Cap a quarts de 10 de la nit van començar les reflexions interessants en la trobada d'Indignats (uns 300 en els moments àlgids) de la plaça Santa Anna de Mataró.
Algunes de les idees que vaig poder escoltar per part de les persones que parlaven, demostren que tenim una societat de gent molt preparada, que comença a anar per davant dels nostres Vigilants ("Qui vigila els vigilants?").
És aquella reivindicació que fa temps que alguns fem i que semblava que mai prendria forma. És cert que estem davant d'una explossió emocional i que possiblement –i per sort- no tindrà extrapol·lació política directa, però indubtablement marcarà els eixos del que ha de venir.
És molt millor la gent dialogant, analitzant i fent propostes per una societat i un món més just i més digne, que l'aborregament col·lectiu d'aquella mateixa hora, milions de frustrats asseguts al sofà, veient la telebrossa de tots els dies.
Però això, ésclar, preocupa els nostres guardians perquè els fa molta por.
I tot aquest moviment, també, deixa en evidència a alguns més que d'altres. És el món del 2.0, del Wikileaks, de "Watchmen" i "V de vendetta", del que va anunciar Orwell a "1984"... ja fa temps que som al futur (un futur sense present), amb unes dictadures subtis i enganyoses.
D'aquí uns dies, quan s'acabin les eleccions, segurament s'atacarà amb força i duresa aquest moviment des dels sectors mediàtics i del poder, però vés per on sembla que ha obert una escletxa i tota esquerda és sempe perillosa, i més quan deixa en evidència les mentides que tots coneixíem però que no ens atrevíem a dir en veu alta.