EL TEATRE DELS TEMPS ACTUALS

Durant la passada Setmana del llibre en Català em vaig trobar en Joquim Auladell, a qui no veia feia temps.

Auladell és profesor i estudiós de la cultura popular i la de masses. I al llarg dels anys, ha anat desenvolupant una obra molt intensa, de títols discrets però essencials, que ens acosten a territoris sovint ignorats socialment però que en ser il·luminats ens sorprenen.

Em va fer a mans la seva obra 'Els setze de la 26. Oratori NY', publicada per Llibres de L'Índex a la col·lecció Teatre.

'Els setze de la 26. Oratori NY' representa una sessió memorial per a un grup de bombers de Nova York morts l'11S. Es planteja com una peça sobre un tema d'actualitat d'abast mundial feta a Barcelona, nascuda l'11S, i és una reflexió feta al llarg de deu anys amb moltes persones.

L'obra, guardonada amb el IV Premi de Teatre Bambolina, és una experiència i un exemple de teatre no professional, "un teatre que pot fer gairebé tothom que vulgui", ens assegura l'autor. 

TRES O QUATRE Obrador TNP, entitat especialitzada en la realització de monòlegs l'ha representada els anys 2011, 2011 i 2012.

UNA MIRADA A LA HISTÒRIA LOCAL

Jesús Sáez Martínez, cabrerenc afincat al Pla de l'Avellà, continua treballant per la cultura i especialment pel municipi.

La seva darrera proposta, publicada per l'Ajuntament de Cabrera de Mar i La Comarcal Edicions, és el treball 'Pergamí llatí, datat en 1353 (Parròquia de Cabrera de Mar)'.

Sáez ha traduït l'acta notarial de la donació de l'Hort de la Rectoria, del llatí al català i al castellà, i aprofita per explicar-nos algunes de les claus de com era Cabrera de Mar el 1353.

El treball mostra la mirada senzilla i clara d'un cabrerenc que es capbussa en el passat sense pretensions d'historiador, amb la voluntat de l'apreci a les coses properes i d'intentar entendre l'entorn. més immediat. Precisament, Sáez és essencialment poeta, amb diversos llibres publicats.

L'ÀVIA REMEI EN FORMAT PRÀCTIC

'Els millors plats de l'Àvia Remei. Trucs i recomanacions', de Remei Ribas, publicat per Cossetània Edicions recentement, en format gairebé de butxaca, és la versió pràctica dels llibres de la popular cuinera mataronina. És a dir, en un format que permet tenir-lo a mà a la cuina o endur-se'l amunt i avall, a diferència de la versió més de regal.

En aquest llibre de la col·lecció Escudella, de 192 pàgines, profusament il·lustrat i al bon preu de 15'50 euros,  hi podeu trobar un recull de les millors receptes de la seva cuina tradicional i catalana. Des dels entrants fins a les postres, hi ha nous plats que no s'havien publicat mai en cap dels seus receptaris.

Propostes casolanes i d'elaboració senzilla, algunes demanen més estona que d'altres, i n'hi ha, també, per solucionar els dies de festa. A més, en els 'Consells de l'Àvia Remei sobre fruites i verdures', poden trobar-se unes petites recomanacions per a la utilització d'aquests aliments naturals a la cuina, amb l'objectiu de treure el màxim porfit dels productes de la terra.

LA VIDA DE MOSSÈN PERE RIBOT

'Podran arranar, però no desarrelar. Vida de mossèn Pere Ribot i Sunyer', és una excel·lent obra d'Andreu Pujol Mas, editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Estem davant d'una singular biografia que explora l'univers vital, emocional i espiritual del gran poeta i sacerdot de Vilassar de Mar, afincat a Riells del Montseny.

Aquesta obra, escrita per un jove autor, amb pròlegs de Martí Boada i Quim Torra, acosta al lector amb rigor i alhora didàctica i senzillesa, a la trajectòria de Mossèn Pere. És a dir, que es fa de bon llegir, encara que sigui un exhaustiu treball de recerca, a diferència d'altres obres biogràfiques que no han sabut trobar un to tan encertat.

