Ahir a la nit, a Ocata (el Masnou), mentre jugava el Barça amb no sé qui, se celebrava una nova edició de Poesia a la platja, a L'últim Xiringo. El cicle de lectures i petits concerts està coordinat per l'escriptora Anna Rossell, que ha anat consolidant amb la seva habitual tenacitat, una proposta sòlida, amb veus ben actuals i interessants i en un marc incomparable, a la qual desitjo continuïtat perquè s'ho mereix.
La poesia, més amunt o més avall, sempre sobreviu als marges. I aquest és un fet al qual ja estem acostumats el col·lectiu a qui ens agrada. Però també és cert que des d'aquest espai sempre de mínims et deixa moments inesborrables, com el d'ahir a la nit. Què és més important en aquesta vida que no sigui un bon i gran instant? I ahir en van tenim molts.
A més de la lectura i actuacions de diverses poetes i algun cantautor, l'epicentre el va protagonitzar el grup Nikosia. Liderat per l'escriptor, compositor, guionista i agitador cultural imparable, Francesc Miralles, a més d'excel·lents músics, compta amb la veu de Rocío Carmona, que explica petites grans històries des del domini de la distància curta i la proximitat, que arriben a dins nostre amb la paraula i amb els sons i s'hi queden a viure per molt de temps.
D'Hotel Gurú, el seu anterior grup, a Nikosia, el Miralles musical és indestriable del literari i si bé els que el coneixem no sabem cap a on avança, tenim l'absoluta convicció que ell si que ho sap però no ho explica. Per tant, el que ens cal als altres, és solament seguir-lo per esgarrapar bons i grans moments com els d'ahir.
Al fons de tot plegat, no ens enganyem, hi ha una generació capaç d'escriure i cantar en català, castellà i anglès i d'anar pel món amb el cap ben alt explicant-nos les seves històries absolutament contemporànies, demostrant-nos que global i local poden coincidir uns moments en la platja d'Ocata a final d'aquest estiu que se'ns escapa ja. La immortalitat del que és únic. Gràcies.
