Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris De llibres.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris De llibres.. Mostrar tots els missatges

dilluns, 15 de setembre del 2014

MENJAR 'SA I CATALÀ' ÉS POSSIBLE


‘Sa i català’, publicat per Ara Llibres, amb pròleg de Carme Ruscalleda, és un projecte ideat i dirigit per l’escriptor Francesc Miralles, en el qual hi ha participat molta gent i qui signa aquest text. De fet, és un llibre on l’autoria és el de menys; el de més és del que parla: el ric univers dels productes de la nostra terra. I el que volem és convidar a la gent, en clau divulgativa, amb una mirada senzilla i a voltes divertida, a conèixer-los, acostar-s’hi, cuinar-los, tastar-los, investigar i accedir a la nombrosa informació que tenim a l’abast, sovint fruit de la convicció i la passió. N’hi ha molta però en caldria molta més encara!

Amb aquest llibre també volem fer un homenatge a les institucions, persones, col·lectius i entitats que aposten pels productes de la terra. Un itinerari que no és mai fàcil, però que ens ajuda a menjar millor amb productes cuidats que vénen de la tradició, amb els quals es poden experimentar també noves vies culinàries, però que mai cal deixar de banda.

Jo acabava de fer un reportatge sobre els pèsols de Llavaneres per a la revista ‘Descobrir’ i li vaig transmetre a Francesc Miralles la fascinació per l’entorn que vaig sentir per les persones que el conreen: com el cuiden, com són conscients d’estar fent un producte únic i com quan aquest arriba al paladar dels comensals en forma de plat elaborat a la cuina, desprèn tota la força tel·lúrica i la passió que arrossega des dels seus orígens. En Miralles va connectar, em va plantejar el repte i va canalitzar amb l'Agent Sandra Bruna el projecte a Ara Llibres, amb l’editora Izaskun Arretxe i el seu equip.

I d’aquestes sinergies n’ha sortit un treball en el qual vam involucrar molta més gent pel camí: Sílvia Tarragó, puntal en tot el projecte; Carme Ruscalleda, que n’ha fet el pròleg i que simbolitza una manera de ser i de fer, la defensa del local i l’universal i és un referent en la gastronomia i la divulgació dels productes de la terra i de proximitat; Inés Macpherson en la primera revisió del llibre; Adriana Pujol que coneix la pagesia, la cuina i la cultura; el tècnic  de medi ambient i activista Oriol Bassa; el pagès Ramon Lleonart Itxart i el metge i escriptor Albert Figueras, que va revisar els temes vinculats a la salut.




Aquest és un llibre de divulgació on trobareu curiositats i receptes senzilles sobre verdures i hortalisses, fruites i fruites seques, llegums i arrossos i carn i peix del nostre país. Alguns dels productes –és una selecció, n’hi ha molts més, evidentment- són coneguts i d’altres menys, però tots ells són de casa nostra i ens arrelen i vinculen a la terra, a més d'oferir-nos grans plats.

‘Sa i català’ vol ser un altaveu de tota aquesta cultura gastronòmica i convidar a capbussar-se en el coneixement d’aquests productes. És també un homenatge a institucions, col·lectius i persones que els cuiden, els promocionen, els salven, n’escriuen llibres o els difonen a la xarxa, fan fires, mostres i trobades... us convidem a connectar-hi de ple amb tots ells.

El llibre s’ha fet amb la senzillesa d’una mirada curiosa, del que s’acosta al que té a prop i decideix conèixer-ho millor i alhora transmetre-ho als altres. És una idea que va néixer en un camp de conreu de pèsols i que ens agradaria que en les successives presentacions que fem també servís per promocionar tota la gent que dóna vida als nostres productes de la terra: pagesos, cuiners, divulgadors o comensals. Tenim entre mans un llibre, però també un projecte cultural de difusió i les ganes de trobar-nos amb moltes persones que creuen que una alimentació de proximitat, amb els productes de la terra, és possible.


