'ALTRES VEUS, ALTRES ÀMBITS' DE LA NARRATIVA NEGRA

Alrevés ha publicat una nova antologia, ‘Diez negritos’, en aquest cas dedicada a les noves veus del gènere negre espanyol.

En línia amb la forta aposta que aquest segell ve desenvolupant per donar espais  a la literatura de gènere negre, ja es pot dir que són un pilar fonamental de les noves generacions d’autors en català i en castellà. Són veus que configuren un panorama de narradors i narradores que tenen moltes coses per dir, contextualitzades a més en els temps que vivim i amb els codis d’uns moments influenciats pels canvis socials imposats per les noves tecnologies i el poder, en les nostres vides, de les sèries televisives.

No fa massa anys, parafrasejant Larra: “Escriure novel·la negra a Espanya era plorar”. Sortosament, la cosa ha anat canviant per a bé, s’han creat festivals que divulguen obres i autors, han nascut segells i editorials i s’han impulsat nombroses traduccions d’obres estrangeres, mentre el gènere s’imbricava de ple en el cinema i la televisió... símptomes aquests que volen dir que el públic existeix.

Amb la consciència que s’ha viscut també una comercialització excessiva del gènere (fer diners sol anar en paral·lel a renúncies en la  qualitat) i amb el perdó dels especialistes per fer un diagnòstic tan senzill d’un fet complex, aquells que creuen en la narrativa negra del nostre territori ens continuen regalant bons llibres.

I aquest és el cas de ‘Diez negritos. Nuevas voces del género negro español’, a cura d’Àlex Martín Escribà i Javier Sánchez Zapatero, que m’agafeu llegint en aquests moments i que mostra que tenim bons autors ben a prop i un gran camí per a recórrer.

Invocant amb el títol Agatha Christie, però molt més enllà en les coordenades temps i espai, l’antologia 'Diez negritos' recull el bon treball de Jordi Ledesma Álvarez, Alexis Ravelo, Claudio Cerdán, Carlos Zanón, Víctor del Árbol, Susana Hernández, Aro Sáinz de la Maza, Jorge Navarro, Berna González Harbour i Toni Hill.

El lector trobarà en les seves històries una narrativa de gènere negre que ens parla de l’ara i de l’aquí, retratant des de la seva perspectiva qui som, d’on venim i cap a on anem, si és que anem cap algun lloc.

I per acabar, citar només un fragment del pròleg, que parla molt clar:

“Y es que quizá Manuel Vázquez Montalbán tenía razón. Hace treinta años, el intelectual barcelonés afirmaba que el futuro de la novela negra era dejar de ser literatura de género. No le faltaba razón, aunque no a cualquier precio. No podemos quedar en manos de taxonomías confusas y mercantilistas, de clasificaciones de personas muy alejadas del saber literario. A pesar de que el talento de los grandes escritores está muy por encima de falsas etiquetas, no podemos permitir que el término ‘novela negra’ pierda toda identificación y significación. La antología que el lector tiene entre manos pretende luchar contra ese oceánico y disperso mercado editorial, para que la novela negra continúe existiendo con sus señas de identidad, su excelente salud y sus innumerables lectores”.