ENTREVISTA A L'ESCRIPTOR XAVIER GUAL

TRIBUNA Maresme. 

Entrevista a l’escriptor Xavier Gual, autor de El gat que va perdre els bigotis

(Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2010).

“Quan acceptem que

els animals tenen

sentiments, serem

més humans”

Xavier Gual (Barcelona 1973). Llicenciat en filologia catalana. Com a escriptor ha publicat les novel·les Els tripulants (2001) premi Ribera d’Ebre i Ketchup (2006) traduïda al francès i a l’italià. També els reculls de narracions Delirium tremens (2001) premi Mercè Rodoreda i Estem en contra (2007) premi Pere Quart d’humor i sàtira. Treballa com a professor de secundària, també com a periodista, amb articles a l’AVUI i al programa La segona hora de RAC1. Va ser redactor a TRIBUNA Maresme quan era setmanari i tot just acaba de publicar El gat que va perdre els bigotis, un llibre on els protagonistes són els animals de companyia.

Quina història descobriran els lectors a ‘El gat que va perdre els bigotis’?

La d’en Rufus, que encarna la figura del gat adorat per la seva mestressa, que no ha sortit mai de casa i que la primera vegada que ho fa es perd, en aquest cas a l’aeroport de Barcelona. En Rufus podrà comparar la seva vida amb la que tenen una gata i un conill que fa temps que viuen abandonats i s’espavilen per sobreviure a les amenaces del món exterior.

Per a quin públic lector està pensat el llibre?

Un lector adult que vol aprendre i millorar el seu coneixement del català o simplement passar una bona estona. Els requisits d’aquesta novel·la són especials. Pertany a la col·lecció ‘VEUS Lectures’ de Publicacions de l’Abadia de Montserrat. En català hi ha manca de material d’aprenentatge que reforci la part més teòrica. El llibre també inclou un CD en format MP3 perquè es pugui escoltar la història sencera i practicar la fonètica.

És un tipus de narrativa diferent del que habitualment escriu?

Crec que manté les constants de totes les meves obres, per tant l’humor i la crítica social no hi falten. No obstant la dificultat principal d’escriure aquesta novel·la ha estat les limitacions de nivell, com per exemple que només podia utilitzar les formes dels verbs en present i un vocabulari reduït. D’altra banda és la primera vegada que els protagonistes són animals de companyia (gats, conills i gossos), i això m’ha permès experimentar amb un tipus de relacions diferents. 

Quins valors es desprenen de la història?

Les faules sempre han servit per dir aquelles coses que si ho fessin els humans ens semblarien massa explícites, tan per a infants com per a adults. En determinades situacions el comportament animal és idèntic al nostre. La por, la recerca de la felicitat a través d’una vida confortable... El dilema de conservar la dolça rutina o el d’arriscar-se a l’aventura per guanyar-se el plat a taula. En Rufus i els seus companys de l’aeroport són totalment contraposats però necessiten, al capdavall, ajudar-se. 

Ha tingut o té gats, vostè?

Sí. Quan vivia amb els meus pares. En recordo un que es deia Súper, el pobre el vam acollir de petit perquè algú li havia tirat una pedra i havia perdut un ull. És el gat més valent he que conegut. Quan ja era molt vell un dia va marxar i ningú el va veure mai més. Encara que la llista de mascotes ha estat llarga ara només convisc amb la meva dona, el meu fill i un canari de concurs. Del gat sempre m’ha agradat aquest posat de murri, que sembla que observi la vida amb la calma d’un jubilat com qui se’n fot de tot per sota dels bigotis. Per als gats aventurers set vides encara són poques. Un gat, si vol, s’espavila i és capaç de mantenir un lligam estret amb els seus amos, però també busca la seva independència. Quants humans no voldríem compaginar les dues coses?

Escriure sobre els animals demana entrar dins la seva manera de ser?

Com qualsevol personatge, si vols que sigui versemblant. Entrar dins la psicologia dels personatges és una de les coses més excitants de l’ofici d’escriure. Crec que l’èxit d’un escriptor és la de fixar-se amb la realitat que vol explicar. Sempre he estat molt observador. També dels gats, o del gos policia que vigila l’aeroport. Tots els animals que surten a la novel·la tenen la seva manera de ser. En Rufus és poruc i insegur, en Kitty és un conill japonès irònic i rondinaire o en Xarli, un gos policia, obedient i agressiu.