Albert Calls

dilluns, 27 d’agost del 2012

EL RETORN DE "LOS MERCENARIOS"




CÒMIC

Editores de Tebeos (EDT) ha reeditat en la col·lecció Integral el còmic ‘Los mercenarios’, de Carrillo, tot un clàssic de la historieta que molts lectors recordaran haver llegit. L’obra compta amb el pròleg d’Enrique S. Abulí.

Antonio Pérez Carrillo, vinculat al Masnou, és considerat el rei de l’aventura als Mars del Sud. Precisament, aquesta passió l’ha convertit en el major representant del tebeo espanyol especialiitzat en els marcs exòtics.

Los Mercenarios acosta al lector les aventures del capità Tom Rowe, enfrontant-se a pirates ‘moderns’ de tota mena pels Mars del Sud. Dones exhuberants –i dolents per a tots els gustos–, a més de Guillermina, la filla del propietari de la naviliera per qui treballa Rowe, serveixen de contrapunt a aquest mercenari excèptic i valent, acompanyat sempre d’audaços camarades.

El lector recuperarà, gràcies a aquesta obra, una imatge gràfica que molts recorden i d’altres podran ara descobrir-la de nou, una obra, a  més, plenament vigent en els temps actuals. Sortosament, també, amb bon encert editorial, les historietes d’aventures van acompanyades de diversos textos que complementen el coneixement de l’obra.

Autor d’una dilatada trajectòria com a dibuixant de còmic, de l’obra de Carrillo destaca el seu pas per Bruguera, a Joyas Literarias, i personatges com Mr. Toki, Kala-bacín de Damasco, Los Plim..., El Capitán Pantera o El Javanés, entre d’altres.

dijous, 9 d’agost del 2012

MANEL ALONSO I ELS TORSIMANYS



Quadern dels torsimanys/Cuaderno de los trujimanes, publicat per Germania, és una nova antologia del poeta valencià de Puçol Manel Alonso i Català.

D’entre tots els seus treballs, aquest és el que té una vocació de projecció més universalista, per això els poemes en llengua catalana estan traduïts al castellà, en un senzill pas que permetrà que la veu personal de l’autor de ‘Can Perla’ arribi a un públic molt més ampli.

Aquesta nova experiència literària se suma, a més, a poemes seus publicats en d’altres llengües com el gallec, l’asturià, el portuguès, el basc, l’occità, el romanès, el sard, el croat, l’eslové, l’alemany, l’anglès, el francès o l’italià. “Tot un luxe del qual m’agrada gaudir en privat com si de música es tractara, perquè la poesia és parenta directa de la música quan no esposa amatent”, apunta l’escriptor en el text introductori del llibre.

Textos èdits i d’altres d’inèdits, a dues veus –o millor dit a dues llengües– s’apleguen en aquest condensat i intens volum, que permet el joc de la trasllació i de veure com les altres parles projecten l’obra en l’espai i en el temps, empenten, ajuden a conèixer. Precisament, malgrat Alonso ens avisa al proleg de la traïdoria que pot suposar la traducció, aquest no és el cas, i la possibilitat de poder contrastar algunes de les millors peces d’aquest conjunt del corpus de l‘autor puçolià, fan que en el domini de les dues llengües veïnes es puguin localitzar i absorbir noves formes expressives.

El Quadern dels torsimanys és una nova caixa d’eines literària de Manel Alonso i Català, poeta i escriptor que un dia va començar a escriure preguntant-se per la ‘veu d’un poble’ i que va acabar fusionant-se amb la seva nació primer, i després amb el col·lectiu univeral dels escriptors i la pròpia existència, com es pot constatar en els seus textos.

La poesia aplegada en aquest treball pertany a obres com Correspondència de guerra, Si em parles del desig, Petjagollal, La fulla trèmula de l’ésser, Contrades, Tot escoltant Seven Romances on Poems of Alexander Blok,  de Dmitri Xostakóvitx  i Quadern per a Joan.

També hi ha una llarga nòmina de traductors als quals cal agrair la trasllació de la veu poètica d’Alonso. Ells també són els protagonistes d’aquest nou ‘espectable literari’ que fan possible els torsimanys, reinterpretant els poemes en català.

