Tiempo en blanco, de J.F. Yvars, publicat per àmbit, ens acosta a l'obra plàstica de Josep M. Codina.
De la mà d'un dels destacats historiadors de l'art, Yvars, aquest llibre ens acosta al treball del creador mataroní, una persona discreta que ha anat confegint lentament, però buscant el cor de la matèria, el seu treball plàstic.
L'obra de Codina, que aquest llibre retrata amb paraules i imatges, pretén trencar barreres, almenys és el que es constata.
Codina pertany a una raça d'artistes que ja fa temps que ha superat la reproducció naturalista de la realitat i sense defugir la tècnica penetren a la pell de les coses.
El seu art és visceral i alhora analític, a través de la pintura ens acosta a unes realitats tan clares que no les havíem vist mai i ens obliga a pensar, a sentir, a descobrir allò que ja era evident però no percebíem.
Al llibre, hi diu Yvars:
"La pell entesa com el territori gens neutre de les vivències humanes, roturada pels signes del temps. Davant d'aquest dilema situaria l'última pintura de Codina tremendament dramàtica en la seva aparent sobrietat, contaminada d'un cansament ancestral, d'una vulnerabilitat atàvica que la transforma en una experiència estètica fascinant, encara que només sigui perquè transcriu literalment l'estat d'ansietat que augura la sorpresa d'una vivència sensible depuradora i essencial a l'ensems. Una nova visió de la realitat plàstica en qualitat d'expectativa apassionant, definitiva".
dimecres, 8 de desembre del 2010
LA POESIA DE KIRMEN URIBE
Mentrestant agafa'm la mà, és una antologia publicada per Proa del poeta basc Kirmen Uribe (Ondarroa, Biscaia, 1970). Me'l va regalar el llibreter de El Celler de llibres de Sant Cugat i m'ha permès descobrir dues coses:
- Una: la contundència d'aquest poeta basc actual.
- Dues: la bona tasca de traductora de la jove escriptora de Calella Laia Noguera, que junt a Jon Elordi, són els que han passat aquests poemes al català.
Uribe és un autor contemporani que parla a través de la poesia dels temes més actuals i en clau entenedora.
Un tast:
Peixera
Els peixos vermells de la peixera no saben
–gira que gira–
que hi ha peixos que viuen als rius.
Ni tan sols saben
–gira que gira–
que existeix el mar.
Els peixos vermells de la peixera no saben
–gira que gira–
que estem mirant-los, a l'espera.
Kirmen Uribe.
- Una: la contundència d'aquest poeta basc actual.
- Dues: la bona tasca de traductora de la jove escriptora de Calella Laia Noguera, que junt a Jon Elordi, són els que han passat aquests poemes al català.
Uribe és un autor contemporani que parla a través de la poesia dels temes més actuals i en clau entenedora.
Un tast:
Peixera
Els peixos vermells de la peixera no saben
–gira que gira–
que hi ha peixos que viuen als rius.
Ni tan sols saben
–gira que gira–
que existeix el mar.
Els peixos vermells de la peixera no saben
–gira que gira–
que estem mirant-los, a l'espera.
Kirmen Uribe.
'LA PUERTA', d'ALBERT LLADÓ
El periodista i escriptor Albert Lladó, de Pineda de Mar, acaba de publicar la seva primera novel·la La puerta, dins el segell Cultivalibros.
Lladó, inpulsor a la comarca de Diari Maresme, alterna la seva tasca periodística amb la d'escriptor de ficció.
Ara, amb La puerta, ens acosta la seva primera història llarga en solitari, en la qual el seu alter ego literari descobreix la vida a través d'una Barcelona en la qual està guiat pels escriptors Jesús Lizano i Julio Cortázar.
La puerta ens acosta al descobriment de la vida i ho fa des d'una Barcelona atemporal, el món dels joves i la recerca existencial a través de la cultura, l'amor i la vida, amb frases molt curtes, diàlegs clars i la voluntat d'arribar al cor de les coses.
Lladó, inpulsor a la comarca de Diari Maresme, alterna la seva tasca periodística amb la d'escriptor de ficció.
Ara, amb La puerta, ens acosta la seva primera història llarga en solitari, en la qual el seu alter ego literari descobreix la vida a través d'una Barcelona en la qual està guiat pels escriptors Jesús Lizano i Julio Cortázar.
La puerta ens acosta al descobriment de la vida i ho fa des d'una Barcelona atemporal, el món dels joves i la recerca existencial a través de la cultura, l'amor i la vida, amb frases molt curtes, diàlegs clars i la voluntat d'arribar al cor de les coses.
IMPERFECCIONS
Som profundament imperfectes.
Hi ha, però, qui dominant aquesta situació en sap treure profit.
Són el sque prosperen sempre.
Hi ha, però, qui dominant aquesta situació en sap treure profit.
Són el sque prosperen sempre.
BOLI BIC DE QUATRE COLORS (BB4C)
És una demostració de la capacitat d'aquesta empresa francesa de saber adaptar-se als nous temps i cal prendre'n bona nota.
Mantenen el bolígraf de tota la vida, un clàssic intergeneracional, fet a França, el blau i blanc de sempre.
En creen un de de nou, verd i blanc, amb nous colors més fashion, acord als nous temps i nous públics, obrint-se a la part femenina i artística.
Treuen un BB4C com el de sempre, però fet al Japó, amb uns retocs subtils i gaudinians i algun detall jove, com el forat que permet posar-hi un cordill i portar-lo penjat al coll
Mantenen el bolígraf de tota la vida, un clàssic intergeneracional, fet a França, el blau i blanc de sempre.
En creen un de de nou, verd i blanc, amb nous colors més fashion, acord als nous temps i nous públics, obrint-se a la part femenina i artística.
Treuen un BB4C com el de sempre, però fet al Japó, amb uns retocs subtils i gaudinians i algun detall jove, com el forat que permet posar-hi un cordill i portar-lo penjat al coll
LA NECESSITAT DE FUGIDA
La necessitat de fugir cap a un paradís perdut sempre ens encalça.
De fet, fugim cap a endavant i en mirar enrere es veu l'abisme.
Per això aquest és un món per a gent sense escrúpols, que són els que triomfen, els que suren en tots els mars i tempestes.
De fet, fugim cap a endavant i en mirar enrere es veu l'abisme.
Per això aquest és un món per a gent sense escrúpols, que són els que triomfen, els que suren en tots els mars i tempestes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)