La societat tracta bé els animals domèstics. Encara falta molt camí per a recórrer?

A la gent se li encongeix el cor quan veu patir un animal, a vegades més que amb els humans. D’altres, però, encara paguen una entrada per veure com en maten. Tots els mals del món es mantenen perquè xoquen amb els negocis. Els animals tampoc hi escapen. Potser quan acceptem que també tenen sentiments i que poden patir tant com nosaltres, potser aquell dia estarem més a prop de considerar-nos humans.

ENTREVISTA A LA PRESIDENTA DE LA FUNDACIÓ TECNOCAMPUS, ALÍCIA ROMERO

TRIBUNA Maresme.


“Hem de basar el nostre model econòmic
en la innovació, la creativitat i el talent”


La presidenta de la fundació TecnoCampus Mataró Maresme (TCM), Alícia Romero, explica en aquesta entrevista algunes de les directrius d’aquest nou project que va inaugurar-se el passat dijous 3 de novembre, amb la presència de la ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmèndia. TCM és la nova punta de llança de la capital de la comarca en tecnologia i coneixement, que alhora ha de ser un important dinamitzador de promoció econòmica. EN l’entrevista, Romero també ens explica algunes de les claus del fòrum INNOVA 360º.

TecnoCampus (TCM) inaugura en un moment que la situació econòmica és la prioritat. El nou parc generarà llocs de treball, és evident, però quines espectatives tenen en aquest aspecte?

El TecnoCampus és el resultat d’una planificació a anys vista per part de moltes persones, entre les quals vull destacar l’exalcalde de Mataró, Manuel Mas i la primera presidenta de la Fundació TCM, Pilar González. El fet de pensar-ho fa més de 10 anys ha fet possible que avui estem ja treballant en un nou model econòmic més basat en el coneixement, fet que ens ha d’ajudar a generar riquesa i llocs de treball en el territori. És difícil donar xifres concretes, però ja d’entrada unes 300 persones treballen a les empreses i institucions que han firmat compromisos en ferm per instal·lar-se a les dues torres empresarials del parc.

La formació que ofereixen els centres universitaris de TCM s’adapta a la demanda del mercat? Parteix d’aquesta demanda?

Aquesta és la intenció. El que volem no és tenir com més estudiants millor, sinó que els que tinguem estudiïn graus o màsters que els serveixin per ser més competitius en el mercat laboral, i alhora satisfer demandes del mercat. L’exemple més clar és el nou gran d’Infermeria posat en marxa aquest curs, en els propers 10 anys caldran 25.000 infermeres a Catalunya.

TCM aporta un nou eix de centralitat a Mataró i al Maresme. La proximitat a Barcelona també és un dels factors importants del parc. Quina relació s’establirà amb la capital de Catalunya?

Clarament Barcelona és una oportunitat, no una amenaça. Per tant, treballarem per aprofitar els avantatges que ens genera aquest factor. Al capdavall, som part de la gran Barcelona, i ja estem encetant línies de col·laboració amb la capital. Fa unes setmanes varem entrar a formar part del BCN Triangle Econòmic, per exemple. I de manera semblant, la proximitat amb Granollers i el Vallès Oriental resulta d’una gran importància que cal saber aprofitar. En aquest cas, també fa mesos que hi treballem.

Amb el parc, Mataró ha creat una nova àrea de la ciutat per la qual hi passaran moltes persones i demandarà serveis, públics i privats. Quina previsió tenen del creixement de la zona al voltant del TCM?

La crisi ha alentit plans de desenvolupament urbanístic com els del propi sector del Rengle i també els d’Iveco-Pegaso, però no tenim cap dubte que tot el front marítim, així que es recuperi una mica el marc econòmic, serà un nou espai de desenvolupament social i econòmic de la ciutat. Tenim previstes zones residencials amb equipaments i espais pel terciari, reforçant així la convivència d’usos.

D’altra banda, en aquests moments de globalització, quina relació establirà el TCM amb el món, amb el mercat internacional?

La internacionalització és una de les línies estratègiques del parc. Cal no obstant reforçar aquesta mentalitat global, i ho estem fent. Per una banda, en l’àmbit dels estudis universitaris amb convenis amb universitats estrangeres, potenciant la mobilitat d’estudiants i professors o per exemple amb el nou Màster en Emprenedoria i Innovació, que imparteixen professors d’arreu d’Europa, tant acadèmics com professionals i emprenedors. També en l’àmbit empresarial estem treballant per aconseguir intercanvis entre incubadores perquè els nostres emprenedors realitzin experiències a altres països. Aquesta és la línia que volem seguir.

Els emprenedors, el coneixement i les noves tecnologies, són els puntals d’aquest equipament. Són també la clau en el creixement econòmic de Mataró i el Maresme?

Així ho creiem i la situació actual no fa més que reforçar aquesta creença. Hem de posar el coneixement en el centre de l’economia. Hem de basar el nostre model econòmic en la innovació, la creativitat i el talent. Per aquest motiu l’equip de govern de la ciutat, amb l’alcalde, Joan Antoni Baron al capdavant, no ha volgut alentir les obres del parc com alguns suggerien, tot el contrari, de manera decidida ha volgut continuar amb aquest projecte clau que permetrà transformar el nostre model econòmic.

TCM serà un espai dinamitzador de propostes. La cultura també hi serà present?

Obviament, la cultura com podria estar absent d’un projecte que té en la universitat un dels seus puntals? Sense anar més lluny, només cal fixar-se en la programació del centre de congressos del parc aquestes primeres setmanes: s’hi ha celebrat des dels Premis Blocs Catalunya, fins a un homenatge al poeta Federico García Lorca.

El sector privat ha encaixat bé amb el projecte de TCM?

Per ara hem tingut una gran acollida tant per part d’empreses que han volgut ser des del primer dia al parc, llogant espais, com de firmes que han apostat per celebrar actes al nostre centre de congressos, entre ells grans empreses com CatalunyaCaixa, el BBVA o Menarini Diagnósticos. Per tant, i sabent que ens queda molt camí per fer, la valoració és positiva.

FÒRUM INNOVA 360º

Parlem del fòrum INNOVA 360º. Podem dir que ja s’ha consolidat aquesta proposta?

L’Innova 360º és un marc de diàleg entre empreses i emprenedors i alhora un espai de trobada ciutadana. En aquest sentit creiem que sí, que s’ha consolidat.

Quines novetats presenten aquest any?

La programació s’està acabant d’enllestir, però sens dubte el fet que per primer cop se celebri l’Innova 360º a la nova seu del TecnoCampus ja serà un al·licient perquè tots els públics als quals ens adrecem ens visitin. Aques any, per ser el primer que celebrem al parc, dedicarem gran part de la programació a parlar dels sistemes d’innovació als territoris i del paper dels parcs en aquests. A més, serà el primer any que portem a terme la Nit amb Visió conjuntament amb la FAGEM i, per aquest motiu, entregarem alguna categoria nova pel què fa als premis. Esperem que aquests dies serveixin per fer xarxa entre emprenedors, estudiants, investigadors i empresaris.

Foto: TCM.

ENTREVISTA A FEDERICO TRILLO (PP)

TRIBUNA Maresme.

“L’entesa entre Catalunya

i Espanya és una necessitat”

El dirigent històric del PP, Federico Trillo, va ser a Mataró el passat 4 d’octubre, en companyia dels militants locals d’aquesta formación política. Trillo és un polític de dilatada trajectòria. Va ocupar els càrrecs de president del Congrés dels Diputats i va ser ministre de defensa. També, el 2006 i en nom de la seva formació política, va ser qui va interposar recurs d’inconstitucionalitat contra diversos preceptes de la Ley Orgánica de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Vam poder parlar amb ell sobre la seva percepció de la situación política i la relació entre Catalunya i Espanya.

Ara que està al Maresme, on van néixer les consultes sobiranistes, com les percep des de fora de Catalunya?