Alhora, indubtablement, en el llibre s’hi troba el millor Manel Alonso, el que ens parla de la vida, de la mort, de les persones i de la gran comèdia de l’art, la humana en definitiva. Per això, potser, amb tota intencionalitat, un personatge teatral amb màscara dóna forma visual a la portada i ens recorda que tot és pur teatre, evanèscencia, que la vida es fon en la intensitat i alhora en l'immens i efímer poder de cada experiència viscuda, de cada poema, de cada vers.

Albert Calls i Xart

dijous, 9 de desembre del 2010

UNIVERS 'MANEL ALONSO'

Fa molts anys que sóc amic d’en Manel Alonso. Junts hem combatut en moltes batalles, en temps en els quals internet no existia, que són els millors. Hem viscut, també junts, el pas del fanzine i la fotocòpia a poder editar llibres amb major dignitat, més bé de preu i en la nostra llengua. I com els boxadors veterans, hem rebut tota mena de cops en el món editorial, de l’escriptura i el periodisme, però ens hem tornat a aixecar, continuant el combat, una lluita que je sap que perdràs d’avançada, però del que es tracta és d’aguantar dret el màxim de temps possible.

Aquesta apreciació em serveix per parlar de Manel, un valencià de Puçol que sempre ha cregut en la cultura, la literatura i en els Països Catalans, que ha practicat com ningú la passió per la paraula impressa i a qui moltes persones li devem obra publicada i aquella primera empenta que t’ajuda com cap altra, encara que sempre hi ha desagraïts que volen oblidar-la.

Si el nostre país fos normal, en Manel Alonso hauria tingut un millor reconeixement per la seva tasca com a editor, dinamitzador cultural i escriptor tot terreny (poeta, contista, novel·lista, periodista…), vinculat molt especialmente al territori.

Però no és així i ens hem de conformar amb el que hi ha. Així és la vida!

En Manel ha escrit de tot. I com a explorador de tots els gèneres literaris que és, també ha provat el dietari. En porta tres de publicats: Estiu, 1987 (2005), El temps no vol quedar penjat (2008) i el darrer, que és el que comento avui, A mala hora gos no lladra.  Dietari de l’1 de Gener fins a l’1 d’agost del 2001. Totes tres obres publicades per Llibres de L’ALJAMIA.

En aquest volum, Manel explora el cantó obscur del món editorial i ens ensenya amb tota sinceritat com les passions poden acabar arribant a ser també abismes. Qui els coneixem podem identificar moltes de les persones i situacions que s’expliquen en aquesta obra, però no és tampoc necessari per aproximar-se a les essències del que ens diu, que al cap i a la fi són  les que marquen el difícil camí de la literatura, ple d’adversitats i obstacles que s'han de saltar per acabar surant.

De la vida personal a la tasca editorial, del pensament literari als anhels i a la situació de la cultura, amunt i avall, a banda i banda, a cop de tros d’escrits, aquest nou llibre ens demostra que en Manel va avançant cap a la redacicó d’un gran corpus en el qual el centre és ell i la literatura, la seva passió per la paraula i la cultura en un món que no el comprèn. Però és que aquest és un món que no el comprèn ni a ell ni a ningú que tingui interès per la cultura, és un món de descerebrats que idolatren Lady Gaga o que amb el fet que guanyi el seu equip ja en tenen prou.

En aquest darrer dietari, a més, l’autor ens parla d’una part molt dfiícil de la seva vida, vinculada al món editorial especialment, però ho fa amb prou habilitat literària perquè tinguem ganes de continuar llegint fins al final. I aquí és on es veu l'ofici de qui el signa.

El lector no hi descobrirà res que no hagi passat ja, però sí la veu literària d’aquest escriptor valencià que malda sempre per sobreviure i acostar-nos als lectors la seva obra, “com els elefants cap endavant”, recordant una frase que va dir-me una vegada.

A l’espera que aquests dietaris carregats de sinceritat, d’anàlisi de la vida diària i de les persones, la condició humana i l’obra literària en definitiva, continuïn, tanco amb una de les entrades: 

15 de juliol
Tornada a Puçol. Reencontre amb la solitud.