QUI SOM I QUI PODRÍEM SER?

I última recomanació literària per a aquest estiu que faig: la novel·la ‘El germà difícil’, d’Andrea Rodés, publicada per RBA La Magrana.

Després de ‘Lluny de Pequín’, Rodés torna a la novel·la psicològica, el terreny en el qual es mou millor literàriament i que li serveix de pretext per retratar uns personatges, un temps, un moment i una manera de ser que perfilen una visió irònica de les relacions humanes, en concret centrades  en les classes benestants de l'entorn barceloní dels temps actuals.

No en va, un dels personatges busca el llibre de Sagarra ‘Vida privada’  a La Central, picada d’ullet a què tota una classe social estructural de la Catalunya que som no ha deixat d’existir, sinó que s’ha adaptat als nous moments, amb velles angoixes reconvertides als nous marcs escènics.

Territoris i referents coneguts dels moments que vivim, xocs generacionals i de classe que perduren... tot plegat situat en l’entorn de la Vall d’Aran i com a demostració que els conflictes no desapareixen encara que hi busquis un escenari natural, idíl·lic, de fons. Com la teva vida no canviarà tampoc només per fer ioga o règim uns dies -consolació oferta per aquesta societat que ho mercantilitza tot-, quan el que caldria serien uns replantejaments personals molt més profunds.

Com alguns dels angoixats éssers que poblen aquesta narració, amb bons diàlegs -podria ser una obra de teatre si no fos per les acurades i precises descripcions-, el devessall de situacions, tensions i distensions que comparteixen ens acosten a una mirada crítica que demana un canvi, sense dir-ho directament.

‘El germà difícil’ permet veure de prop, a través de la ficció, les relacions familiars i la dificultat de mantenir-se entre equilibris vitals que tenim cada dia. Més enllà de qui som i el que fem, som persones i col·lisionem sempre, precisament, per ser-ho. 

I ens uns moments de literatura ràpida i d’acció, aquest llibre s’atura i ens vol mostrar moltes coses de l’ànima humana, mirar el cel i l’abisme que som nosaltres i ajudar-nos a entendre’ns molt millor.

'ALTRES VEUS, ALTRES ÀMBITS' DE LA NARRATIVA NEGRA

Alrevés ha publicat una nova antologia, ‘Diez negritos’, en aquest cas dedicada a les noves veus del gènere negre espanyol.

En línia amb la forta aposta que aquest segell ve desenvolupant per donar espais  a la literatura de gènere negre, ja es pot dir que són un pilar fonamental de les noves generacions d’autors en català i en castellà. Són veus que configuren un panorama de narradors i narradores que tenen moltes coses per dir, contextualitzades a més en els temps que vivim i amb els codis d’uns moments influenciats pels canvis socials imposats per les noves tecnologies i el poder, en les nostres vides, de les sèries televisives.

No fa massa anys, parafrasejant Larra: “Escriure novel·la negra a Espanya era plorar”. Sortosament, la cosa ha anat canviant per a bé, s’han creat festivals que divulguen obres i autors, han nascut segells i editorials i s’han impulsat nombroses traduccions d’obres estrangeres, mentre el gènere s’imbricava de ple en el cinema i la televisió... símptomes aquests que volen dir que el públic existeix.

Amb la consciència que s’ha viscut també una comercialització excessiva del gènere (fer diners sol anar en paral·lel a renúncies en la  qualitat) i amb el perdó dels especialistes per fer un diagnòstic tan senzill d’un fet complex, aquells que creuen en la narrativa negra del nostre territori ens continuen regalant bons llibres.

I aquest és el cas de ‘Diez negritos. Nuevas voces del género negro español’, a cura d’Àlex Martín Escribà i Javier Sánchez Zapatero, que m’agafeu llegint en aquests moments i que mostra que tenim bons autors ben a prop i un gran camí per a recórrer.

Invocant amb el títol Agatha Christie, però molt més enllà en les coordenades temps i espai, l’antologia 'Diez negritos' recull el bon treball de Jordi Ledesma Álvarez, Alexis Ravelo, Claudio Cerdán, Carlos Zanón, Víctor del Árbol, Susana Hernández, Aro Sáinz de la Maza, Jorge Navarro, Berna González Harbour i Toni Hill.

El lector trobarà en les seves històries una narrativa de gènere negre que ens parla de l’ara i de l’aquí, retratant des de la seva perspectiva qui som, d’on venim i cap a on anem, si és que anem cap algun lloc.

