MISTERIS DE BARCELONA

‘La vident de la lluna plena’, d’Isabel del Río, novel·la publicada per Columna, té tos els ingredients per ser una lectura d’aquest estiu i per a molts més: t’atrapa i t’acosta a la Barcelona que l'autora tan bé coneix.

Punt de partença: la Laia, una metgessa barcelonina de 32 anys acaba de perdre la mare. Entre els records familiars troba una capsa amb un escrit enigmàtic, una antiga fotografia on apareix la seva mare envoltada de persones que semblen disfressades de mags i vidents i una carta del tarot.

Guiada per la baralla del tarot de la seva àvia, començarà la recerca per una Barcelona fosca i màgica, sentint la presència d’un home capaç de dominar-la i abocada a un viatge per resoldre misteris que afectaran la seva vida. I no donem més spoilers!

La presència immanent de les cartes del tarot en els capítols del llibre determinen el ritme d’aquesta història, escrita per una autora que té ja molt d’ofici en la narrativa, que sintetitza amb habilitat gèneres i que enxampa de totes passades al lector. Recordem només els seus títols ‘Casa de títeres’ o la bilogia ‘La casa del torreón’.

‘La vident de la lluna plena’, a través del desplegament de les cartes del tarot, convida als lectors a fer un enigmàtic recorregut. I ho fa amb un llenguatge actual i els codis de les millors sèries televisives que ens enganxen. No se m’acut una lectura millor per als dies de vacances d’aquest estiu calorós en excés.

Isabel del Río és també activista cultural i impulsora de l’editorial Otros Mundos, des d’on impulsa la narrativa de gènere fantàstic en tota la seva amplitud, l’espai en el qual se sent més còmoda.

I un fragment del llibre de tastet:

“Només una cosa era clara: la meva família s’havia vist involucrada en una societat secreta que suposadament havia aturat l’activitat després d’un succés tràgic.

Després de tot el que havia passat, havia decidit deixar de banda els meus prejudicis per trobar la veritat. Ara, més que mai, necessitava respostes a les meves preguntes... Per què la meva família s’havia ficat a la Mà de Mides? Què havia passat que ho havia canviat tot? Per què la meva  mare havia marxat? On era el meu pare? I per què ara la meva mare volia que sabés la veritat?

Vaig decidir que només podia seguir les pistes. I en aquesta ocasió la pista era Els Quatre Gats".