És un moviment minoritari, marginal. Són consultes il·legals, però pacífiques. L’entesa entre Catalunya i Espanya és una necessitat. L’independentisme no condueix a port segur, és un desastre per a Catalunya. La inmensa majoria no han anat a votar. És la confusió del PSC i del tripartit. A Catalunya, és un gran engany. Ningú discuteix que el PP dóna una resposta positiva a aquest moment. Anar amb el PP és anar sense una necessitat d’aventures. 

El PP, doncs, ha trobat finalmente la seva línia política a Catalunya?

Catalunya té una gran oportunitat de trobar-se amb si mateixa. S’han de respectar les regles del joc i no s’ha de forçar res. El PP és una força inèdita a Catalunya. Hi haurà un nou govern a Madrid i volem ser decisius, tenir una nova oportunitat de governar. Tenim un equip molt renovat. I els companys de Catalunya se senten ofesos quan no se’ls considera catalans. 

Quins objectius es plantegen a Catalunya?

Ser decisius. Entrar al nou govern, com estem governant al País Basc. El PP modera els excessos dels uns i dels altres, ocupa el centre, la frontissa, l’equilibri. 

Vol dir que es tornarà “a parlar el català en la intimitat”, com en l’epoca d’Aznar?

En el tema de l’Estatut nosaltres hem estat exclosos del procés i la sentència del tribunal constitucional ha estat amb majoria socialista. 

Però la relació entre Catalunya i Espanya no passa pels seus millors moments.

Ha d’acabar l’allunyament. Jo a Catalunya em trobo com a casa. Però s’ha d’acabar que hi hagi persones que se sentin dolgudes i desplaçades, no és manera de persones civilitzades, lliures i democràtiques. 

Com veu la situación del PP a Mataró?

En un moment de creixement del PP a Catalunya. A Mataró subratllo el pla del front marítim, plantejat pels meus companys. Som branques del mateix tronc comú. 

L’economia és el gran problema de l’Estat?

Contrasta com els anys de gestió del govern van en paral·lel amb la destrucció de treball i el dèficit. No hem d’inventar-nos res els del PP. Amb el govern actual el país està enfonsant i amb nosaltres creixia. Quan més aviat siguem decisius per a Catalunya, millor. Ara anem a pitjor i cada dia serà una ruïna. La base és la confiança i Zapatero genera desconfiança general en tot. La situació és molt greu i molt urgent. Demanem eleccions generals per acabar la sagnia. Fins i tot des del seu propi partit els ho demanen. 

Fa uns dies, el líder del seu partit, Mariano Rajoy afirmava que hi hauria gent del PSOE que els votaria.

Els militants del PSOE tenen una decepció profunda, estan confosos i abandonats. 

Hi ha com una obsessió des de determinats sectors per retallar poder a les autonomies.

El PP Governa a Galícia , València i d’altres comunitats. I a qui governa en aquests comunitats no se li pot culpar dels mals governs centrals i autonòmics. Cal avançar cap a una etapa de coses fructíferes i de benestar. Una altra cosa és el debat de les articulacions de l’Estat. Si el problema és el tema econòmic, cal asseure’s i parlar-lo.

ENTREVISTA A SERGI CENTELLES, FILL DEL FOTOPERIODISTA AGUSTÍ CENTELLES

TRIBUNA Maresme.

“Els passats sis mesos hem tingut mes exposicions 

i reconeixements que en tota la vida del meu pare”

L’edifici Els Vienesos, del Masnou, mostra fins al 22 de novembre l’exposició ‘Agustí Centelles, fotoperiodista’, centrada en l’obra d’Agustí Centelles (1909-1985). És considerat un dels pioners del fotoperiodisme modern a Europa i les seves imatges són les més representatives i famoses de la Guerra Civil. Se l’ha arribat a posar al costat de fotoperiodistas com Robert Capa. Centelles i la seva família estan vinculats al Maresme a  través de Premià de Mar. Parlem del seu llegat i obra amb el seu fill Sergi i de la polèmica que va suscitar la controvèrsia pel fons fotogràfic entre  Generalitat i Estat.

Quina part del fons d’Agustí Centelles es mostra a l’exposició del Masnou?

Una selecció d’obres positivades dels negatius originals, que vaig positivar jo mateix fa anys.