I per acabar, citar només un fragment del pròleg, que parla molt clar:

“Y es que quizá Manuel Vázquez Montalbán tenía razón. Hace treinta años, el intelectual barcelonés afirmaba que el futuro de la novela negra era dejar de ser literatura de género. No le faltaba razón, aunque no a cualquier precio. No podemos quedar en manos de taxonomías confusas y mercantilistas, de clasificaciones de personas muy alejadas del saber literario. A pesar de que el talento de los grandes escritores está muy por encima de falsas etiquetas, no podemos permitir que el término ‘novela negra’ pierda toda identificación y significación. La antología que el lector tiene entre manos pretende luchar contra ese oceánico y disperso mercado editorial, para que la novela negra continúe existiendo con sus señas de identidad, su excelente salud y sus innumerables lectores”.

MISTERIS DE BARCELONA

‘La vident de la lluna plena’, d’Isabel del Río, novel·la publicada per Columna, té tos els ingredients per ser una lectura d’aquest estiu i per a molts més: t’atrapa i t’acosta a la Barcelona que l'autora tan bé coneix.

Punt de partença: la Laia, una metgessa barcelonina de 32 anys acaba de perdre la mare. Entre els records familiars troba una capsa amb un escrit enigmàtic, una antiga fotografia on apareix la seva mare envoltada de persones que semblen disfressades de mags i vidents i una carta del tarot.

Guiada per la baralla del tarot de la seva àvia, començarà la recerca per una Barcelona fosca i màgica, sentint la presència d’un home capaç de dominar-la i abocada a un viatge per resoldre misteris que afectaran la seva vida. I no donem més spoilers!

La presència immanent de les cartes del tarot en els capítols del llibre determinen el ritme d’aquesta història, escrita per una autora que té ja molt d’ofici en la narrativa, que sintetitza amb habilitat gèneres i que enxampa de totes passades al lector. Recordem només els seus títols ‘Casa de títeres’ o la bilogia ‘La casa del torreón’.

‘La vident de la lluna plena’, a través del desplegament de les cartes del tarot, convida als lectors a fer un enigmàtic recorregut. I ho fa amb un llenguatge actual i els codis de les millors sèries televisives que ens enganxen. No se m’acut una lectura millor per als dies de vacances d’aquest estiu calorós en excés.

Isabel del Río és també activista cultural i impulsora de l’editorial Otros Mundos, des d’on impulsa la narrativa de gènere fantàstic en tota la seva amplitud, l’espai en el qual se sent més còmoda.

I un fragment del llibre de tastet:

“Només una cosa era clara: la meva família s’havia vist involucrada en una societat secreta que suposadament havia aturat l’activitat després d’un succés tràgic.

Després de tot el que havia passat, havia decidit deixar de banda els meus prejudicis per trobar la veritat. Ara, més que mai, necessitava respostes a les meves preguntes... Per què la meva família s’havia ficat a la Mà de Mides? Què havia passat que ho havia canviat tot? Per què la meva  mare havia marxat? On era el meu pare? I per què ara la meva mare volia que sabés la veritat?

Vaig decidir que només podia seguir les pistes. I en aquesta ocasió la pista era Els Quatre Gats".

VI, VINYES, POEMES, FOTOS… ART

‘Calidoscopi’ és un llibre publicat per Edicions i Propostes Culturals Andana que aplega el delicat treball literari d'Isabel del Pilar Valero (poemes) i Maria Rosa Ferré (fotografies).

De la síntesi d’aquestes dues artistes, que compten ja amb una consistent trajectòria en els seus respectius àmbits, n’ha sortit un llibre que amb una tendra i sòlida bellesa ens parla del món del vi i de la vinya, del Penedès, de la universalitat del raïm, de la cultura mediterrània que representa i tots els referents mitològics que atresora.

Desplegant-nos nets i purs poemes i belles fotos, les autores d’aquest llibre fan brillar el raïm i l’esplendor de la viticultura amb tota la seva força i ens construeixen una imatge de l’existència en el reflex del sol als pàmpols.

Cendra, L’elixir de Circe, Esbós, Batecs, Florida, Flors de verger, La vinya pintada, Serralada, Vinalia, Buquet,  Aram, Ocàs o Malvasia, entre d’altres petites peces poètiques, donen forma a aquest llibre que funciona com l’engranatge d’un rellotge i la puresa d’una gota d’aigua.

