Presentació de 'Peregrino Querubínico'', d'Angelus Silesius.
Traducció de Jesús Sáez Martínez.
Publicat per Editorial Monte Carmelo - Universidad de la Mística
Bona tarda,
(I)
La majoria de persones que esteu aquí coneixeu en Jesús Saéz Martínez, en Jesús, poeta-traductor d’aquesta monumental primera traducció a l’espanyol en vers alexandrí consonant de ‘Peregrino Querubínico’, tal com la va versificar el seu autor, poeta místic, màxim representant del barroc alemany del segle XVII, Angelus Silesius.
Per fer més planera i assequible aquesta presentació, hem buscat un format de conversa, així que després d’aquesta breu introducció meva li faré unes quantes preguntes a en Jesús, tal com conversem ell i jo quan ens trobem. En acabar, obrirem un torn de preguntes al públic i l’acte el conclourà en Jesús, amb les seves consideracions finals. D’altra banda, amb l’objectiu que arribi a més gent i amb el suport de l’emissora municipal, l’enregistrarà Ràdio Cabrera de Mar i l’emetrà amb posterioritat.
En primer lloc, però, em veig obligat a parlar d’aquest poeta-traductor, a qui vaig conèixer ja fa uns anys pels camins de la vida i amb qui mantinc una estreta amistat que no em deixa ser objectiu, encara que ho intentaré. En Jesús i jo, amb el pas dels temps, encara que passi temps sense veuren’s, quan ens retrobrem, en pocs moments ens posem al dia, perquè mantenim una estreta complicitat i compartim molts punts de vista, encara que en altres poguem discrepar, però sempre des del respecte mutu.
I és en la voluntat que ell té d’aportar coses als altres, a la societat, que entro en contacte amb en Jesús, un cabrerenc que va venir de Briviesca, a Burgos, inquiet i seriós, home de paraula, amics dels seus amics i a qui és millor no fer enfadar, perquè després vénen les conseqüències, “com demostra la història”.
Una altra de les seves característiques és la humiltat i la sobrietat, entenent aquesta darrera virtut com la que ens faculta per donar a les coses el seu just valor i gestionar-les adequadament. En Jesús mai ha demanat reconeixements, però per alguna estranya circunstància que caldria analitzar algun dia en profunditat, quan els seus amics els hem demanat, gairebé sense que ell ho sabés, no ens els han deixat tirar endavant, quedant aquí una assignatura pendent.
En Jesús pertany a una generació de persones que vingudes de fora de Catalunya s’integren al territori des de la via cívica. I així es pot entendre el seu treball a l’Associació de Veïns Mar-Pla de l’Avellà, que amb el seu impuls personal i en conjunció amb d’altres persones que avui no toca citar, donen com a fruit la materialització de l’estació de Cabrera, l’arribada del tren al nostre municipi, una de les grans reivindicacions històriques i mancança inexplicable que finalment es va resoldre amb l’empenta veïnal. Per cert, en Jesús va publicar un llibre seu d’aquest tema on s’explica tot el procés, que segur que si no teniu podeu consultar a la biblioteca.
El aquest aspecte, la tasca d’en Jesús, bon veï del Pla de l’Avellà i del conjunt de Cabrera de Mar, pren forma en nombroses coses que seria llarg d’explicar, però en aquest context cal entendre, també, el seu compromís polític dels darrers temps a l’agrupació Alternativa Independent – Cabrera de Mar.
No vull extendre’m en el currículum de Jesús que trobareu a la solapa del llibre. Voldria que ens quedéssim però en què en la seva trajectòria educativa i professional va estudiar Humanitats Clàssiques, Filosofia i Lletres i Ciències Económiques, va fer de professor i va dirigir diverses empreses del món editorial i del màrqueting a Madrid i a Barcelona.
També és autor de diversos llibres de poesia en els quals, es veu clarament, desplega la seva profunda humanitat i connexió amb les particularitats més íntimes de la vida –Déu i l’espiritualitat, la terra i el paisatge, les persones i la vida–, vials aquests que no necessàriament han de ser d’una profunditat inexplicable sinó coses ben senzilles. I ho dic perquè en Jesús, home de grans conviccions, entre elles les religioses, és capaç de trobar l’energia interna de les coses més humils i autèntiques, des de les més sacres a les més mundanes. I jo n’estic segur que, per damunt de tot, en Jesús és un gran observador, capaç de capturar les essències, el que anomenem un poeta. I us recomano, per veure-ho clarament això, un petit poema escrit sobre el seu gos (un Yorkshire em sembla que era) que es troba en un dels seus llibres, d’una força i tendresa aclaparadores.
