital d'aquest poeta, enterrat al cementiri de Cabrera i el reconeixement que va tenir per part d'intel·lectuals de l'època, entre ells Joan Maragall, el Grup Modernista de Reus o l'occità Frederic Mistral (Premi Nobel).

Isern, de qui llegiré alguns poemes, va ser definit com "poeta pagès,", "poeta camperol" o "poeta salvatge", per l'energia tel·lúrica dels seus versos i una vida intensa que el van dur a un final tràgic.

Més informació a:

http://www.fburriac.blogspot.com.es/

SI TU VOLS, DEMÀ POT SER UN GRAN DIA...



T'esperem 
a la Biblioteca 
Martí Rosselló (BMR) 
de Premià de Mar a les 20h.

dimarts, 24 d’abril del 2012

L'ASSOCIACIÓ DE RELATAIRES EN CATALÀ (ARC) I LA COMARCAL EDICIONS, AMB LA MARATÓ PER LA POBRESA DE TV3


‘Poemes per a la Marató’ és un llibre que inclou l’obra de 150 autors dels Països Catalans, que va acompanyat d’un CD amb l’obra gràfica dels artistes que van il·lustrar els seus poemes. Els beneficis de la seva venda es destinaran a la Marató de la Pobresa que promou TV3 el proper 27 de maig. 

El projecte, impulsat per La Comarcal Edicions i l’ARC neix de la passada Marató, quan prop de 300 escriptors  i artistes van aportar la seva obra, en el marc d’un projecte solidari de l’ARC per col·laborar en la Marató de TV3, en aquest cas dedicada a la regeneració i trasplantament d’òrgans i teixits.

L’edició del llibre que recull els poemes i el CD amb l’obra gràfica, s’edita ara a través del micromecenatge. I els beneficis obtinguts es destinaran a la nova Marató, en aquest cas dedicada a la pobresa.

Pots col·laborar amb aquest projecte entrant a la secció de micromecenatge de www.lacomarcaledicions.com i reservant exemplars dels llibres a través de la xarxa.

Més informació als espais web de: 


La Comarcal Edicions 


Foto: Núria López.

divendres, 20 d’abril del 2012

RECORDATORI: NIKOSIA + POETES DEL MARESME

Avui a les 21h a Can Lleonart (Alella), NIKOSIA + POETES DEL MARESME (Núria López, Montse Assens, Maria Antònia Grau, Joan Carles Gonzàlez Pujalte i Marcel Riera).

Us hi esperem!

dimecres, 18 d’abril del 2012

MÚSICA + POESIA. DIVENDRES 20, 21h. ALELLA



La música de NIKOSIA i la veu de cinc POETES DEL MARESME.

Divendres 20 d'abril, a les 21h, a Can Lleonart, dins el Festival ESPAIS DE POESIA.
 
L’espectatcle sintetitza la música i les lletres de la formació de folk alternatiu liderada per l’escriptor Francesc Miralles, Nikosia, molt vinculada a la comarca i la veu de cinc poetes del Maresme: Núria López (Cabrera de Mar), Montse Assens (Premià de Dalt), Maria Antònia Grau (Premià de Mar), Joan Carles Gonzàlez Pujalte (Mataró) i Marcel Riera (Premià de Dalt), autor aquest darrer guardonat amb el Premi Carles Riba 2011.

dissabte, 7 d’abril del 2012

NIKOSIA + POETES DEL MARESME


 El Festival ESPAIS DE POESIA d’Alella comptarà el proper divendres 20 d’abril, a les 21h, a Can Lleonart, amb el muntatge NIKOSIA+POETES DEL MARESME.

L’espectatcle sintetitza la música i les lletres de la formació de folk alternatiu liderada per l’escriptor Francesc Miralles, Nikosia, molt vinculada a la comarca i la veu de cinc poetes del Maresme: Núria López (Cabrera de Mar), Montse Assens (Premià de Dalt), Maria Antònia Grau (Premià de Mar), Joan Carles Gonzàlez Pujalte (Mataró) i Marcel Riera (Premià de Dalt), autor aquest darrer guardonat amb el Premi Carles Riba 2011.

Els temes de Nikosia s’entrellaçaran amb la lectura dels poetes en un acte presentat per l’escriptor Albert Calls.

Aquesta proposta, a més, neix dins el festival ESPAIS DE POESIA d’Alella, amb la voluntat de ser itinerant per d’altres localitats de la comarca i comptant que cada cop que es faci s’incorporaran noves veus poètiques del Maresme.

Us hi esperem!

dijous, 29 de març del 2012

EL CRIT I LA PARAULA ENTRE NOSALTRES

Valeria-Pujol

Hi ha un eix que travessa tota la trajectòria de Valerià Pujol (Premià de Dalt, 1952-1992): el compromís de l’intel·lectual amb el món en el qual viu i amb la seva obra literària. Pujol sintetitza com ningú l’escriptor rigorós, al marge de qualsevol tendència de mercat, que sap que cada llibre nou és un graó en la seva evolució personal; però també la consciència cívica i política com a brúixola permanent. 

En el nord que va guiar la seva vida hi ha el sindicalisme, en defensa dels drets laborals i els de l’escriptor, quan no estaven ni reconeguts. Va ser, a més, un membre històric dels primers temps de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya (CONC), que té els seus orígens a les trobades clandestines que es feien a casa seva, a Premià de Dalt; moments perillosos de multicopista al celler i Guàrdia Civil.

 Hi ha el Valerià Pujol polític, l’intel·lectual que no vol viure amagat a la torre d’ivori, que combat des de la trinxera local, conscient que la lluita abasta un radi d’acció més gran. Ell és el personatge cívic que defensa, des de la cultura o la política, la identitat del seu Maresme on neix i viu. Si hi ha algú que creu i projecta el territori des del primer moment en què es comença a desplegar l’autogovern per tot el país, és ell. 

Membre de la Comissió Política Nacional (CPN) d’Iniciativa per Catalunya (IC), participa amb empenta i tenacitat en l’arrencada d’aquesta formació política per la qual va ser candidat al Senat i regidor a l’Ajuntament de Premià de Dalt. És el Valerià que viu amb intensitat el trajecte de la clandestinitat cap a la represa de la democràcia. 

Hi ha també el Valerià Pujol professor i mestre, el que transmet el coneixement literari des de les aules, el que provoca la necessitat d’escriure, de trencar les barreres de repressió i accedir a un coneixement vetat i silenciat durant anys. Al que va ser la seva feina quotidiana a l‘Institut Jaume Almera de Vilassar de Dalt, cal afegir-hi l’activista cultural i literari, creant el Grup de la Font del Cargol, promotor incansable d’incomptables propostes culturals, editor de llibres, organitzador de lectures de poesia… 

En tots els seus camps de batalla, en Valerià va ser per damunt de tot un gran seductor capaç de convèncer i arrossegar-te cap al nord ideològic que un món millor és possible si un s’ho creu i s’hi encamina. 

Per tot això i molt més que molts d’altres podrien afegir-hi, encara queda en els que el vam conèixer i seguir una part del seu mestratge i convicció. Ens ha deixat el seu clam, que encara perviu implícit en el crit i la paraula que dona títol al seu primer llibre de poemes, publicat el 1973. 

Albert Calls. 

FOTO: De vacances (1984).