I de cara a un futur, on s’anirà exposant el fons? 
Aquesta exposició ha estat itinerada, recentment,  a Mataró i Lloret.  Està a disposició de tots els Consells Comarcals de Catalunya i diferents ajuntaments, la cedim de manera gratuïta. Tenim resposta de Vilassar de Dalt, Gandesa i l’Hospitalet de Llobregat.

Quina accessibilitat té l’arxiu? Els experts el poden consultar? Es mostra amb exposicions puntuals?

L’arxiu fotogràfic històric d’Agustí Centelles en els negatius originals va ser dipositat al Centro Documental de la Memoria Histórica, ens del Ministerio de Cultura que prepara diferents exposicions i posar tot l’arxiu a disposició de tothom al “núvol”.

De tot el conflicte per la pugna de l’arxiu entre Generalitat i Estat n’ha quedat un mal regust. Quina ha estat la seva posició?

La nostra posició va quedar definida en una carta oberta a tota l’opinió pública que vam enviar a tots els mitjans de comunicació i està penjada al nostre bloc.

http://centellesosso.blogspot.com

Però potser una part de l’opinió pública no ho ha entès i ha determinat que han primat els interessos econòmics.

Els interessos econòmics no han estat determinats en cap moment,  el que ha decidit l’operació ha estat la manca de voluntat política d’àmplia difusió i màxim reconeixement institucional. Les ràpides negociacions amb la Fundació Vila Casas i l’Ajuntament de Barcelona, són un clar exemple de la manca d’importància del aspectes econòmics.

Ha faltat sensibilitat de les institucions per preservar l’obra d’Agustí Centelles?

Sí, exceptuant la col·locació d’una placa a la seva memòria per l’Ajuntament de Barcelona en el seu estudi del carrer Ciutat de Balaguer.

L’obra del seu pare està tenint, al final de tot aquest procés, el reconeixement que es mereix?

Durant els passats sis mesos hem tingut mes exposicions i reconeixements que en tota la vida del meu pare.

Quins records li queden de la vessant de fotoperiodista del seu pare?

L’honestedat, compromís, gran professionalitat,  gran humilitat i sentit de justícia i la decepció que l’únic reconeixement que va tenir en vida li va arribar l’any 1984, al rebre el Premio Nacional de Artes Plástica en Fotografía, que li va concedir el Ministerio de Cultura. Ell l’esperava més proper.

La relació dels Centelles amb el Maresme de quan ve?

Els anys 30 va fer un reportatge sobre l’exportació de patates a Anglaterra. Li va plaure molt el clima i la llum d’aquesta comarca. La seva esposa volia tenir casa i hortet (el concepte del President Macià) i la comarca del Maresme va ser el lloc escollit. Tota la família Centelles viu a Premià: avis, fills i néts.

- Fotografia d'Agustí Centelles: col·lecció particular família Centelles i Martí.

-  Fotografia dels germans Sergi i Agustí Centelles: Agustí Centelles i Molinero.

WWW.PUZLE.CAT

En Carles Molins ha penjat a la xarxa la seva excel·lent proposta literària com a editor d'interessants autors i autores.

No us la perdeu: www.puzle.cat.

UN ARTICLE DE MANEL ALONSO

MEMÒRIES DIGITALS ARA EN PAPER

Per Manel Alonso

Albert Calls i Xart és un rara avis en els temps que corren, un individu hiperactiu i polifacètic que nodrix la seua caldera, que no la seua butxaca, amb tot un seguit d’interessos que el fan moure en diversos camps amb una gran energia i dedicació. Així, qui escriu l’ha pogut veure treballar com a agitador cultural, editor de fanzines, llibreter, editor literari, narrador, poeta, periodista i blogaire.
 

El seu univers té un centre físic al voltant del qual gira tota la resta: Cabrera de Mar i la comarca del Maresme. D’alguna manera, m’atreviria a dir que el Maresme o allò que passa al Maresme és la mesura amb la qual Calls registra el batec del món. És més, Albert Calls intenta arribar a l’universal a través d’allò que li és més pròxim.
 