(2)
Arribats a aquest punt ja em veig capaç de passar a parlar d’Angelus Silesius, místic Alemany del segle XVII que m’ha descobert en Jesús i que ells ens desenvoluparà després de la meva intervenció.
Curiosament, aquests mateixos dies, miracles de la sincronicitat, un amic meu editor de llibres religiosos, m’ha fet arribar una altra obra, acabada de publicar, que tracta sobre aquest autor, de nom Johannes Scheffler, conegut com Angelus Silesius, polonès de naixement. En concret, el que dic és un treball en el qual es destaca la vigència de l’hermenèutica dels textos d’aquest místic, o el que és el mateix, com han superat el pas del temps i continuen sent vials de connexió amb l’espiritualitat, aforismes de gran poder, concentrats en uns pocs versos, que ens inspiren i conviden a transcendir la realitat i alhora, a adonar-nos de la força que tenen les paraules per connectar amb aquesta energia primigènia que és l’espiritualitat, Déu.
Tornant a la traducció de ‘Peregrino Querubínico’, en el text introductori d’aquesta edició es pot llegir una acurada biografia del místic a càrrec del Doctor Juan Campo Pampliega, en la qual es donen pistes per entendre les arrels familiars i històriques d’aquest personatge que va passar del Protestantisme al Catolicisme, l’obra del qual ha transcendit els segles, cultures, religions, moviments filosòfics i que fins i tot estudien els místics musulmans avui en dia.
El llibre ha estat publicat per l’editorial Monte Carmelo i l’avala la Universidad Mundial de la Mística, un centre moderníssim creat el 2003 en un edifici de milers de m2, a Ávila, únic en el món dedicat a la mística. La Universitad avala l’obra i la ha inclosa en el seu fons editorial, en la col·lecció “Mística y Místicos”.
Entre els valors d’aquests petits però concentrats ‘aforismos espirituales y sentencias rimadas que conducen a la contemplación divina’, com es subtitula, per cert, el llibre, en destacaria la capacitat inspiradora, d’una banda. És a dir, que poden ser llegits, fins i tot, a l’atzar i esperar que provoquin reflexions, tant en el plànol religiós com en el personal. I alhora el seu valor literari, que fa que moltes d’aquestes peces, gairebé missatges del Twitter, per fer servir comparacions contemporànies, resisteixin –i seguramente ho continuaran fent– el pas del temps, mantenint la seva vigència d’aquí a molts anys.
(3)
En un tercer bloc destacaria la relació intensa, profundament humana i religiosa, entre l’obra d’Angelus Silesius i Jesús Saéz. Una interacció d’anys, concentrada finalment en els darrers 4 o 5 en els quals en Jesús, ho explicarà ell mateix, arriba a fer una simbiosis d’ànimes amb el místic. El que ve a demostrar que tots estem profundament connectats, molt més del que ens pensem, fent servir una inspiració budista.
Aquesta interrelació entre Angelus Silesius i Jesús Sáez només es pot entendre des de la vessant religiosa i també com a poeta de Jesús. I d’aquesta diguem-ne connexió en l’espai i en el temps, en surt la traducció de 4.000 versos, un treball que parteix de sintetitzar tot el que s’ha fet fins al moment per posar a l’abast del lector la primera versió a l’espanyol en vers alexandrí consonant de ‘Peregrino Querubínico’.
Sant Juan de la Cruz, Santa Teresa, Johannes Scheffler-Angelus Silesius… persones que a través de la mística han viscut una experiència molt difícil d’abastar en la qual s’arriba al grau màxim d’unió de l’ànima humana al que és sagrat durant l’existència terrenal. A més, aquests místics van tenir la gran capacitat de transmetre’ns-ho a través de l’escriptura en una obra que perdura i es manté vigent molts anys després de ser 'sentida' i escrita. És cert, també, que el que per a uns és senzillament la manifestació de la fe, per a d’altres pot ser solament una projecció de la ment. A cadascú de nosaltres correspon, però, determinar la convicció del que creiem, en una experiència que solament pot viure’s en la més profunda intimitat.
El místic Angelus Silesius, al final de la seva vida, arriba a una austeritat i una depuració tan essencials que ens fa pensar que només des de les coses més senzilles es pot arribar al més alt. Aquests senzills aforismes amaguen coses que no podem comprendre però sí 'sentir', i el treball d’escriure’ls és un acte de fe i amor que transcendeix el pas del temps i les generacions humanes. Ho demostra el fet d’estar aquí reunits avui.
Com també és un acte de fe i amor estar-se gairebé cinc anys de treball diari redescobrint Angelus Silesius per portar-lo a nosaltres perquè el puguem llegir, compartint el seu llegat. I això és el que ha fet en Jesús i ens ho explicarà tot seguit.
Moltes gràcies.