Si el fotògraf i periodista Francesc Bedmar enceta l’obra amb un aclaridor pròleg, amagada rere els càlids poemes i la bellesa subtil de les fotos apareix, al final del recull, amb un postfaci que porta per títol ‘Amb bocams fumats i de vainilla’, l’escriptora Marta Pérez Sierra que arrodoneix tot plegat amb les següents paraules: “Els mots s’embriaguen de la dolçor del most del raïm fet poema, ‘verda ambrosia’, fermenten catalitzadors i amb l’alcohol de les ombres i llums de les fotografies, omplen la copa del millor elixir: un exemplar de ‘Calidoscopi’”.

Tota una descoberta aquest llibre que des del món del vi ens explica qui som, com formem part del paisatge i venim de la terra, un espai del que neixen els nostres somnis, en el que es viu, es mor i es recomença permanentment, com demostra cada part d’aquell delicat, amable i poderós recull.

I a tall de tast final, tres poemes:

CARBONCLE

Carboncle raïmat

al verger empíric,

gronxat entre sarments,

s’infla de sol a sol,

verda ambrosia!

ARAM

Harmònica cadència fa silenci,

el fred s’apressa,

es trasmuda el cep.

Aram cobreix d’intempèrie

la tarda mustigada.

Ofrena tel·lúrica,

apaivaga el bullici

de brillantors adormides,

en l’escalada del sarment,

afermat a la parra.

VINYA VERMELLA

Ritma l’hàlit ressec, l’eco

perfumat de la verema;

majestuós misteri llustrejat

d’octubre. Centelleja,

invisible, la seda tremolosa.

Al sedàs d’hores llunyanes,

esclata sobirà amarant d’absència;

rogenc estiu sobtat, silenciós verd.

Vinya vermella.

'SA I CATALÀ', I AL FINAL... A MATARÓ

Primer vam fer una presentació de 'Sa i català' impulsada per la llibreria Índex a Vilassar de Mar, a La Botigueta, amb els propietaris d'aquest establiment i l'escriptor i metge Albert Figueras.

Després, l'acte central a la cuina catalana del segle XVI de Can Bartomeu, a Cabrera de Mar, amb el xef privé Stéphan Poussardin i el director gerent del Consorci de Promoció Turística del Maresme Josep Lluís Martí.

Ara, tanquem el tour per la comarca amb un acte a El Buc de Llibres, a la capital del Maresme, Mataró, amb dues persones que aprecio molt especialment; l'escriptora Care Santos i la cuinera Remei Ribas, l'Àvia Remei. 

Amb la Care Santos vinc compartint al llarg dels anys l'amor per la cultura, els llibres i l'escriptura, a més la gastronomia té una gran presència en la seva obra; i amb l'Àvia Remei comparteixo la convicció que només aquella cuina que es fa amb veritable estimació arriba a l'ànima, com aquell torró de massapà que ella elabora amb productes de la terra i que motiva que t'aixequis, després d'haver-lo menjat i anar a dormir, perquè l'estàs somiant.

Parlarem de menjar 'sa i català' i d'altres coses... T'hi esperem si vols venir, el 17 de desembre a 2/4 de 8, a El Buc de Llibres.

'SA I CATALÀ' A CABRERA DE MAR

El proper dimecres 26 de novembre, a les 20h, presentarem 'Sa i català' a la cuina de Can. Bartomeu, de Cabrera de Mar. 

Amb el xef privé Stéphane Poussardin i el director gerent del Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme, Josep Lluís Martí.

Us hi esperem!

TEMP(TEIG)S & BATECS

La poesia sempre té sentit. Com ens demostra Lali Ribera en el seu nou recull de poemes ‘Temp(teig)s' (Voliana Edicions. Amb pròleg d’Oriol Izquierdo).

Han passat anys des del seu primer llibre, el poemari ‘Enyors i tornes’, Premi Alella a Maria Oleart 2010. Però aquesta autora de Vilassar de Mar no ha tingut pressa en aquests temps de velocitats imposades i novament ens regala uns versos de sensacions, meditats, acurats, treballats, en sintonia amb un recull que té sentit en l’individual i en el conjunt.

Emocions, batecs de la vida frescos, plàstics, paisatgístics, emocionals, rebels, valents, rebecs, tendres i dolços… però també amb el toc d’amargor de les ametlles.

Una poesia que aplega estrips, retalls de sensacions que ens ensenyen que la paraula poètica no té sentit sense la vida que l’embolcalla.

Llegir els poemes de Lali Ribera són un regal que no es pot desaprofitar. 


Espera 

Calidoscopi mutant,

la vida efímera

de les hores pantanoses.

M’aferraré a l’escull.