Calls és un home del seu temps, els temps de l’era digital: porta des de fa cinc anys en dansa uns quants blogs i participa en diverses xarxes socials. S’està parlant molt de la qualitat literària dels textos que se’ns oferixen a través dels blogs; segons diuen, l’oportunitat d’immediatesa i la desaparició d’intermediaris entre el creador i el lector són uns valors positius perquè fan possible l’aparició d’uns textos més frescos i directes; que els blogs junt amb altres elements digitals estan revolucionant el món editorial.

La meua opinió és una altra, la literatura necessita d’elaboració i reelaboració, un text literari necessita un temps també de repòs. Que la revolució digital en el món editorial pot afectar més el continent que el contingut. I que el format de paper encara ens resulta atractiu i està més prestigiat. Com a mostra un botó: el veterà blogaire Albert Calls ens ofereix ara en format de llibre els textos que durant cinc anys ha anat publicant en el seu blog El Quadern d’Albert Calls. Un llibre que subtitula Memòries digitals i companys de viatge i que ha publicat enguany l’editorial Clavell Cultura. De fet, aquest volum es llig com un dietari.
 

Els textos que apareixen en format paper no són exactament els que aparegueren en el seu moment en el blog, han estat revisats i fins i tot alguns reelaborats, això sí, intentant no perdre la frescor amb què van nàixer. En les diverses entrades d’aquest dietari, que fou abans digital, ens anem trobant les diferents cares d’Albert Calls, el lector voraç amant dels llibres que ens deixa l’apunt crític de la seua darrera lectura, el periodista que durant anys ha estat explicant al seu lector la realitat vital del Maresme, eixe centre físic, però també espiritual del qual els parlava en un principi; l’agitador cultural, el narrador, l’assagista que ens oferix petits artefactes en els quals reflexiona sobre present i futur, el memorialista en qui he trobat el Calls més emotiu.
 

Les entrades majoritàriament són curtes, directes, sintètiques, amb una gran economia de pirotècnia verbal. El Quadern d’Albert Calls està pensat com un instrument tranversal per a explicar des d’un punt de vista subjectiu un temps i un espai concrets. Una eina on he trobat l’Albert Calls molt còmode i a gust literàriament parlant.

- Pots trobar aquest article al bloc de Manel Alonso i a la revista digital Pica'm:
 

http://manelalonso.blogspot.com/2010/10/memories-digitals-ara-en-paper.html

http://picam.info/picalullet/memories-digitals-ara-en-paper/?s=albert%20calls

EN MARXA EL PROTOCOL COMARCAL D'ATENCIÓ A LA INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA DE RISC

"La Clau".

En marxa el Protocol Comarcal d'Atenció

a la Infància i Adolescència en Risc

El document ha estat elaborat pel Consell Comarcal del Maresme (CCM) per millorar l’atenció al menor.

La presentació del Protocol Comarcal d’Atenció a la Infància i Adolescència en Risc del Maresme, el passat 29 d’octubre a Mataró, va comptar amb l’assistència de 180 professionals d’àmbits com la seguretat, la justícial, l’educació, la sanitat i els serveis socials.

El document elaborat pel CCM pretén ser una eina bàsica que permeti atendre d’una forma integral els casos d’infància i adolescència en risc. Mitjançant l’eix central que anomenen DIN (Detenció-Intervenció-Notificació), l’objectiu principal és el de millorar l’atenció al menor fent que els professionals dels diferents àmbits que intervenen en el procés treballin de forma coordinada, compartint criteris, indicadors, models i circuits.

A més, el Protocol s'ha desenvolupat electrònicament en un espai web del Consell Comarcal, per tal de donar a conèixer el circuit establert a la comarca. Es tracta d’un espai obert a tothom, a excepció d'una zona  restringida per a l'ús dels professionals. En aquest web es pot trobar un extens apartat dedicat als recursos locals en matèria d'infància i joventut creat en col·laboració amb els serveis municipals on es pot localitzar, municipi per municipi, informació sobre escoles bressol, escoles, instituts, ludoteques, casals de joves i serveis sanitaris, entre d’altres.

El Maresme és la tercera comarca de la província de Barcelona que disposa d’un Protocol Comarcal, i el segon que l'ha elaborat a partir d'un treball en xarxa de tots els professionals implicats.