Quadern dels torsimanys/Cuaderno de los trujimanes, publicat per Germania, és una nova antologia del poeta valencià de Puçol Manel Alonso i Català.
D’entre tots els seus treballs, aquest és el que té una vocació de projecció
més universalista, per això els poemes en llengua catalana estan traduïts al
castellà, en un senzill pas que permetrà que la veu personal de l’autor de ‘Can
Perla’ arribi a un públic molt més ampli.
Aquesta nova experiència literària se suma, a més, a poemes seus
publicats en d’altres llengües com el gallec, l’asturià, el portuguès, el basc,
l’occità, el romanès, el sard, el croat, l’eslové, l’alemany, l’anglès, el
francès o l’italià. “Tot un luxe del
qual m’agrada gaudir en privat com si de música es tractara, perquè la poesia
és parenta directa de la música quan no esposa amatent”, apunta l’escriptor
en el text introductori del llibre.
Textos èdits i d’altres d’inèdits, a dues veus –o millor dit a dues
llengües– s’apleguen en aquest condensat i intens volum, que permet el joc de
la trasllació i de veure com les altres parles projecten l’obra en l’espai i en
el temps, empenten, ajuden a conèixer. Precisament, malgrat Alonso ens avisa al
proleg de la traïdoria que pot suposar la traducció, aquest no és el cas, i la
possibilitat de poder contrastar algunes de les millors peces d’aquest conjunt del
corpus de l‘autor puçolià, fan que en el domini de les dues llengües veïnes es
puguin localitzar i absorbir noves formes expressives.
El Quadern dels torsimanys és una nova caixa d’eines literària de Manel
Alonso i Català, poeta i escriptor que un dia va començar a escriure
preguntant-se per la ‘veu d’un poble’ i que va acabar fusionant-se amb la seva
nació primer, i després amb el col·lectiu univeral dels escriptors i la pròpia existència,
com es pot constatar en els seus textos.
La poesia aplegada en aquest treball pertany a obres com Correspondència de guerra, Si em parles del
desig, Petjagollal, La fulla trèmula de l’ésser, Contrades, Tot escoltant
Seven Romances on Poems of Alexander Blok, de Dmitri Xostakóvitx i Quadern
per a Joan.
També hi ha una llarga nòmina de traductors als quals cal agrair la trasllació
de la veu poètica d’Alonso. Ells també són els protagonistes d’aquest nou ‘espectable
literari’ que fan possible els torsimanys, reinterpretant els poemes en català.
Alhora, indubtablement, en el llibre s’hi troba el millor Manel
Alonso, el que ens parla de la vida, de la mort, de les persones i de la gran
comèdia de l’art, la humana en definitiva. Per això, potser, amb tota intencionalitat,
un personatge teatral amb màscara dóna forma visual a la portada i ens recorda
que tot és pur teatre, evanèscencia, que la vida es fon en la intensitat i
alhora en l'immens i efímer poder de cada experiència viscuda, de cada poema, de cada vers.
Albert Calls i Xart
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada