LA VIDA DE MOSSÈN PERE RIBOT

'Podran arranar, però no desarrelar. Vida de mossèn Pere Ribot i Sunyer', és una excel·lent obra d'Andreu Pujol Mas, editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Estem davant d'una singular biografia que explora l'univers vital, emocional i espiritual del gran poeta i sacerdot de Vilassar de Mar, afincat a Riells del Montseny.

Aquesta obra, escrita per un jove autor, amb pròlegs de Martí Boada i Quim Torra, acosta al lector amb rigor i alhora didàctica i senzillesa, a la trajectòria de Mossèn Pere. És a dir, que es fa de bon llegir, encara que sigui un exhaustiu treball de recerca, a diferència d'altres obres biogràfiques que no han sabut trobar un to tan encertat.

El llibre, que va presentar-se recentment a la Biblioteca Ernest Lluch de Vilassar de Mar, enllaça directament amb la voluntat de la Regidoria de Cultura del municipi, de reivindicar i projectar la figura d'un dels fills reconeguts que ha donat la localitat.

ESCRIPTORS

Els escriptors que viuen a Catalunya són catalans que escriuen en castellà (o espanyol, si voleu).

Sota aquest axioma hem de treballar, ni negar ni silenciar: assumir, sumar i enriquir.

Separar la cultura de la política, en alguns casos, és un exercici més necessari que mai, ara mateix.

Sóc independentista i considero que els escriptors catalans que escriuen en castellà són part del nostre patrimoni.

I què?...

BREVETATS

Fer una bona piulada és un art, alguns les saben fer amb notable encert.

Però també per la brevetat, es cau sovint en el parany de la frivolitat, de l'escriure perquè sí, per ocupar solament espai a la xarxa.

El Twitter ha substituït els blocs perquè demana menys feina i suposa a priori un impacte més ràpid amb menys esforç.

És l'equació de la brevetat mental en uns temps de gran migradesa intel·lectual, en els quals cada cop més, la paraula –reflexió i treball– és substituïda per la imatge no treballada o el pensament autòmatic.

Són temps de brevetat, la mirada a l'abisme, la demostració d'un món que s'acaba en el qual tothom pot dir el que vol i comunicar-ho instantàniament, encara que la majoria de les vegades no serveixi per res, sigui només un miratge.

On estan els intel·lectuals enmig del circ mediàtic digital?

MODOLELL

El mes d’agost em dóna una certa versatilitat per llegir i analitzar tot allò que el ritme de la vida diària no em deixa la resta de l’any. Així ,vaig consumint piles de llibres, visitant persones i posant-me al dia entre les escletxes d’aquest mes breu, intens, necessari per a descarregar toxines i carregar les piles.
 
En aquest context he pogut analitzar amb calma el llibre Estudis d’Arqueologia i d’història de Cabrera de Mar, publicat el passat Sant Jordi a cura de Josep M. Modolell.
 
Es tracta d’una monografia anual que té com a eix de referència el jaciment de Can Modolell i el patrimoni de Cabrera. S’hi recullen textos i treballs d’especialistes com Isabel Rodà, Joan Bonamusa, Albert López i Albert Martín, Josep Maria Rovira, Joan Francesc Clariana, Rosa Isabel Garí i el propi Modolell.

Als seus 90 anys, Modolell continua incansable la seva tasca vocacional de recerca i preservació del patrimoni més proper. Una de les puntes de llança –una, entre d’altres– és aquest volum monogràfic que va confegint, peça a peça, una biblioteca sobre el patrimoni arqueològic i històric de Cabrera que el pas dels anys demostrarà que és molt útil i necessària.
 
En aquests temps d’egoismes i frivolitats, aquesta és una gran acció generosa que es mereix el més sincer reconeixement.

GUIDO IOTTI I BACH

Ahir a quarts d'una de la matinada vaig poder escoltar el CD que s'acaba d'editar amb la música de Guido Iotti, interpretada amb l'orgue de l'Església de Cabrera de Mar.

Bach al centre del Barroc europeu ens porta la música de Pasquini, Mufat, Vivaldi, Casanoves i Balbastre, amb l'epicentre poderós de Bach. Espectacular, especialment, la Toccata i Fuga en Re Menor.

El CD, editat per Discant, està, a més, bellament il·lustrat amb el retaule de Sant Joan, obra de Bernat Martorell provinent de la Parròquia de Cabrera de Mar, actualment al Museu Diocesà de Barcelona.

El mestratge indiscutible de Iotti i aquest enregistrament porten a l'oient de manera indefectible cap a l'escenari inigualable de l'Església Parroquial de Cabrera de Mar. 

No puc estar de recorda-me el que aquest mestre em va dir en una entrevista que vaig fer-li per a Ràdio Cabrera de Mar fa uns mesos: la idea que l'orgue té la seva capsa de so en l'espai de l'església i cada instrument és diferent i únic. Una reflexió poderosa.

COMIAT POLíTIC DE CARLES ROCABERT

L'article que ha fet Carles Rocabert (ERC) a la revista "Alli Oli" aquest mes, en el qual valora el resultat electoral d'aquesta formació política a Cabrera de Mar i la seva retirada de regidor com a conseqüència d'uns mals resultats, és de la fermesa intel·lectual i honestedat que ha caracteritzat la seva trajectòria política.

Senzill però clar, sense amagar les cartes, les reflexions que fa i l'acceptació del nou escenari, tornen a demostrar el seu nivell polític d’alçada i la seva vàlua.

No és cap barbaritat manifestar que amb encerts i errades –com tot en aquesta vida–, de moment i a dia d'avui, ha estat l'alcalde més sòlid que ha donat el municipi.