El llibre, que va presentar-se recentment a la Biblioteca Ernest Lluch de Vilassar de Mar, enllaça directament amb la voluntat de la Regidoria de Cultura del municipi, de reivindicar i projectar la figura d'un dels fills reconeguts que ha donat la localitat.

LA MILLOR SUSANA HERNÁNDEZ

 

Més enllà del que penso és un excés de relacions personals –que segur que té el seu públic, però no és el meu cas– 'Contra las cuerdas', segona entrega de la sèrie protagonitzada per les subinspectores Rebeca Santana i Miriam Vázquez, ens mostra la millor Susana Hernández com autora i ens fa esperar una tercera novel·la amb ganes.

Després de la primera entrega, 'Curvas peligrosas' (Odisea Editorial, 2010), Alrevés publica ara una nova obra que enganxa des del primer moment, té molt de tremp literari i connecta amb el món actual 2.0, amb les preocupacions de les persones d'avui en dia i heretant de manera directa el poder que emana de les sèries televisives.

L'assassinat pervers de referons, però també el maltractament omnipresent cada dia i malauradament en aquesta societat; així com les problemàtiques personals i familiars de les protagonistes,  s'entrellacen amb encert en la trama d'aquesta novel·la on anem coneixent millor Santana i Vázquez, dues dones polícies de perfils molt diferents però complementaris. 

En agafar aquest llibre un té ganes de seguir i arribar al final, amb la consciència que està acostant-se al món real  i immediat, el que vivim i sentim, i que més enllà dels tòpics de sempre, un dia apareix algú amb ganes de renovar el gènere i aportar-hi noves sintonies.

Santana i Vázquez són perfectes pel llenguatge televisiu. M'imagino una sèrie. Els llibres que fa la Susana entenen aquests nous codis i que el món 2012 ha canviat, és un altre de diferent però que arrossega els vells problemes de sempre.

Ja tinc ganes de llegir la tercera novel·la, en la qual l'evolució literària, de fons i forma de l'autora, i la  de les dues protes, serà molt més sòlida, continuarà enganxant i ens convidarà a un quart llibre que esperarem amb ganes.

POESIA A LA RÀDIO

Maria José Robledo impulsa el programa 'Poesia en viu', a Mataró Ràdio (89.3 FM). 

Es tracta d'una proposta que acosta, a través de les ones, la poesia més actual i de proximitat que s'està fent. 

El mèrit principal d'aquest programa, a més de l'empenta de la seva presentadora, és mantenir viu un caliu poètic i acostar-lo al públic, que pot arribar-hi sintonitzant l'emissora, o bé a través de l'oferta on line de l'emissora.

En uns moments en els quals la proposta televisiva, en general,  és un carregament de brossa de dimensions descomunals; a la xarxa, tothom s'està barallant tot el dia pel tema de Catalunya-Espanya, i la societat pateix una greu crisi a tots els nivells, Maria José Robledo manté viva la petita gran flama de la poesia.

La poesia no ha estat mai un gènere literari de masses, sinó sovint un petit rajolí d'aigua fresca que s'escola pels marges del gran riu de la vida.

La gent que s'estima la poesia i els poetes, normalment, són els principals motors que contribueixen a què es perpetuï. Aquest programa de Mataró Ràdio i les activitats culturals en paral·lel que genera, en són una bona prova d'això.

Més informació a: 
poesiaenviu.blogspot.com. 

BITÁCORA DE UN MASÓN/Presentació

 Bon vespre a tothom,

comencem. Faré unes breus consideracions sobre l’obra i entrarem en conversa amb el seu autor, per fer l’acte més àgil.

Comencem, doncs.

Presentar aquest llibre és un d’aquells actes que ve de gust. Només tocar-lo ja em va donar bona sintonia.

Malgrat vam canviar la data inicial de presentació i que l’he pogut llegir força, no he tingut temps de concloure la lectura, el que facilitarà que no desvetlli allò que s’anomenen spoilers, és a dir, avançar parts de la trama que puguin interferir la lectura. Si que m’he endut, però, amb la bona part llegida, una perspectiva general.

Bitácora de un Masón. Enigma secreto de una travesá iniciática, de Gaspard Galland i Hiram Muaddib, publicat per Labyrinthus, és més que una obra amb voluntat literària estrictament de ficció –és a dir, aquell treball que posa una cortina escènica entre autor i lector–; és per tant una caixa d’eines perquè qui el llegeixi descobreixi elements que li permetin millorar la seva perspectiva vital.

La Bitácora no és tampoc un llibre d’autoajuda sinó un instrument de coneixement de dimensions extraordinàries perquè qui el llegeixio entri de ple en diversos àmbits de la vida del Gaspard –després en explicarà qui hi ha al darrera de Hiram Muaddib–, i en paral·lel al món de la masoneria o francmasoneria, al qual ell està vinculat. Probablement aquest és un dels grans treballs que ens acosta a entendre el que hi ha al darrera d’aquest entorn, sempre tenyit d’un cert hàlit de misteri i de desconeixement sobretot. I aquesta tasca el Gaspard no l’ha fet perquè sí, contribuint, d’aquesta manaera, a il·luminar un coneixement que encara avui continua en una certa obscuritat.

Aquest és també un llibre de viatges i d’amor al mar i a les persones.

L’amor al mar és visible en tots els aspectes que s’ns expliquen i les pistes que se’ns donen, amb important informació bibliogràfica i cartogràfica. L’amor a les persones i a la vida jo crec que l’heu d’anar descobrint vosaltres mateixos en la lectura.

Però aquest també és un llibre filosòfic, inciàtic i de transformació personal. Al protagonista li ha tocat de viure els difícils moment actual, això que en diuen ara la realitat líquida.

Després d’una vida dedicada al treball en una multinacional és acomiadat a sac i en lloc d’enfonsar-se es reconstrueix i replanteja, buscant els mestres del canvi en el seu entorn. Per això, aquest llibre amaga codis que ens acompanyen als humans des de temps antics: el protagonista, com Ulisses, s’enfronta als déus, al destí i sense recursos desafia l’impossible, com és donar la volta al món.

El el seu itinerari vital va trobant, com Ulisses, personatges de tot tipus que el condicionen i fan que evolucioni; l’espera Penèlope –i a més l’acompanya–, construint un itinerari de recerca personal, que en el fons és la vida, la vida plena, la de veritat, no tancar-se en un despatx pert produir al servei d’unes persones grises que tot ho converteixen en números buits de continguts sinó buscar la font, els orígens.

La inquietud vital del Gaspard és generacional i universalista. Molts l’hem sentida i l’hem compartida, és la necessitat d’esborarr-se del mapa diari i connectar amb l’energia creativa de l’existència. No és un pas fàcil, com es detecta en aquest llibre, però les dificultats estan carregades de recompenses.

Vivim temps difícils, temps d’enderrocs, temps en el quals les coses que ens han ensenyart que eren la seguretat s’esvaeixen en segons: la família, les estructures polítiques, els bancs, el treball, temps d’incerteses i realitats líquides, inaprehensibles, que han accelerat la nostra consciència i ens manifesten que tot és efímer, que la vida passa excessivament ràpida i tot desapareix.

Llegiu-vos aquets llibre a poc a poc, perquè està escrit amb voluntat de transmetre informació útil ii diria que també amb una bona fe que no és habitual. S’ha de paladejar i anar descobrint, com el bon vi. És un llibre per anar fent. Està ple de descobriments personals i un final a l’illa de Creta amb la  perspectiva de la figura laberíntica de fons. Hi ha final? Hi ha principi?

Jo al Gaspard el veig com el personatge de còmic d’Hugo Pratt, Corto Maltés, amic de francmasons i venecià universal, que es movia pels mars de la literatura, de la vida i dels mites per trobar-se a si mateix, en una eterrna recerca que perdura.

En els temps de la digitalitat ens ha escrit un llibre que és la seva vida i que si llegim l’integrem en la nostra.

Tot això és el que m’ha transmès, de moment, el seu treball, a l’alçada de navegació com a lector de la pàgina 417.

I ara toca que comencem a parlar amb el seu autor.

Gràcies.