El buit personal de Clavijo i la frustració personal i col·lectiva del seu país: España vista des de la perspectiva d'una persona que viu a Catalunya. Es planteja, alhora, una gran metàfora del fracàs de projecte que suposa, en sí, el Primer Món del segle XXI, en contraposició amb el Tercer.
El buit del jutge de menors Terré, que ha fracassat des del triomf professional extern, com els seus companys en el viatge que fan a Cuba. Buit personal i sexual, contradicció entre el que fa i el que és, fracàs amb la seva dona que mor, curiosament, un 11M (moment històric no escollit gratuïtament per l'autor).
El buit sexual i la frustració d'Iker. Que aquest personatge sigui basc és una certa crítica que per damunt de la política acaben imposant el seu pes, sempre, els temes personals, els que ens colpegen més durament.
Més buits: buit del transexual cubà Karim; buit del policia Oswaldo; el de la nena cubana que queda embarassada del jutge i que busca diners per tirar cap endavant...
Aquesta és, indubtablement, una novel·la existencial sobre la buidor que viu l'ésser humà, que atrapa el lector des del principi i l'enxampa i sedueix. A més, amb una certa clau Almodovariana, planteja l'angoixa i la frustració del viure contemporani, lligada amb la recerca de la identitat sexual d'alguns dels protagonistes.
L'autor, Damián Patón, però, ha distorsionat la realitat i amb tints de surrealisme i òptiques tan reals com esperpèntiques, i ens parla del desengany pel propi país i per l'existència humana.
Enmig d'una oferta literària d'encàrreg, en mans dels tecnocràtes que regeixen la majoria d'editorials d'avui en dia i de mercenaris que en la majoria dels casos hi campen lliurament, la novel·la de Patón brilla amb la convicció que la literatura és ser valent i dir les coses.
Les contradiccions dels personatges d'aquesta singular novel·la, són alhora les d'un món a la deriva, sempre a punt del caos, com demostra l'atemptat de Madrid i les últimes ratlles del final del llibre, el que saben fer els bons escriptors de fons: una mirada a l'abisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada